Entre el 25 i el 28 de Juliol es va celebrar
a Assos, a la costa de l’Egeu, el
campament d’estiu de Front Obrer (Isçi
Cephesi) de Turquia, partit què Lluita Internacionalista
manté un Comitè d’Enllaç
Internacional (CEI). El campament va
comptar també amb la participació de
companys del Groupe Socialiste
Internacionaliste (GSI), de França.
Quedaven encara en molts companys
turcs seqüeles de la fortíssima repressió
policial contra les mobilitzacions del
parc de Gezi (problemes en les cames,
respiratoris i digestius), però les
companyes i companys del FO estaven
plens de l’optimisme de qui sap que la
lluita només ha aixecat el teló d’un nou
acte i se senten carregats de força i
energia per afrontar-lo.

El tema que va ocupar les sessions
de discussió va ser, com no podia ser
d’una altra manera, la mobilització de la
plaça Taksim i 84 de les 88 ciutats
turques la passada primavera. Es va
discutir el balanç de la participació i la
política del FO en la lluita, les
repercussions internacionals, i la
situació actual del moviment. En els
debats, les companyes i companys del
FO van aportar les seves anàlisis i opinions sobre altres temes, com la
possibilitat de legalització del partit -
semilegal en l’actualitat ja que encara
persisteixen, com ha pogut comprovarse
en la recent repressió, elements
essencials de la dictadura militar, malgrat
el simulacre de reforma de la Constitució
realitzat pel govern. També sobre el
paper dels treballadors i la política sindical
en el moviment de Taksim, la
important participació de les dones en
les mobilitzacions (s’estima que el 54%
dels manifestants van ser dones, la
majoria joves), i la tendència actual del
moviment a la dissolució, fomentada
per grups d’’experts’ lligats a diferents
partits, que tracten de frenar la lluita
contra el govern mitjançant la
disgregació del front comú en infinitat
de fronts separats i sense connexió
(educació, sanitat, laboral, dona,
ecologia...).

A més, vam debatre el
paper de les actuals assemblees de
barri i de les vagues i lluites de
resistència dels treballadors, sobre el
perill de despolitització, similar a la de riva del 15M en alguns aspectes,
per la seva incapacitat actual per a
aixecar una alternativa que unifiqui
al moviment i defensi els objectius
de la lluita (l’enderrocament del
govern d’Erdogan i la seva política
neoliberal) en el pròxim procés
d’eleccions municipals. I també sobre
els elements de programa i
organització amb què respondre a
la nova situació.

El campament va rebre la
salutació del sindicat dels
treballadors subcontractats de
l’empresa pública d’energia -que
acabaven de guanyar la readmissió
i la seva legalització en l’empresa
després de més de 8 mesos de
lluita, i que ara tornen a estar en
lluita contra nous acomiadaments.
Uns 80 companys i companyes
van participar al campament,
dedicant una part important de les
seves vacances anuals, que a
Turquia són de 2 setmanes per a la
majoria de treballadors. Hi havia
companys de la nova federació sindical
dels treballadors d’oficines,
telemarketing i precaris; companys
del tèxtil i del metall, i joves
estudiants de batxillerat i
universitat, alguns dels quals
començaven la lluita política en la
mobilització de Taksim.
També vam anar amb
companys del FO a Istanbul a donar
suport a la vaga dels
treballadors de la Casa de la Moneda
per augment de salari i drets
laborals, i vam participar a
l’assemblea del barri obrer de
Alibeykoy.

Tot va transcórrer en un clima
alegre i positiu, en què vam compartir
les petites i grans històries
de la lluita de Taksim, i la nostra
preocupació comuna per la sort de
la revolució siria o tunisiana ( vam
rebre allà la notícia de l’assassinat
de Mohamed Brahmi, del Front
Popular de Tunisia), sobre la lluita
de Brasil o de Grècia, i també sobre
les lluites locals en què
construïm els nostres partits com
a seccions nacionals del partit mundial
de la revolució socialista.