Sens dubte, ha estat un cop molt fort per a totes les feministes l’aprovació, el dia 20 de desembre, pel consell de ministres de la reforma de la llei de l’avortament proposada pel ministre Gallardón. La «Campanya pel Dret a l’avortament lliure i gratuït», de la qual formem part i a la qual la nostra organització dóna suport, es venia preparant pel que es veia a venir des que es va conèixer el projecte. Les alertes eren constants, però potser pensàvem que no s’atrevirien, que no podíem tornar a les catacumbes? La realitat per a les dones treballadores que necessitem avortar serà la incertesa, les pors, la clandestinitat…. si el projecte tira endavant,... però el cert és que li falta la seva aprovació, un temps molt preciós per sortir al carrer, mobilitzarnos, plantar cara. No pot ser que ens menystinguin d’aquesta manera! No tirarem la tovallola! No ens declararem insubmises a la llei abans que s’aprovi! No acceptem aquesta llei regressiva contra les dones fent simplement declaracions! Sortirem al carrer, cada dia, cada nit, si cal! Acamparem a les places (ara que encara no tenim també l’altra llei de la seguretat, d’aquest Govern del PP i els seus còmplices, entre ells CIU, que voten a Madrid i aquí amaguen les intencions). Pot ser que aquest Projecte li vagi de perles al PSOE perquè tindrà una cosa més per retreure-li al Govern del PP, però no farà res, no mobilitzarà, de moment no se li veu la intenció!!

La veritat és que tota aquesta trama contra les dones treballadores fa pensar que no és casual, que ja ens han desproveït de prou drets laborals, socials, sindicals i al PP no se li passa factura i, ¿per què no donar una volta més? Espanya és una del països amb més baixa taxa de fecunditat, el 141 en el món, i de natalitat, el 136 del món. I això no es bo per al capitalisme global que, un cop aconseguida la globalització de la misèria, ja no li interessen les migracions i per tant les dones han de ser fecundes per donar força de treball en els seus respectius països i que la taxa de reemplaçament sigui l’adequada (a Espanya és de 1,32 per dona quan la necessària és de 2,1). Les estadístiques d’avortament a Espanya daten de 1985 quan es va fer la primera llei de supòsits i des de llavors les dades que veiem a la gràfica han anat augmentant paulatinament a mesura que es van anar generalitzant i formalitzant la seguretat dels avortaments en els hospitals públics i privats sense por a les represàlies. Malgrat que hem tingut episodis de denúncies per part dels ultra catòlics a metges i clíniques privades i es manifesta contra l’avortament una fervorosa clientela amb l’auspici de pares de l’església catòlica que veuen com se’ls acaben els i les feligreses i amb ells la moma del que viuen ja necessiten la seva dependència i caritat per sobreviure.

Les religions a nivell mundial juguen un paper important en l’ofensiva contra les dones tant pel que fa a la moral com als seus interessos molt lligats als beneficis de l’opressió i l’explotació a la classe treballadora. Tenim d’una banda el control de les dones, del seu cos i de la seva vida i de l’altre la necessitat del capitalisme global de seguir utilitzantla per als seus fins de (re)producció de la força de treball.

Cal la mobilització continuada contra el projecte de llei «Gallardón» que infantilitza i victimitza les dones que volem avortar i li diem: som dones madures i formades per decidir so bre el nostre cos i les nostres vides i ens organitzem per sortir al carrer i defensar uns drets que han de ser inalienables!! A tota Europa, i al món, les dones es neguen a acceptar aquest retrocés en el camí cap al dret total a decidir sobre el propi cos; grups feministes franceses ja s’han mobilitzat a Niça, Tolouse, Montpelier, Lyon; les angleses a Edimburg; les italianes d’Usciano dal Silenzio també han manifestat els seu suport. A nivell estatal ja es prepara la resposta massiva; les asturianes amb el Tren de la Llibertat, les madrilenyes convoquen manifestacions per al 8 de febrer i a Catalunya, a l’espera de les mobilitzacions que surtin de la reunió de la Campanya, es vol provocar que el Parlament català legisli un llei pròpia.

Tot és poc per obligar al govern del PP i els que li donen suport a retirar el projecte i avançar cap a la despenalització real i total de l’avortament. Per tenir el dret a un projecte de vida propi les dones volem llocs de treball estables per gaudir del dret a la maternitat. Cap acomiadament per l’embaràs. Amb la igualtat salarial -salari mínim de 1.200 euros- entre dones i homes per feines equivalents i el seu repartiment, tant el reproductiu com el productiu s’eliminarà l’atur. I per garantir que podrem reproduir-nos amb garanties socials, incloent a totes les persones immigrants i emigrants, volem vivendes socials, llars d’infants, residències per a la gent gran i dependents, sanitat i educació públics i gratuïts, amb gestió directa.

Per un avortament lliure i gratuït en la sanitat pública que no permeti l’objecció de consciència als professionals que l’exerceixen en els hospitals de la xarxa pública.

Perquè ha de ser inalienable el dret de les dones a decidir sobre els seu embaràs/cos sense límits, ni supòsits. Les dones parim, les dones criem, les dones decidim.