Articles d'actualitat de la UIT-QI




Articles d'actualitat sobre Ucraïna



NI VIOLÈNCIA PATRIARCAL, NI OPRESSIÓ COLONIAL. LES TREBALLADORES AMB LA RESISTÈNCIA PALESTINA



Esteu aqui : Portada » Temes » Política

DECLARACIÓ DE LLUITA INTERNACIONALISTA DAVANT L’ACORD DE JXS I LA CUP-CC

No a un acord que segresta la CUP-CC

Lluita Internacionalista, 9 de gener de 2016




Rebutgem l’acord amb JXS

1.- Per què ens intervenen políticament el grup parlamentari de la CUP-CC: ja no podrem decidir què votem en els nostres organismes, sinó que ho decidirà el Govern de JXS. El punt 1 estableix que la CUP-CC es compromet a “No votar en cap cas en el mateix sentit que els grups parlamentaris contraris al procés i/o el dret a decidir quan estigui en risc l’esmentada estabilitat”. És un segrest polític de la CUP-CC. Significa que garantirem –entre d’altres- els propers pressupostos amb les retallades que JXS decideixi. No es tracta, doncs, de donar suport al Govern en el que afecta el procés, sinó d’assegurar la seva estabilitat.

2.- Ens prenen dos ostatges, que “actuaran conjuntament en les preses de posició del grup per tal de donar compliment a allò que està establert en el punt 1.” Aleshores sobre aquests diputats qui decideix el seu vot? Està clar que JxS per tal d’assegurar-se la majoria un cop en el punt 1 ens neutralitzen la resta de diputats/des de la CUP-CC. D’aquesta manera, com ha dit Mas, “el que les urnes no ens van donar directament s’ha hagut de corregir a través de la negociació”, efectivament és una estafa per tothom qui ens va votar, perquè dos diputats de la CUP-CC votaran amb JXS.

3.- La CUP-CC es confessa culpable –l’única culpable- de les dificultats per fer avançar el procés, i demana perdó com davant d’un tribunal de la Santa Inquisió: “Cal reconèixer errors en la bel·ligerància expressada envers Junts pel Sí, sobretot en tot allò relatiu a la voluntat inequívoca d’avançar en el procés d’independència” i a partir d’ara es compromet “a la defensa activade tots els agents que el fan possible”, és a dir a JXS i el Govern. Però de qui ha estat aquest suposat “error”? Això és una desautorització de les nostres assemblees i també l’acord programàtic de la CUP-CC. I d’ara endavant, ens estem comprometent a callar qualsevol crítica al Govern?

4) I la CUP-CC és condemnada i se li imposa com a penitència el sacrifici de dos (o més?) diputades que dimitiran “amb l’objectiu de visualitzar un canvi d’etapa i assumir implícitament la part d’autocrítica que li correspon”. Així qui té el control sobre els diputats i diputades de la candidatura? Els organismes de la CUP-CC o JXS?

Com és possible que es lligui de mans i peus els i les nostres representants al Parlament? Com és possible que ens dictin des de fora la política, el que hem de votar, el que hem de dir o si els nostres diputats i diputades han de dimitir?

L’acord se’ns imposa antidemocràticament, amb fets consumats.

On s’ha decidit aquesta política que ens hipoteca el futur, més enllà de la votació de la investidura? L’acord s’imposa a les pròpies bases –no fos que tornéssim a dir que no- amb fets consumats. Una proposta que mai va estar sobre la taula, en cap dels escenaris que tants de temps ens hem passat discutint. Es dóna l’acord per fet, es fan rodes de premsa i finalment ara es diu que el CP-GAP el ratifiqui, sota la màxima pressió.

Per això, més enllà del que pugui decidir el CP-GAP sobre la investidura, cal portar aquest acord que condiciona la pròpia fisonomia de la CUP-CC, al debat de les bases amb la convocatòria urgent d’una Assemblea Nacional Extraordinària de la CUP-CC o Consell Polític + GAP amb la convocatòria prèvia de les assemblees territorials.

Quan des de LI ens vam posicionar sobre el debat d’investidura dèiem que no entréssim en negociacions i que des del principi deixessim clares tres coses: 1) Mas no, com símbol i principal responsable d’un partit amb corrupció i un Govern de retallades i privatitzacions, però també perquè no és garantia per arribar a la independència 2) sí a la investidura d’un altre candidat o candidata de JxS, però sense cap acord de legislatura o govern, mans lliures davant d’un govern que seguirà sent contrari als interessos populars; 3) impulsar sense esperar més un mesa d’organitzacions per exigir un pla d’emergència social i reactivar la lluita al carrer. Sempre es diu que tenim un peu a les institucions i l’altre al carrer, però aquests tres mesos no s’ha impulsat la mobilització.

Cal una crida a les bases de la CUP-CC per aturar un acord que segresta el projecte.

LLuita Internacionalista

9 de gener de 2016

Anar a la versió en castellà