El Paraguai és el país de l’Amèrica Llatina amb més
desigualtat en la tinença de la terra: el 83% dels camperols
ocupen només el 6% de la superfície agrària, mentre que uns
quants latifundistes mantenen a les seves mans la immensa
majoria dels cultius. Els pagesos són expulsats de la seva
pròpia terra per la penetració de les multinacionals, en un
model de producció basat en el monocultiu de la soja per
l’exportació, amb l’ús de transgènics amb potents agrotòxics
que enverinen la població.

Els companys i companyes del
Partit dels Treballadors, secció paraguaiana de la LIT-QI,
lluiten contra aquesta realitat: defensen una revolució al camp
i al país per repartir la terra entre els camperols/es pobres,
l’expropiació sense indemnització de les multinacionals i un
model de producció diversificada, respectuós amb el medi
ambient i basat en la satisfacció de les necessitats del poble.
Terratinents i Estat responen amb repressió, que creix a
mesura que s’acosten les eleccions del 20 d’abril. Sobre
Tomás Zayas, un dels principals dirigents del moviment de
pagesos que impulsa ocupacions de terra de forma
col·lectiva, candidat del PT al Senat, pesa una ordre de
detenció per denunciar la mort de Jesús Jiménez, de 3 anys,
a causa dels agrotòxics.

La criminalització dels moviments socials al Paraguai s’agreuja amb
la recent ordre de detenció del dirigent social i polític Tomás Zayas, un
regidor municipal i tres camperols, imputats per “intent d’homicidi i
associació criminal”. Aquestes denúncies es deuen al conflicte que es
desenvolupa des de fa tres anys per les intenses fumigacions amb
agrotòxics que pateix la comunitat Leopoldo Perrier, de San Cristóbal
a l’Alto Paraná, Paraguai. Tomás Zayas és dirigent de l’Asociación de
Agricultores del Alto Paraná (Asagrapa), i de la Central Nacional de
Organizaciones Indígenas y Populares, i candidat a senador pel Partit
dels Treballadors a les eleccions del pròxim 20 d’abril.

Asagrapa és una organització camperola que treballa en una de les principals zones de producció de
soja transgènica del Paraguai. Les
comunitats camperoles d’aquestes
zones viuen envoltades d’immenses
plantacions de soja i estan altament
exposades a les fumigacions
intensives amb els agrotòxics que
s’apliquen als monocultius a gran
escala. ASAGRAPA és una de les
principals organitzacions de la regió
que acompanya la lluita per la terra,
la reivindicació de la reforma agrària
integral i els drets de les comunitats
camperoles. En aquest context va
llançar una campanya “Parin de fumigar,
en defensa de les comunitats
i la vida” iniciada el desembre de
2007.

A la comunitat campe-rola
Leopoldo Perrier, la contaminació de
la població amb agrotòxics va
arribar a un punt crític quan
l’agost de 2007 va morir el nen
Jesús Jiménez, de 3 anys,
després d’intenses
fumigacions. La població i els
pares del nen van denunciar
la manca de diagnòstic en el
moment de la seva mort (La
Nació, 18 oct.. 2007, p.40).

Com que els productors de
soja van negar la intoxicació
amb agrotòxics, les
organitzacions van aconseguir
impulsar una ordre judicial per
exhumar el cadàver per fer-ne
la necròpsia i un diagnòstic
sòcio-ambiental de la
comunitat per part de tres
institucions estatals. La
necròpsia va demostrar que hi
havia alts nivells d’agrotòxics al
cos.

El febrer d’aquest any, en ple
cicle de cultiu i fumigació, la
població afectada va resistir les
fumigacions mobilitzant-se de forma
pacífica. A causa d’aquesta
mobilització la Fiscalia va imputar fa
poc quatre persones, tres d’elles
parents del nen i socis d’Asagrapa,
i el seu dirigent Tomás Zayas. La
Fiscalia va al·legar que van conformar
una associació criminal i van
fer un intent d’homicidi per un
suposat tret d’arma de foc a l’aire.

Els pobladors van indicar que ni
Zayas era a la mobilització ni hi va
haver trets d’arma de foc.
El que li va passar al nen Jesús
Jiménez no és un fet aïllat; en
diverses ocasions s’ha denunciat
que les fumigacions causen greus
problemes a les comunitats. Informes
de la premsa local indiquen que
a la comunitat Leopoldo Perrier, els
productors de soja “no respecten
les franges de cultiu establertes per
llei, en relació als assentaments
humans, institucions educatives i
cursos d’aigua” (ABC Color, 1 nov.
2007, p.19).

Altres informes de premsa
indiquen que “les classes se solen
suspendre els dies de fumigació de
la plantació a vint metres perquè
els nens es desmaien a causa de
l’olor. També s’estan produint
avortaments espontanis (…), moren
peixos, porcs i altres animals.” (La
Nación, op.cit.).

Les denúncies de l’impacte a la
població generat pels monocultius
de soja han arribat a nivell
internacional. El Comitè de Drets
Econòmics Socials i Culturals de les
Nacions Unides va assenyalar entre
les seves observacions que
“l’expansió del cultiu de soja ha
comportat l’ús indiscriminat
d’agrotòxics, provocant morts i
malalties de nens i adults, contaminació
de l’aigua, desaparició
d’ecosistemes i afectació als
recursos tradicionals alimentaris de
les comunitats” (Observacions finals
del CDESC, Consell Econòmic i
Social, E/C.12/PRY/CO/322_10-
2007, p.3).

Una investigació realitzada el
mateix any als quatre departaments
amb més producció de soja, va
revelar que a les comunitats
estudiades el 78% de les famílies
presentaven algun problema de
salut ocasionat per les freqüents
fumigacions en plantacions de soja,
el 63% degut a la contaminació de
l’aigua (Palacio et al. 2007).

A la comunitat Leopoldo Perrier,
després d’haver fet les denúncies,
els pobladors reben constants
amenaces, i fins i tot l’intendent
municipal va intimidar verbalment la
població a causa de la seva
organització. I el que es viu en
aquesta comunitat s’emmarca en
un procés de més envergadura.

La pressió que les organitzacions
cam-peroles pateixen a causa de
la persecució
de l’Estat, es
reflecteix a
l ’ I n f o r m e
d’Observació
Internacional al
Paraguai, que
indica com
l’Execu-tiu ha
concentrat el
poder “que
amb les forces
públiques a les
seves mans, la
F i s c a l i a
d’aliada, i la
Cort Supre-ma
com a garant
d’impunitat, ha
impulsat una
campanya de
r e - p r e s s i ó
massiva al sector
camperol,
per tal de facilitar
i garantir
l’amplia-ció de la frontera de la soja
transgènica” (Missió Internacional
d’Observa-ció al Paraguai, Informe
2006, p. 6; SERPAJ Paraguai).

Aquesta estratègia, que ja ha
suposat més de dos mil dirigents
pagesos imputats, es basa en
quatre causes per a la persecució:
“vincular-los amb la delinqüència
comuna; la criminalització de les
seves protestes, judicialitzant els
conflictes i obrint causes als
manifestants; vincular la direcció
camperola a les causes de segrest;
i vincular-la a una suposada activitat
guerrillera incipient relacionada
principalment amb guerrilles de llarga trajectòria com les
colombianes.” (Ibíd., p.35).

Des de 1989, any que va caure
la dictadura de Stroessner, han
estat assassinats més de 100
dirigents camperols, dels quals
només un cas va ser investigat i el
seu autor material condemnat; els
altres resten en la impunitat. La
criminalització de la protesta és
també molt greu; el 2004 les
organitzacions camperoles van
arribar a registrar 1.156
detencions, una xifra similar al
nombre d’imputacions i processaments
de treballadors rurals.
(Rulli,J., 2007)

En aquest context s’han
d’esmentar els fets ocorreguts en
l’últim mes, la captura de tres
candidats de l’Alianza Patriótica
Socialista per haver visitat
una ocupació camperola,
l’assassinat en
circumstàncies no aclarides
d’un dirigent polític del Movimiento
Popular Tekojoja i
la informació publicada en
diversos mitjans sobre dos
pretesos focus guerrillers
que estarien en aliança amb
organitzacions camperoles
que casualment també
proposen candidatures per
a les eleccions d’aquest
any. El govern i els grups de
poder utilitzen la fiscalia i
totes les eines al seu abast,
atemptant contra els drets
polítics i d’organització.

Com més s’acosten les
eleccions, més fets de violència i
criminalització es generen contra
els sectors crítics i d ‘oposició.
Mentre, la justícia premia amb la
impunitat els assassins del poble.
S’han complert nou anys del Març
Paraguaià, quan el poble va sortir
als carrers a defensar les llibertats
democràtiques amena-çades pel
projecte feixista del General Lino
Oviedo, amb el resultat de set joves
assassinats per franctiradors
apostats davant de la Plaça del
Congrés. Recentment el cas contra
Lino Oviedo s’ha arxivat.

Resum elaborat a partir de
diversos materials aportats pel PT
paraguaià (www.ptparaguay.org)