Visca la lluita del poble sirià contra la dictadura, l’ISIS!

Ni bombardejos dels EUA ni de Rússia!

Des de la setmana passada l’aviació russa està bombardejant a Síria, suposadament contra ISIS (Estat Islàmic), però s’ha denunciat que també contra sectors rebels enemics d’Al Assad. El veritable objectiu rus, aliat a Iran que estaria enviant tropes, és recolzar a la dictadura.

L’esquerra reformista o pseudo progressista celebra la intervenció russa com si fos «antiimperialista». Mentida! Ni Rússia és un estat «antiimperialista» ni ho és el dictador sirià Al Assad.

A Síria l’any 2011 es va iniciar una revolució popular contra el règim de Baixar Al Assad, la família del qual governa dictatorialment des de 1971. El poble sirià es va sumar a l’onada revolucionària àrab iniciada a Tunísia i Egipte, reclamant llibertat i justícia social. Al Assad ha estat i és un govern capitalista aliat a les multinacionals. No té res «d’antiimperialista» (l’antecessor i pare d’Al Assad, va recolzar la invasió ianqui a l’Iraq). Davant aquesta rebel·lió massiva Al Assad va respondre amb els tancs, bales i bombardejos sistemàtics sobre les ciutats d’Alep, Homs i d’altres, iniciant una guerra genocida amb 300.000 morts i 4 milions de refugiats. Per això el poble es va veure obligat a armar-se contra el dictador. L’aliat més ferm i que proveeix d’armes a Al Assad és Rússia, juntament amb l’Iran. El rus Putin encapçala un règim capitalista repressor. Rússia compta amb la base naval de Tartús a Síria. Els bombardejos russos, així com l’enviament de tancs i «especialistes», es produeixen davant la reculada militar de la dictadura, que només controla el 20% del territori. A això se sumaria l’entrada de tropes iranianes en suport a Al Assad.

L’any 2013 les monarquies p e t r o l i e r e s d ’ A r à b i a Saudita i Qatar, amb suport de Turquia, van impulsar la formació de brigades militars islàmiques, entre elles l’ISIS, per liquidar el procés revolucionari, atemorits de que l’onada revolucionària arribés als seus països. La falta d’una direcció revolucionària, l’odi a Al Assad i a l’imperialisme, va fer que l’ISIS pogués guanyar un espai tant a l’Iraq com a Síria. L’ISIS encarna un projecte contrarevolucionari de reemplaçar una dictadura per una altra a l’estil dels monarques petroliers.

Una cosa que mostra que Al Assad no és una «víctima» de l’imperialisme sinó el seu aliat, és que els Estats Units i l’OTAN (França, Gran Bretanya i Turquia) diuen estar bombardejant l’ISIS i no al dictador. Amb aquest argument també bombardegen als veritables rebels i la població civil. Al Assad coneix i autoritza les operacions aèries. I ara s’hi suma Rússia, amb l’autorització tàcita d’Estats Units.

L’imperialisme ianqui va quedar afeblit a la regió després de l’inici de la revolució àrab a 2011, la caiguda de velles dictadures i la seva retirada derrotat de l’Iraq.

Això va provocar un descontrol regional. La qual cosa afecta al seu agent sionista Israel. Per això el rol actual d’Obama no és «promoure el caos» sinó intervenir per tractar de restablir «l’ordre» contra les rebel·lions populars. Per això la seva limitada intervenció militar està al servei de buscar una sortida negociada a la crisi de Síria, intentant que el règim d’Al Assad sigui part d’aquesta negociació però sense el dictador. Els Estats Units i Rússia comencen a estar d’acord a buscar una «transició» negociada. Per això també accepten la intervenció russa.

Però per a Putin en la «transició» Baixar hauria de continuar.

Malgrat aquest brutal atac en diferents fronts, la revolució popular no s’ha acabat. Existeix el que podríem denominar un «tercer front» de combat. Són milers que lluiten a Alep, a Homs, a Idbis o als barris de Damasc contra Al Assad i l’ISIS. Són les brigades de l’Exèrcit Sirià Lliure (ESL), les brigades independents, els consells revolucionaris, els comitès locals i les brigades kurdes. Sabem que darrere de les brigades de l’ELS i d’algunes d’aquestes organitzacions hi ha influència política de sectors patronals que integren l’anomenat Consell Nacional Sirià (CNS) que, en l’exili, busquen una sortida política negociada a Ginebra amb suport dels Estast Units i la UE. Els socialistes revolucionaris recolzem incondicionalment als rebels sense que això signifiqui donar suport polític a la direcció política i militar de l’ELS i d’altres brigades. Hem de donar ple suport i solidaritat als combatents per tombar al dictador i derrotar a l’ISIS.

Només el poble els pot vèncer tots dos. No és fàcil, però és l’única alternativa justa per al poble i la joventut siriana. En aquest marc des de la UIT-CI som part d’una campanya mundial de solidaritat amb el poble sirià, amb el lema «Trenquem el bloqueig a la revolució siriana», acordada al juliol en una reunió internacional realitzada a Istanbul, amb o r g a n i t z a c i o n s d’esquerra sirianes, àrabs, europees i llatinoamericanes.

Entre les activitats acordades està la setmana de solidaritat que s’està realitzant entre el 5 i l’11 d’octubre en 40 països, per NO a la dictadura, No a l’ISIS i NO als bombardejos d’EUA i Rússia!

Miguel Lamas, UIT-QI