Del 26 al 30 de març es celebrava
a Tunis la 12ena edició del Fòrum
Social Mundial. Ha estat el primer
any que Lluita Internacionalista
participa d’aquest
esdeveniment i els motius de la
nostra presència, més que el
fòrum en sí mateix, han estat el
lloc i el moment històric en el
qual es produïa: Tunísia, bressol
de les revolucions del nord
d’Àfrica i que ha continuat sent
escenari de les mobilitzacions
d’un poble que veu com el
govern que ha segrestat la seva
revolució, Enahda, no dóna
solució a les reivindicacions que
la van impulsar: pa, treball i
llibertat.

El lema associat des de ja fa uns
anys al FSM és bastant més
abstracte i ambigu que els de les
revoltes de Tunis o Egipte. Un altre
món és possible no acaba, per les
accions que l’acompanyen, de
deixar clar si pretén canviar el mon
en el qual vivim o inventar-ne un altre
en paral·lel. Un maremàgnum
d’estands d’unes 4.600
organitzacions de 127 països, la
majoria de caràcter apolític,
donaven al fòrum una imatge que
descriu perfectament Santiago Alba
«d’immensa, alegre, bulliciosa fira
de venedors de causes perdudes».

El movimentisme, que ja des de fa
uns anys acompanya al FSM, feia
que fos més fàcil trobar iniciatives dedicades a intentar alleujar els
efectes del capitalisme que ha
combatre’l. S’ha calculat que un
75% de les organitzacions presents
a la trobada pertanyen a les grans
ONGs del planeta, algunes de les
quals són la cara amable de la creu
que origina i argumenta la seva
existència. Especialment insultant
era la presència del USAID,
l’agència dels EEUU pel
desenvolupament internacional que
ha acompanyat estratègicament les
seves invasions a Llatinoamèrica.
Això sí, van haver de tancar l’estand
a causa d’un escrache improvisat.
Al FSM han estat convivint durant
quatre dies algunes de les víctimes
i els seus botxins del panorama internacional.

Així, entitats
custodiades per la monarquia del
Marroc feien moviments per
boicotejar actes als quals
participaven moviments per
l’autodeterminació del poble saharaui.
Encara més sagnant va ser
l’aparició de panarabistes defensors
del règim de Bashar Al Assad que
van perseguir i agredir als defensors
de la revolució siriana en presència
de la resta d’assistents al fòrum,
alguns dels quals s’ho van prendre
com un espectacle més d’un FSM
amb un innegable caràcter de circ.

Però malgrat totes les limitacions
esmentades, aquest fòrum tenia per
a l’esquerra tunisiana una enorme
importància. Més que pels estands
que hi havia, per les trobades que
permetia. Suposava en certa manera,
l’obertura i presentació internacional
dels partits del Front Popular
i la possibilitat pels assistents
tunisians de conèixer i mostrar
posicions davant la situació actual
del seu procés revolucionari. En
aquest sentit, la nostra pancarta va
ser, sens dubte un encert. La consigna
de la Revolució permanent feia
que s’apropessin a nosaltres des de
trotskistes reconeguts a joves
carregats d’insígnies, algunes de les
quals arribaven a ser
contradictòries. La manca de
maduresa política estava compensada
per l’excepcional inquietud que
evidenciava la presència d’una
revolució. I el caràcter inconformista
i persistent en les reivindicacions
socials que la van fer possible i que
encara estan per assolir-se, feien
que aquests joves s’identifiquessin
amb l’expressió de permanent.
Els materials amb les posicions del
partit en relació amb la revolució
siriana, Mali, Palestina, les
revolucions del Nord d’Àfrica i Orient
Mitjà, Llatinoamèrica i la crisi a Europa
van tenir una molt bona
acollida.

Especial interès
despertaven els textos sobre la
revolució tunisiana i la presència de
LI des de l’inici de les revoltes de
Sidi Bouzid i la declaració de la UITCI
sobre la situació a Tunis després
de l’assassinat de Choukry Belaïd.
En aquest sentit, els joves de les
organitzacions de l’esquerra van fer
seva la campanya de la nostra
companya Yolanda. Cridaven els
seus companys i coneguts a signar-
la i se’n portaven fulls buits que
tornaven plens de signatures.
Al FSM s’ha fet contacte amb
més d’un centenar de membres
d’organitzacions de Tunis, que van
de la plataformes d’aturats,
sindicats d’estudiants i la UGTT, als
partits del Front popular. També
s’ha pogut contactar amb
organitzacions en defensa del poble
amazigh, trotskistes d’Egipte o Brasil
i marxistes d’Indonèsia o Nigèria.

Especialment rellevant han estat
les trobades amb les organitzacions
de l’esquerra siriana amb les quals
es va aconseguir la difícil però
necessària tasca de coordinar les
primeres trobades internacionals
d’organitzacions de l’esquerra, de
les quals surt la Declaració sobre la
revolució siriana de les forces de
l’esquerra presents al FSM. El
nostre company Fatih, de la LGO,
el partit trotskista del Front popular
a Tunis, definia aquest document
com el més important que ha sortit
d’aquest fòrum.

L’acte de cloenda del FSM va ser
una manifestació sobre
possiblement l’únic tema que
permet un mínim consens de les
diverses corrents ideològiques que
allà coexistien: Palestina. Tot i així,
hi van haver tensions entre
baasistes amb imatges de Saddam
i islamistes pro-Jomeini i també
entre islamistes i els sectors de
l’esquerra tunisiana que van tornar
a cantar «axaáb yurid azaura min
yidid» (el poble vol una altra
revolució).

En definitiva, un balanç molt
positiu de la nostra presència al
FSM. No tant pel fòrum en si
mateix, sinó per les trobades,
reunions i activitats que ens ha
permès desenvolupar.