El passat 25 de febrer a la seu de l’Intercomarcal de CCOO de Girona, es va celebrar la presentació en públic del grup de sindicalistes de CCOO per la independència i la República Catalana. Tot seguit es va fer un debat sota el títol «Un procés constituent de treballadors i treballadores. Aportació sindical» convidant a en Joan Tardà (JxSi), l’Anna Gabriel (CUP-CC) i en David Companyon (EUiA) per influir en el procés de construcció de la república catalana i dotar-lo de l’accent social i de la transformació imprescindibles per convertir la nova constitució i les noves institucions en útils pels interessos de les classes treballadores. Les intervencions van incorporar elements com que «la situació actual com un procés de revolució democràtica que trencarà amb l’estatus quo del 78, aquesta revolució democràtica permetrà socialitzar millor la riquesa i aprofundir en la qualitat democràtica fent que aquesta deixi de ser captiva dels poders financers com passa en l’actualitat» (Joan Tardà); «que és imprescindible la creació d’un fòrum social constituent que sigui l’embrió de participació de tota la ciutadania, perquè el procés de c r e a c i ó d’un nou Estat ha de ser de baix a dalt i aquí l e s treballadores hem de tenir un p a p e r fonamental d e c i d i n t t o t e s a q u e l l e s qüestions que ens afecten, en l’àmbit del treball però també en la r e s t a d’esferes socials, ja que som la majoria de la població» (Anna Gabriel); «que la independència no tindria lògica si només signifiqués un canvi de bandera, ha de ser una eina de transformació social que ens permeti dibuixar una nou Estat, una nova societat on les persones siguin el centre de les polítiques i on la justícia social sigui l’objectiu final» (David Companyon).

El corrent «per un gir sindical a l’esquerra» de CCOO participa d’aquest grup i va fer una crida als i les treballadores a assistir a la presentació i a l’acte : «Volem parlar, debatre, reflexionar... sobre què ens interessa més com a treballadores i treballadors de Catalunya, i intentar donar una visió de classe al conflicte que vivim, per veure com podem defensar millor els interessos dels i les treballadores del nostre país ja que, en definitiva, aquesta és la funció del sindicat en qualsevol dels escenaris que es puguin donar. I, en aquest sentit, és obvi que el procés d’independència pot ser una gran oportunitat per endegar un procés de ruptura, per començar un projecte nou sense les lloses que la transició, la crisi, les retallades i les rèmores que el neoliberalisme dominant ens ha deixat (precarietat, baixos salaris, abusos en els acomiadaments, degradació de les relacions laborals, etc..). La independència és una gran oportunitat per trencar l’status quo actual, que a la resta de l’Estat no es produirà , tot i que el nostre impuls, també els pot ajudar, i que els i les treballadores de Catalunya no podem desaprofitar, perquè el nou país, també s’ha de construir des del moviment de classe».

Estem convençuts que el procés cap a la República Catalana i Socialista no és buidar-lo de contingut social per no incomodar la burgesia catalana, cal portar-ho al carrer, als llocs de treball, i no tan sols a les estructures del Parlament, o d’organitzacions…El moviment obrer no pot romandre aliè a aquesta lluita ni limitar-se a exercir el paper d’acompanyant, com pretenen buròcrates sindicals, la classe treballadora haurà d’empènyer exigint un pla de xoc que és incompatible amb el pagament del deute i altres espolis fiscals del capitalisme, un pla que no empitjori les condicions de vida dels i les treballadores, que s’aturin les privatitzacions, directes o encoberts, del sector públic català, que la situació laboral no faci un pas més enrere com ha estat l’Acord Interprofessional de Catalunya que patronal i CCOO-UGT han signat desenvolupant els principals trets de la reforma laboral del PP (atac als salaris, reforç de les mútues privades...), acabar ja amb la traïció de la burgesia catalana i l’aparell de CCOO amb subvencions sota mà contra els i les treballadores com ha passat a Panrico... Aquesta és l’alternativa que proposem, per tant hem de fer una crida a la constitució d’una Mesa d’organitzacions per a preparar la lluita pel veritable pla de xoc, per un pla d’emergència social on debatre el conjunt de mesures irrenunciables però també un pla de mobilitzacions en els llocs de treball per aconseguir-ho. La batalla pels drets nacionals, per la sobirania, per la República Catalana i Socialista ha de ser una reivindicació de la classe treballadora, que és qui ha d’impulsar aquesta lluita democràtica. Tot sabent que aquest procés no serà fàcil per la classe treballadora, i cal que ens preparem davant dels possibles atacs de l’Estat Espanyol als nostres drets com a poble, fent una crida no tan sols a Catalunya sinó també a la resta dels territoris cap a una vaga general per la ruptura amb el règim monàrquic centralista.

Toni Granados (regidor a Girona per la CUP- Crida per Girona) i Alfons Enrique

Membres del corrent «per un gir sindical a l’esquerra» de CCOO.