El número d’abril de la revista nord-americana Vanity
Fair publica una sèrie de documents que demostren
que Bush preparava la primavera de l’any passat un
cop d’estat per derrocar el govern de Hamàs a Gaza i
donar el control de la Franja a Abu Mazen (1). Aquest
textos, que segons la publicació han estat
autentificats per oficials nord-americans i per fonts de
Fatah, revelen que els EUA estaven entrenant una
força de 4.700 soldats per perpetrar el cop, mentre
discutien un pla polític i econòmic per consolidar Abu
Mazen al poder. La reacció de Hamàs va ser el
contracop preventiu de juny de 2007, que li va
permetre avortar la maniobra, però va consumar
l’aïllament de Gaza.

Els documents no aporten res de nou a Palestina: Hamàs
havia justificat des del primer moment el seu contracop
precisament argumentant la preparació d’aquesta maniobra.
La novetat és que ara es destapa això mateix des del costat
nordamericà, i no des de la defensa de Hamàs (l’article el titlla
d’organizació islamista terrorista recolzada per l’Iran) sinó
acusant Bush d’haver impulsat una estratègia fallida que ha
afermat l’enemic en el poder. Gens sospitós de simpatitzar
amb Hamàs, l’autor compara el resultat amb l’Iran-contra o
el desembarcament de Bahía Cochinos.

L’article recull una successió de documents que es van
negociar en diverses converses entre gener i març de 2007,
quan les direccions de Hamàs i Fatah havien format un
govern “d’unitat nacional” que va suposar una treva després
dels xocs interns de desembre, en què van morir un
centenar de palestins als carrers de Gaza. Davant la
negativa de Hamàs a acceptar les condicions exigides per
Israel i els EUA (bàsicament el reconeixement de l’Estat
d’Israel, i el compromís amb els acords anteriors signats
per l’Autoritat Palestina que ratificaven l’ocupació) Bush amb Abbas va començar a
preparar l’ofensiva.

El més interessant del pla
dissenyat per Bush i ratificat per
Abbas és el capítol 3, referent a la
seguretat: “assegurar una política
‘d’una autoritat, una pistola’
defensada pel President Abbas, i
començar a emprendre les accions
necessàries contra els grups que
impedeixen un alto el foc amb
l’objectiu d’assegurar un control
total sobre les organitzacions
armades, consolidant tots els grups
armats en les institucions de
seguretat palestines, i en la línia dels
paràmetres de la comunitat
internacional”. El text fa referència
explícita als “compromisos de
seguretat ja acordats” entre el
general nord-americà Keyth Dayton
y Mohamed Dahlan, home fort de
Fatah a Gaza i màxim exponent de
la repressió interna que es va aplicar
als territoris palestins per imposar els
Acords d’Oslo. En un annex, el pla
preveu una transformació de les
forces armades palestines en “set
batallons altament entrenats en
control de disturbis” formats per
4.700 membres de seguretat, a
més de millorar l’entrenament i
l’equipament de 15.000 policies a
Gaza i Cisjordània. Tot això, amb
l’objectiu de “garantir al president
de l’autoritat palestina la
capacitat de prendre ‘les
decisions polítiques estratègiques”
és a dir, trencar el govern d’unitat
formant un govern d’emergència.

Els EUA xifren el cost de la
reforma en 1.270 milions de
dòlars.

La resta del pla inclou objectius
polítics per rellançar les
negociacions amb Israel, el
trencament del govern d’unitat i la
convocatòria de noves eleccions i
projectes de desenvolupament
econòmic per minvar el malestar de
la població. I Bush arriba fins i tot a
dictar la pauta a Abu Mazen en els
temes interns del seu partit:
permetre l’entrada de membres de
la jove guàrdia en alts càrrecs de
Fatah, fer eleccions al Comité
Central i “controlar” les Brigades
dels Màrtirs d’Al Aqsa.

(1) http://www.vanityfair.com/
p o l i t i c s / f e a t u r e s / 2 0 0 8 / 0 4 /
gaza200804