L’11 de juny el govern grec va
anunciar, per decret i per
sorpresa, el tancament de
l’ERT, la radiotelevisió pública
(tres cadenes de televisió, nou
de ràdio nacionals i 19 locals, a
més de l’orquestra), i
l’acomiadament fulminant dels
seus 2.656 treballadors.

Després d’anys de patir
retallades tenien dues opcions:
marxar cap a casa i engreixar
les llistes rècord de l’atur
(26,8% oficial) o quedar-se als
seus llocs de treball prendre la
cadena a les seves mans. I
això és el que van fer i
continuen fent tres setmanes
després. La seva
mobilització i la
del conjunt dels
treballadors
grecs van portar
a la crisi més
greu que ha patit
el primer ministre
Samaràs des que
va arribar al
govern, ara fa un
any i que li ha
costat la retirada
d’un dels seus
socis.

Quan, només sis
hores després de l’anunci del
tancament, la policia
desconnectava els repetidors, ja hi
havia desenes de milers de persones
davant la seu de la radiotelevisió,
i l’emissió s’havia muntat l’emissió
per internet. Els treballadors dels
mitjans privats convocaven una
vaga de solidaritat que l’endemà es
convertia en vaga general. Després
l’associació de televisions europees
donava el seu senyal per satèl·lit
perquè l’emissió continués.
„ Hi havia rumors de més
acomiadaments (sóm 620
periodistes, quan fa tres anys érem
1.300), però no ens esperàvem el
tancament. El govern havia de saber
que no es pot simplement apagar
l’interruptor d’una televisió pública
», explica Dora Marki, corresponsal
de l’ERT a Madrid. La
sentència del Tribunal suprem, que
avalava els acomiadaments però
ordenava restabilir immediatament
el senyal a la cadena va quedar en
paper mullat.

L’emissora no ha parat de funcionar
sota control dels treballadors,
malgrat les amenaces: primer
l’ordre de desallotjament, que la
policia no va executar pel fort suport
social a l’ocupació pels treballadors;
després l’amenaça del ministre de
finances que els qui continuessin a
les instal·lacions no cobraria la
indemnització d’acomiadament.
El tancament fulminant de l’ERT
va arribar després que el govern
grec no aconseguís tancar amb
Gazprom la privatització de la
companyia elèctrica. Samaràs s’ha
compromès amb la troica a
acomiadar 2.000 funcionaris abans
de l’estiu, 4.000 a finals d’any i
15.000 a finals de l’any que ve.
„ Tothom sap que la principal
preocupació d’aquest govern són
les privatitzacions i sempre ha fet
servir qualsevol excusa per posar
l’ERT al punt de mira», explica la
corresponsal. I recorda que la cadena,
que es financia amb una taxa
de 4 euros mensuals que els grecs
paguen amb el rebut de la llum deixa
beneficis a les arques públiques. „Un
periodista amb més de 25 anys
d’experiència no guanya més de
1.200 euros: una altra cosa són els
consellers i les produccions
externes». L’objectiu no era, doncs,
estalviar, sinó evitar qualsevol veu
incòmode i donar més mercat a les
cadenes privades.

El tancament de la televisió grega
posa un perillós precedent. Aquí ja
hem vist el desmantellament de
Telemadrid i Canal 9 i el primer ERO
a la Corporació Catalana de Mitjans
Audiovisuals, que pot suposar 400
acomiadaments.

Per això vam convidar
la corresponsal
de l’ERT a parlar
a la segona
assemblea de
Mitjans en Lluita i
vam enviar
comunicats de
solidaritat als
companys grecs.
Samaràs ha
volgut donar un
cop de puny sobre
la taula, per demostrar
a la troica
que està disposat a tot i per exibir
l’esclafament de la televisió pública
com un avís a navegants. Però la
jugada li pot acabar costant cara
perquè el poble grec ha reaccionat
a una situació d’emergència: sap
que els mitjans públics li pertanyen i
que els necessita per afrontar la
realitat actual i la futura. I els
treballadors de l’ERT que havien de
ser utilitzats com un exemple de derrota,
s’han convertit en tot el
contrari: la demostració que es pot
lluitar.

D’una televisió pública
retallada hem passat a una televisió
pública sota el control dels
treballadors. Molts pensaran que per
això sí que val la pena.

Cristina Mas