Artículos de actualidad de la UIT-CI




Artículos de actualidad sobre Ucrania



8M: IMPRESIONANTE DEMOSTRACIÓN DE FUERZAS DEL MOVIMIENTO FEMINISTA



Estás aqui : Portada » Temas » Política

9-N: VOTAR EN CONDICIONS

MOBILITZACIÓ PER EXIGIR UN ACTE DE SOBIRANIA DEL PARLAMENT

Lucha Internacionalista, 15 de octubre de 2014




.

El pla de Mas: història d’una mort anunciada.

Els passos s’han constatat com estaven previstos. Aprovació llei de consultes al Parlament, convocatòria de la consulta per Mas, recurs del Govern central al Constitucional i aquest paralitza la consulta. I després de múltiples reunions secretes del bloc per la consulta, aquest esclata i Mas diu que no es viable fer-la, i que proposa un succedani secret per al qual tothom ha de seguir fent-li confiança, malgrat també tothom s’ensumi que no es farà. I si es fa, tampoc tindrà la validesa que s’exigia. Rajoy i l’Estat espanyol, respiren: la burgesia catalana, com sempre, els ha fet una bona feina.

El secretisme, que implicava donar carta blanca a Mas ha estat nefast, com havíem alertat a la CUP-AE. El bloc pro-consulta ha jugat a desconcertar... el poble! Qui creia que el joc curt i la sorpresa farien possible la consulta? Mas acata i desactiva els preparatius de la consulta, mentre manté l’engany del poble amb la falsa unitat, tot dient que n’hi haurà... i els demés callen. S’han deixat passar massa dies per arribar on sabíem que arribaríem, i ara el Govern es desdiu i pretén allargar el desconcert.

Això ha estat una gran estafa. Algú dubtava que el Govern de Rajoy i el Constitucional tombaria la consulta del 9N i el decret de consultes? Ho han dit per activa i per passiva. S’ha mobilitzat el poble i se li ha fet creure que tot era possible, i quan arriba l’hora de la veritat el Govern Mas tira enrere, i amb ell bona part dels partits que s’han omplert la boca de democràcia: ICV-EuiA exigint consulta “amb totes les garanties” o, quan ho diu sense embuts, pactada, sense ruptura amb les lleis estatals, la qual cosa era del tot impossible i, a la primera de canvi, s’esborra. I ERC? La garantia de la consulta que li havia donat CiU era el que li ha servit per justificar el suport al Govern Mas i la duríssima política de retallades contra el poble treballador... ara diu sentir-se traït, però les retallades ens les hem menjat.

És una estafa perquè ha passat el que tothom sabia que passaria, que no hi ha espai per l’autodeterminació amb la Constitució i sota la Monarquia. No hi ha altre opció: si s’acata el Constitucional no hi ha autodeterminació del poble i si es vol permetre al poble decidir s’ha de fer un acte de sobirania i no acatar el constitucional.

Cal que el Parlament en un ple extraordinari, i amb presència dels ajuntaments faci una declaració de sobirania i garanteixi la consulta com cal. Només la mobilització popular, amb un pla de lluita, és garantia per que el poble pugui decidir. Carme Forcadell, presidenta de l’ANC resumia el clam de la diada amb un categòric “President, posi les urnes!” Per això la CUP-AE i altres forces que exigeixin l’acatament de la voluntat popular, haurien d’emplaçar a l’ANC, per mantenir la mobilització del 19 i fer-la arribar al Parlament per fer sentir el clam: “Parlament: posi les urnes!”. Si cal, la CUP-AE d’exigir la dimissió de Mas, que ha traït el poble.

No es tracta de facilitar a Mas la sortida de les eleccions anticipades, és donar gat per llebre: el poble ha dit consulta!. Però si la lluita del poble no afluixa, és probable que Mas no trigui a convocar-les. En aquest cas, cal construir un ampli front d’esquerres, des de la CUP-AE obert a altres forces com les CAV, Procés Constituent, Podem, partits de l’esquerra revolucionària, oberta a sindicalistes i joves. Cal el compromís públic d’una declaració en el primer acte al nou Parlament: Proclamació de la República Catalana –perquè cal una nova legalitat, fins i tot per consultar què vol el poble!- i constitució del Parlament en Assemblea Nacional Constituent.

Però aquest acord de l’esquerra ha de dotar la lluita per la sobirania d’un contingut social, per això no es pot aturar la lluita contra les retallades, la lluita per no pagar el deute. Una Catalunya sense retallades és possible si els treballadors/es prenem la iniciativa. Hem de guanyar a la majoria treballadora. Certament hi ha un sector que no se sent independentista, una bona part de la classe obrera que té el castellà com a llengua materna. Però el que és molt important és que malfia, amb tota la raó, de qui la crida a sortir contra al dret a decidir, i no es deixa utilitzar com a força de xoc. Cal fer tot l’esforç per treballar cap a la classe treballadora. Si és ella qui es posa al capdavant de la lluita pels drets democràtics del poble català, no només aquests es podran exercir, sinó que a més tindran el component social que necessiten els treballadors i les classes populars. I si entrem en una escalada repressiva de l’Estat o suspensió de l’autonomia, caldrà fer una crida a la mobilització general, a la vaga general.

La lluita no es resoldrà només a Catalunya. Cal fer una crida a la resta de treballadors/es i pobles de l’Estat, començant pel que compartim la llengua, a que facin seva la defensa del dret del poble català davant l’Estat monàrquic, perquè el camí de Catalunya de ruptura amb la Monarquia centralista és també una oportunitat per a tots els pobles de desfer-se del règim heretat del franquisme. L’acció conjunta és determinant per enfrontar la maquinària de l’Estat. El nostre compromís com a internacionalistes és cercar una relació el més estreta possible entre els pobles i avançar, en condicions d’igualtat, cap a una Federació de Repúbliques, que nosaltres volem que sigui socialista.

EL 9N: PARLAMENT POSI LES URNES!!

REPÚBLICA CATALANA I ASSEMBLEA NACIONAL CONSTITUENT!!

CAP RETALLADA : NO AL PAGAMENT DEL DEUTE!!

Ir a la versión en catalán