Aquesta ha estat la jornada més sagnant que viscut el país en la seva història. La salvatge repressió ordenada i executada pel govern cívic-militar va tenir lloc no només a la capital, el Caire, sinó també a diverses ciutats de l’interior.

Des del cop del 3 de juliol, els seguidors de l’expresident Mursi, convocats pels Germans Musulmans s’han mobilitzat massiva i permanent i van acabar instal•lant diversos campaments reclamant per la llibertat de Mursi i manifestant oposició al nou govern. L’Exèrcit va reprimir diverses vegades les seves mobilitzacions i finalment el dimecres 14 ha començat una salvatge repressió sobre els campaments en diferents ciutats i diversos barris d’El Caire. Especialment a la plaça de Rabaa al Adaweya on se situava un dels seus campaments.

Molts dels cossos tenien trets en el cap o el pit, mostrant clarament l’acció de franctiradors de l’Exèrcit."Les bales cauen sobre els manifestants de Rabaa al Adaweya des de totes direccions", va expressar el portaveu dels Germans Musulmans, Mohammed el Beltagui, qui més tard va ser detingut per la policia als voltants d’aquesta plaça. Entre els assassinats per la repressió es troben una periodista del Gulf News i un càmera del canal Sky News.

Després de la massacre el govern ha declarat l’estat d’emergència durant un mes i ha anunciat el toc de queda a El Caire i en 10 províncies més (Gizeh, Alexandria, Beni Sueif, Menya, Asiut, Sohag, Beheira, Sinaí del Nord i del Sud i Suez), en un intent de controlar la situació i impedir noves mobilitzacions.

Els pobles del món han de repudiar aquesta massacre

Cínicament el govern d’Obama “va condemnar” la violència, mentre mai ha repudiat el cop i segueix enviant una milionària “ajuda” militar de 1550 milions de dòlars a l’exercito egipci. Tot això per seguir “pagant” el seu suport a la “pau” amb Israel contra el poble palestí. Per això després del cop de juliol, el govern i l’exèrcit egipci van tancar la frontera amb Gaza.

Són els pobles àrabs i del món els que han de sortir al carrer a reclamar que pari aquesta massacre i que s’acabi aquesta nova dictadura instal•lada a Egipte.

Els militars, que realment exerceixen el poder a Egipte, encapçalats pel sanguinari repressor el general Abdel Fatah al Sisi, Ex-Ministre de Defensa del govern de Mursi, van utilitzar al juliol, la genuïna rebel•lió popular contra el govern de Mursi i els Germans Musulmans (GM), amb milions de persones mobilitzats a l’emblemàtica Plaza Tahrir, per ocupar el poder amb un cop d’estat

Al juliol, equivocadament el poble i la joventut mobilitzada, van saludar la intervenció militar i el cop d’estat. Fins i tot els militars i el seu nou govern van rebre el suport de sectors de l’esquerra egípcia, que estan en el Front de Salvació Nacional, entre ells l’organització juvenil Tamarud, que va impulsar la insurrecció contra Mursi, i la Federació Sindical Independent, que va posar al Ministre de Treball. Només el Moviment juvenil 6 d’Abril va prendre distància del govern militar.

Rebutgem la política de col•laboració de classes d’un sector de les forces d’esquerra que avui participa en el Front de Salvació Nacional, al costat dels fulul (restes de l’antic règim) i les forces liberals. L’aval d’una majoria de l’esquerra al cop militar -que el legitima davant les masses- tindrà un preu molt car. Només el poble, els seus treballadors, dones i la joventut revolucionària mobilitzats i en el poder, poden aconseguir els canvis de fons que han estat plantejats des de la revolució que es va iniciar en 2011.

Els socialistes revolucionaris vam dir en aquell moment que era un greu error avalar el cop i obrir una confiança en els militars i al seu nou govern integrat per forces polítiques i dirigents polítics patronals i pro-imperialistes oposats als GM. Com el premi Nobel de la Pau Mohamed El Baradei, com que ara va renunciar, després d’haver avalat repressions anteriors. El veritable poder són els militars que han reprimit i detingut a milers de simpatitzants dels GM. Es tracta d’una nova dictadura que massacra al poble i que posa en perill els assoliments democràtics de la revolució àrab.

N’hi ha prou de repressió! A baix la nova dictadura! Llibertat als presos polítics!

Rebutgem la repressió contra els Germans Musulmans (GM). Els sectors populars que avui són massacrats són imprescindibles per aprofundir la revolució. Han de trencar amb direcció islamista neoliberal, però això només serà possible si l’esquerra assumeix una política d’independència de classe. A més, els atacs dels militars avui contra els partidaris de Mursi, només preparen la repressió contra les forces de l’esquerre més endavant.

En primer lloc, han de ser els treballadors, la joventut i el poble egipci els que surtin al carrer a parar aquestes massacres i reclamant la fi de la dictadura. Ho han de fer els mateixos que es van mobilitzar en el seu moment contra Mursi. Començant pel moviment Tamarud i la Federació Sindical Independent, que han de trencar ja amb els militars i sortir al carrer per reclamar que cessi la repressió a la GM i que s’alliberi a tots els seus dirigents i militants presos.

Els socialistes revolucionaris recolzem la mobilització popular contra el govern de Mursi i la GM, perquè Mursi juntament amb els militars va seguir reprimint al poble i governant per als de dalt. No donem cap aval polític a la GM perquè es tracta d’una força social i política patronal, lligada a importants sectors empresarials egipcis. Mursi es va cavar la seva pròpia tomba perquè no va voler una ruptura amb el vell règim sinó una transició pactada per contenir la revolució. Per a aquest objectiu, va trobar el suport de l’Exèrcit i dels Estats Units.

Però no avalarem mai a un govern militar i a la seva repressió. I menys que siguin ells els que jutgin a Mursi i als dirigents dels Germans Musulmans. Serà el poble treballador i les seves organitzacions qui ho facin. Aquest ha estat un gran error de sectors de la joventut i l’esquerra egípcia. No hi ha ni militars ni cops d’estat progressius. Només els treballadors, la joventut revolucionària i el poble en el poder portaran el canvi de fons que va impulsar la revolució àrab. Per això reclamem que se cessi tota repressió, que s’aixequi l’estat d’emergència, s’alliberi a l’ex president Mursi i a tots els dirigents i militants de la GM, que marxin els militars i es constitueixi un govern de les organitzacions sindicals, juvenils i populars que van derrocar a Mubarak en el 2011 que imposi un pla econòmic d’emergència obrer i popular.

En una dinàmica de revolució permanent, les masses avancen en l’experiència de la mobilització i van derrotant obstacles, com l’islamisme polític, que apareixia com la principal força política amb capacitat per desviar la revolució dels seus objectius. Però les necessitats de les masses i les seves reivindicacions democràtiques i socials no tenen sortida sense un projecte que avanci cap al socialisme i trenqui amb qualsevol resta de l’antic règim. La caiguda de Mursi constata que aquest procés no es pot donar per etapes, consolidant primer una democràcia parlamentària burgesa i després avançant en mesures socials, perquè tota política que no avanç cap a la ruptura amb el capitalisme, donarà a les forces reaccionàries una oportunitat per recompondre’s. I perquè si la democràcia no suposa pa i treball quin sentit tindrà per als milions que van sortir el 30 de juny? El dilema no és islamisme o dictadura, sinó dictadura o revolució.

Des del Comitè Coordinador UIT-CI/CEI cridem als treballadors i als pobles del món i a totes les organitzacions que es reclamen democràtiques i d’esquerra a pronunciar-se contra aquesta repressió criminal i per la fi d’aquesta nova dictadura militar.

Repudiem la massacre perpetrada pels militars a Egipte!

Per un govern de les organitzacions sindicals, juvenils i populars que van derrocar a Mubarak!!!

15 d’agost de 2013

Comitè Coordinador UIT-CI-CEI

Unitat Internacional dels Treballadors-Quarta Internacional (UIT-CI)/ Comitè d’Enllaç Internacional (Front Obrer de Turquia-Lluita Internacionalista de l’Estat Espanyol)