L’enorme mobilització del dimecres 22 d’octubre ja va aconseguir un primer objectiu: la caiguda del governador de Guerrero, Ángel Aguirre Rivero, que davant l’enorme pressió social, inclosa la crema dels palaus de govern d’Iguala i l’estatal a Chilpancingo, finalment va haver de presentar la dimissió. El seu partit, el Partit de la Revolució Democràtica (PRD), havia tancat files per defensar-lo i mantenir-lo, però les vagues, els talls de carretera, les enormes mobilitzacions a tot el país i arreu del món, el van obligar a renunciar deixant molt mal parat el seu partit.

A més, la Coordinadora de Treballadors de l’Educació de Guerrero, juntament amb els estudiants de Magisteri i altres organitzacions, han pres 22 alcaldies, i han protagontzat de saquejos als supermercats. El clam generalitzat és per l’aparició amb vida dels 43 estudiants de magisteri d’Ayotzinapa, l’esclariment de l’assassinat d’altres tres estudiants i tres persones que van caure mortes sota les bales de la policia municipal en l’atac en Iguala el 27 de setembre. I encara que els fets han impactat a tota la població, ha estat la joventut estudiantil la que s’ha abocat al rebuig a la salvatge agressió, sense precedents al país.

Així els estudiants de la UNAM, de l’Institut Politècnic Nacional –que havien protagonitzt una vaga i enormes mobilitzacions contra un nou pla d’estudis-, i també Universitats com l’Autònoma Metropolitana, de Ciutat de Mèxic, així com les privades, estatals, Normals, Tecnològics, d’arreu del país, van votar vagues exigint justícia pels estudiants de Magisteri d’Ayotzinapa i el càstig als responsables, particularment dirigides contra Aguirre Rivero i molt particularment contra el president Municipal d’Iguala, José Luis Abarca, també sorgit del PRD.

Abarca va ser qui personalment va ordenar l’atac als estudiants, davant un fet que pot semblar absurd: volien interrompre un acte de la seva dona, María dels Ángeles Pineda Vila, designada com la seva successora. És a dir, pretenen perpetuar el control del govern, afavorint en primer lloc al grup de narcos Guerreros Unidos, que entre els seus dirigents té precisament dos germans de Pineda.

La forma bàrbara, salvatge de l’assassinat i les versions sobre com els van llançar a les fosses, cremant-los vius, o executant-los després de copejar-los, revela la perfecte coordinació dels policies i els membres de Guerreros Unidos.

Es tracta d’un narco govern que decideix intensificar els atacs als lluitadors socials, una política del govern de Peña Nieto.

D’aquí l’enorme indignació en contra no només dels governants en Guerrero, sinó cap al president Peña Nieto, al conjunt de les institucions i partits patronals, principalment al PRI, PA i sobretot al PRD. Tampoc el Moviment de Regeneració Nacional (Morena), que dirigeix Andrés Manuel López Obrador, en surt ben parat, perquè Abarca va ser promogut a l’alcaldia gobernador de Guerrero per Morena.

Qui apareix com a principal líder de l’esquerra electoral mexicana ha estat durament qüestionat per la premsa, per intentar evadir la seva clara vinculació amb un dels principals operadors del narco a Guerrero.

Peña Nieto ha patit un fort cop: abans tenia el consentiment dels organismes internacionals imperialistes, i ara rep pressions per esclarir els fets d’Ayotzinapa i a Tlataya, en l’estat de Mèxic on l’exèrcit va executar a 22 persones, simulant un enfrontament.

Per descomptat, encara està present el greu problema dels prop de 100 mil assassinats violents, durant l’anomenada «Guerra contra el Narco», del seu predecessor, Felipe Calderón, els milers de desapareguts i els feminicidis a tot el país.

I malgrat aquesta llarga llista, el cas Ayotzinapa no té precedents, cosa que ha empès centenars de milers de persones als carrers, obrint una greu crisi en l’actual règim polític, doncs evidentment no n’hi ha prou amb la renúncia d’Aguirre per frenar les protestes, tampoc és suficient la captura de José Luis Abarca. Els fets han posat contra les cordes el conjunt de les institucions, començant per la pròpia presidència.

Perquè és clar que l’atac a les escoles de magisteri no és res de nou: cal recordar que el 2011 van ser assassinats dos estudiants, en prendre l’autopista del Sol, que connecta Acapulco amb Ciutat de Mèxic, per exigir pressupost per a la seva escola i que s’aturés la repressió. Fins avui no hi ha responsables d’aquests assassinats, tot i les proves que les bales van sortir de les armes llargues de la policia estatal.

Perquè en el fons d’aquesta brutal agressió hi ha l’aplicació de les contra Reformes neoliberals imposades pel govern de Peña Nieto i els seus còmplices, a través del desaparegut Pacte per Mèxic, criminalitzant les lluites i aplicant una ferotge repressió, enfortint els cossos repressius, com la nova Gendarmeria.

Davant aquest procés de descomposició de l’estat mexicà, a més d’exigir l’esclariment dels fets d’Iguala i Tlatlaya, de la necessitat d’aturar les contrareformes, de frenar la infiltració dels poderosos grups de narcos i altres grups delictius, de l’existència d’innombrables fosses, d’acabar amb els assassinats massius, així com de solucionar els greus problemes econòmics a Mèxic, cal exigir la sortida d’Enrique Peña Nieto, convocant a una Assemblea Constituent, que obri el debat sobre el projecte de país, renovant les institucions, on els socialistes pugnaríem per un projecte obrer, camperol i popular.

Mèxic, 23 d’octubre 2014

Enrique Gómez POS-MAS de Mèxic, secció de la UIT-QI