A finals del 2007 els directius de PDVSA van prendre la decisió
d’acomiadar de la indústria petrolera Orlando Chirino, reconegut
dirigent sindical coordinador de la Unión Nacional de Treballadors,
integrant de la junta directiva de Sinutrapetrol, i un dels principals
impulsors del Corrent Classista, Unitari, Revolucionri i Autònom
(C-CURA).Per respondre el que qualifica "d’acte de discriminació
i persecució política", 24 de gener va lliurar al Ministeri del Treball
un document d’empara (...)

En sortir de les oficines del Ministeri (...) va declarar als mitjans
de comunicació (...) "El primer que he de dir és que es tracta
d’un acte de discriminació que viola el meu dret constitucional al
treball. De forma arbitrària, sense cap discussió prèvia amb mi i
sense haver cursat cap sol·licitud de qualificació d’acomiadament
al Ministeri de Treball, m’han suspès el pagament de salaris des
del 30 de novembre de 2007, i seguint el vell costum dels
governants de la IV República, a poques hores del Dia dels Sants
Innocents, em van lliurar la carta en què se m’informa de la
desincorporació de la indústria.(...)

El líder obrer (...) està vinculat a l’empresa des de març de
2003, pel reconeixement que el Govern Nacional i els treballadors
van fer a la seva activitat en defensa de l’empresa durant els
dies de la contingència provocada per l’aturada i saboteig patronal
i des de l’any 2006 treballa al Departament de Contraloría
Social del SISDEM (Sistema de Democratització de l’Ocupació).
"A mi no m’han regalat res a PDVSA (...) Com milers de
compatriotes em vaig jugar la vida defensant la principal indústria
i el president Chávez de l’atac de l’oposició colpista i
l’imperialisme." "La discriminació i persecució laboral i política
van començar fa dos anys, quan vaig començar a ser marginat
de les activitats laborals assignades al Sisdem. (...) Les raons
d’aquesta persecució obeeixen a la meva oposició a les pràctiques
burocràtiques i corruptes a la indústria i a la defensa intransigent
dels drets dels treballadors." (...)

”En tres o quatre reunions que vaig mantenir amb una comissió
especial creada per entrevistar-se amb mi, els seus integrants
em van fer saber que la decisió es fonamentava en què jo m’havia
oposat a la Reforma Constitucional, a més del fet que existien
massa pressions des del Ministeri de Treball i els integrants de la
Força Bolivariana Socialista dels Treballadors" (...)

"És evident que se m’acusa del delicte de «dissentir» o de pensar
diferent del govern i la tecno-burocràcia de PDVSA, cosa que
també viola la Constitució de la República Bolivariana de Venezuela,
escrita, aprovada i defensada pels mateixos que han pres
la decisió d’acomiadar-me. Fent una reflexió del que va passar al
referèndum del 2 de desembre, els treballadors i especialment els
empleats públics, hem d’estar satisfets que no s’aprovés, perquè
aquesta reforma contenia un article, en el qual molts dirigents
sindicals no van parar esment o es van fer els desentesos. Em
refereixo a l’article 141, amb el qual es perdia el caràcter d’empleat
públic, convertint-lo en un instrument de les polítiques del govern.
És a dir, els empleats públics hauríem pensar i actuar com el
govern, sota pena de perdre la feina, com ara em fan a mi."(...)

"Molts companys em repetien que no calia defensar
l’autonomia davant del president Chávez, que insisteix cada vegada
que pot que les organitzacions sindicals no poden ni han de ser
autònomes. Amb el meu acomiadament, per la via negativa, es
pot comprendre la importància de la lluita per l’autonomia sindical
que tant hem defensat". (...) Quina repercussió tindrà
l’acomiadament en el mitjà sindical? "(.…)Hi ha un pla nacional del
Govern Nacional, a través del Ministeri del Treball i de la FSBT, per
destruir la UNT i tots els dirigents que cridem a mobilitzar-nos i
lluitar en defensa dels drets dels treballadors.

(...) "Ara, quan els treballadors veuen que el govern perdona els
assassins del poble, quan permet que ens robin el salari amb el
desproveïment, l’especulació i la inflació, quan observen que el
camp i els treballadors agraris s’arruïnen per les polítiques de
flexibilització dels controls d’importació d’aliments que afavoreixen
els empresaris, quan observen que creix la burocràcia i la corrupció
i que el president anuncia aliances amb una suposada burgesia
nacionalista, els treballadors em diuen que ha arribat l’hora de
construir el nostre propi partit dels treballadors que presenti una
tercera opció que no sigui ni colpista, ni de conciliació amb
l’enemic, sinó d’aprofundiment de la revolució."(… ) La lluita pel
meu reintegrament la concebo com a part d’una lluita política
digna pel veritable socialisme que sigui regit directament pels
treballadors i les organitzacions populars i camperoles".

28/01/08

Moviment per la Construcció d’un Partit dels Treballadors