Articles d'actualitat de la UIT-QI




Articles d'actualitat sobre Ucraïna



NI VIOLÈNCIA PATRIARCAL, NI OPRESSIÓ COLONIAL. LES TREBALLADORES AMB LA RESISTÈNCIA PALESTINA



Esteu aqui : Portada » Temes » Internacional

SÍRIA. SETGE I BOMBARDEJOS A IARMUK (PROP DE DAMASC)

«Al-Assad vol acabar amb els palestins a Síria»

, 5 de maig de 2015




Mohamed Bitari és membre de la Xarxa d’Organitzacions de la Societat Civil Palestina a Síria. Va haver de marxar de Iarmuk, el camp de refugiats palestins del sud de Damasc on ha nascut i on vivia tota la seva família, després de ser detingut pel règim de Baixar al-Assad. Està en contacte permanent amb els activistes que continuen dins el camp, entre dos focs: l’atac i el setge del règim i l’Estat Islàmic (EI).

LI.- Quina és la situació a Iarmuk?

MB.- A principis d’abril l’Estat Islàmic va entrar al camp, d’acord amb el front Al-Nusra que ha trencat l’acord amb la resistència palestina. Gairebé han conquerit el 80% del territori del camp. La brigada Aknaf Beit el-Maqdis i l’Exèrcit Palestí d’Alliberament Lliure combaten contra l’Estat Islàmic. Mentre, el règim de Baixar Al-Assad, està aprofitant l’entrada dels jihadistes per llançar barrils explosius sobre el camp. L’exèrcit sirià també està provant un nou model de míssil de fabricació iraniana, l’Elefant: i no bombardeja la zona sota control dels jihadistes, sinó només els carrers on estan arraconats els rebels sirians i palestins. Fins i tot han atacat el cementiri del camp, on estaven enterrats molts màrtirs palestins. No oblidem que des de fa tres anys el règim sirià sotmet els palestins de Iarmuk a un setge ferotge: a causa d’aquest bloqueig han mort 175 persones de fam i molts més per manca de medicines. No hi ha electricitat ni aigua corrent. Queden unes 18.000 persones atrapades, 3.500 dels quals són criatures. El camp de Yarmuk és molt important a la història de Palestina i ara ens hem de centrar a salvar la gent.

LI.- El règim sirià ha amenaçat amb l’entrada de l’exèrcit al camp

MB.- Sí, el representant de Síria a l’ONU ha dit que a Iarmuk només queden 1.000 persones, però no és cert. Utilizen el pretext de Daesh per envair el camp. El que volen és esborrar els palestins de Síria.

LI.- Com valores la política de l’OLP davant del patiment dels refugiats palestins de Iarmuk?

MB.- El cap de la delegació que l’OLP ha enviat a Síria per trobar una sortida la situació de Iarmuk ha declarat que no queden palestins al camp. Fa setmanes que l’OLP assegura que Iarmuk ha caigut. També fa dies que ho anuncia Al- Jazira. I no és així. La gent que continua al camp porta dos anys resistint i està dedicida a continuar. El que reclamem a l’OLP, a la Creu Roja i a l’ONU és que s’obri un corredor segur per fer arribar aliments i medicines al camp i per poder treure els ferits i les famílies que vulguin sortir. Molts activistes no volen marxar i tenen por que el règim els detingui si surten: un mestre de Yarmuk molt conegut va declarar en un vídeo que només sortiran d’allà morts o bé per tornar a Palestina. Però l’OLP defensa la rendició enlloc de donar suport a la resistència.

LI.- Assegureu que l’EI va entrar a Iarmuk amb el suport del Front Al-Nusra.

MB.- La gent de Yarmouk sap molt bé què és l’Estat Islàmic i què és el règim sirià. Però van entrar al camp a la zona controlada pel Front al Nusra i amb les seves banderes. Quan van ser al centre del camp, van aixecar les banderes de l’EI. Quan una delegació de palestins va intentar negociar amb l’EI el primer dia, els van decapitar. Han detingut 75 persones i dues noies, i no sabem què els ha passat. Els adults estan disposats a resistir, el que més ens amoïna són les criatures.

LI.- Com heu viscut el conflicte a Síria des de l’aixecament popular contra Al-Assad el 2011?

MB.- Els refugiats palestins de Iarmuk vam obrir els portes als nostres germans sirians, que fugien de la repressió del règim: els vam acollir a les cases, a les escoles, a les mesquites. I el règim ens va voler castigar per això. Com ens va passar als palestins a la Nakba [el desastre] de 1948, tots aquells sirians van haver de deixar-ho tot, fugir de casa seva i tornar a començar de zero. Segurament ens tornarà a passar el mateix una i una altra vegada. Però no passa res, com a sirians i com a palestins, defensem la llibertat de tots els pobles. I si no fossim lliures, no seríem palestins. Vam continuar la lluita contra el règim. I la seva estratègia va ser assetjar Iarmuk... I ara ens ataca l’EI, estem a la gola del llop.

LI.- El règim sirià assegura que s’enfronta a l’estat d’Israel

MB.- El cineasta Taher al-Sahli un curt titolat MIG [caces de fabricació russa] i ho resumeix en una sola pregunta: «com pot ser que un règim lluiti contra Israel, mentre mata palestins?». I si no ens creuen, n’hi ha prou amb veure què diu l’estat d’Israel. Des de 1973 fins ara, Israel ha dit que Al-Assad és el seu «millor enemic» al Pròxim Orient, perquè la frontera entre Síria i Israel sempre ha estat la més tranquil•la. El 2012, els joves palestins de Yarmuk vam anar a la frontera per commemorar la Nakba: vaig veure com els meus companys van caure morts pels trets dels soldats israelians, mentre l’exèrcit sirià s’ho mirava a cent metres de distància i no feia res.

LI.- Això va portar a una revolta dins el camp.

MB.- Jo hi vaig participar. Vam arribar al cementiri del camp per enterrar els màrtirs que van caure a la frontera sírio-palestina. Era una manifestació enorme, amb joves, homes i criatures. Hi havia una dona, que havia viscut la Nakba, que es llançar una sabata contra un dirigent del Front Popular- Comandament General i un altre del Front Popular, que havien estat a la frontera i enlloc d’ajudar s’havien quedat parlant amb els mitjans de comunicació. Ni tan sols es van voler endur els ferits en els seus cotxes. Davant la dona, un guardaespatlles va treure una pistola i va disparar a l’aire. Els refugiats palestins no van poder callar. Ja n’hi ha prou que ens matin. Volem lluitar i viure, és el nostre dret. Un periodista palestí, Hassan Hassan, que fa poc va morir en les presons del règim, va cridar a la manifestació reclamant la caiguda de Jibril, el líder del FP-CG. Jibril sempre ha estat donant suport al règim contra els palestins. Després vam anar a l’oficina del partit: va ser una decisió de les famílies dels màrtirs. Els seus homes armats van començar a disparar des del terrat. Ho vaig veure amb els meus ulls. ¿Com es pot ser palestí i matar palestins?

LI.- Com s’explica aquest divorci entre el que volen els refugiats palestins a Síria i la política del FPCG i l’OLP?

MB.- Crec, com molts, que aquestes organitzacions estan acabades des de fa temps. Si no defensen els refugiats palestins no poden representar el poble palestí. Aquests partits no són com abans: no tenen milers de militants, tenen els caps i els seus fills. Molts els han deixat: estan molt lluny de representar el poble palestí. I a Gaza i a Cisjordània veiem el mateix.Què fan? Donen suport a l’Iran, al règim Sirià... res d’això és el que necessita el poble palestí, que són els que moren a Iarmuk. És mentida que l’OLP hagi tret palestins de Iarmuk ni que el FPCG lluiti contra l’EI. Són mentides que s’expliquen a la televisió palestina.

LI.- Què penses de la revolució siriana?

MB.- Jo soc palestí-sirià. El que passa a Iarmuk és el mateix que passa a moltes ciutats sirianes: que el règim i l’Estat Islàmic es coordinen per assassinar la gent. La nostra sortida, com a palestins, només pot ser amb el poble sirià. Ens hem d’unir, palestins, sirians i kurds per defensar-nos del règim i l’EI. Hem compartit aquesta revolució. Hi ha brigades sirianes intentant arribar al camp per defensar-lo. Necessitem la solidaritat internacional.

Anar a la versió en castellà