Entrevista a Atakan Çiftçi, militante del Frente Obrero de Turquía.

Lluita Internacionalista-Vosaltres vau tenir una tenda a la plaça Taksim tots els dies de la protesta. Com ho vau viure? Quin ambient hi havia a la plaça?

Atakan Çiftçi-Per a un país que durant molts anys ha tingut una atmosfera política paralitzada, la revolta, sens dubte, ha estat una nova experiència política nova per a tots nosaltres. Les masses han protagonitzat una de les protestes més plurals i inclusives que Turquia ha vist mai. No obstant això, la resistència Taksim no ha estat exclusiva i enllaça amb una sèrie d’esdeveniments que han sacsejat la conjuntura política mundial, com el moviment dels Indignats o les mobilitzacions a Tahrir.

Després de l’ocupació de la plaça Taksim, la resistència va créixer amb la participació de desenes de milers de persones que omplien la plaça diàriament i reivindicaven l’espai públic. Molta gent no va abandonar el parc Gezi durant la resistència i va desenvolupar una nova forma de solidaritat. El moviment estava caracteritzat per la participació d’estudiants preocupats pel seu futur, joves aturats, dones fartes de les polítiques de natalitat que els volen imposar, treballadors d’oficina en condicions precàries, etc.

Les masses estaven carregades de ràbia i odi contra el govern de l’AKP que en l’última dècada ha imposat polítiques neoliberals i opressores. Tot i la brutalitat policial, les masses mai van perdre l’entusiasme. D’altra banda, el moviment estava mancat de formació d’organitzacions assembleàries de base que poguessin dirigir la lluita. Encara que, a l’inici, el govern va aparèixer confús i desconcertat amb la solidaritat, va utilitzar l’estructura desorganitzada del moviment en el seu benefici i va "netejar la plaça Taksim".

LI-La repressió policial va ser brutal.

La policia va utilitzar una força i violència excessives per reprimir la resistència. Segons les estadístiques, en els primers sis dies es va utilitzar el doble de gas lacrimògen que en tot el continent Europeu durant un any sencer. A més l’Associació Turca de Metges va declarar que 4 persones van morir, 7822 van resultar ferides i 11 van perdre un ull en la repressió.

Mentrestant, el govern va començar una "caça de bruixes" contra diferents partits polítics. En les operacions contra aquestes organitzacions la policia va realitzar moltes detencions. No obstant això, cap d’aquestes mesures repressives va poder aturar les mobilitzacions. Al contrari, les masses van continuar cada vegada més emprenyades.

LI-Com ha estat la mobilització als barris obrers d’Istanbul?

Les mobilitzacions no es van limitar a Taskim sinó que es van estendre als barris obrers, els districtes i altres ciutats. Cada nit milers de persones es manifestaven al seu barri durant hores amb la consigna "Fora el govern". Aquesta mobilització continua. Després del brutal desallotjament de Taksim pel govern, les protestes es mantenen amb l’ocupació de diversos parcs a diferents barris. Les assemblees populars comencen a organitzar-se a través dels fòrums oberts als parcs.

LI-Hi va haver convocatòria de vaga general. Com ha actuat la burocràcia sindical?

La burocràcia sindical de nou a protagonitzat una traïció històrica contra l’aixecament. Durant les protestes, Türk-IS, el sindicat més gran, va prendre partit a favor del govern. Els sindicats de tradició d’esquerra, DISK (sector privat) i KESK (sector públic) van cridar a la vaga general en dues ocasions. Això era el producte de les reivindicacions i la pressió de les masses. No obstant això, aquests sindicats no van fer cap esforç per mobilitzar els seus afiliats, i per això la participació en la vaga va ser molt pobra,

LI-Què ha canviat a Turquia aquestes últimes setmanes?

S’ha obert un nou període per a la lluita de classes a Turquia. La legitimitat del govern de l’AKP i d’Erdogan, que ha dirigit el país durant 10 anys, s’ha perdut de forma irreversible.Milions de persones van sortir al carrer contra les polítiques opressores i explotadores del govern de l’AKP i van prendre els carrers d’Istanbul aixecant barricades i xocant amb la policia durant dies. Les protestes es van concentrar principalment en ciutats com Istanbul, Anakara, Esmirna i gairebé totes les urbs de Turquia es van manifestar contra el govern autoritari. Les masses van veure que poden combatre al govern i les seves polítiques sortint al carrer. A la llum d’aquesta experiència no és difícil pensar que en el futur les masses continuaran reivindicant els seus drets econòmics i democràtics al carrer. També podríem dir que no serà tan fàcil per al govern afirmar la seva autoritat i aplicar les seves polítiques opressores.

LI - Com plantegeu la continuïtat de la lluita?

Les masses han de trobar la manera de construir les seves organitzacions assembleàries de base. Com a Front Obrer, als barris treballadors, en universitats i altres centres de treball en què tenim implantació, hem defensat la creació d’aquests tipus d’estructures. Ara mateix s’estan donant avanços en aquest sentit. Entre elles hi ha els fòrums, que per a nosaltres tenen una importància crucial. Intentem participar i liderar aquests fòrums en què discutim l’evolució de la lluita.