Tant la càmara de Diputats com el Senat han votat ja l’ impeachment . Aquesta declaració es va escriure en portes de la primera votació.

El diumenge 17 la cambra de diputats votarà l’impeachment de Dilma/PT. Procés que passa al senat i pot acabar en un traspàs del poder al vicepresident Michel Témer/PMDB. Una disputa entre allò «brut» i allò «mal rentat». D’un costat Dilma, Lula, Renan i Katia Abreu, el PT, el PCdoB i un ala del PMDB, intenten comprar diputats per romandre en el poder. Utilitzen el repartiment de càrrecs, alliberament d’esmenes (modificacions a les lleis) i ministeris, un negociat igual al de FHC (Fernando Hernique Cardozo) per aprovar l’esmena de la reelecció. De l’altre costat, Michel Témer, Cunha, Aécio, José Serra, el PSDB, la majoria del PMDB, volent ocupar el Palau de Planalto (seu del poder executiu). Negocien un futur ministeri, un estil fisiològic igual al del PT. En mig d’això, bandits com Maluf i Kassab lloguen les seves sigles. La disputa és una falsa polarització per veure qui governa la nació, sense que existeixin propostes diferents, tal és així que el PT i el PMDB van governar junts fins ara i la major part del congrés va integrar la llista de Dilma/Témer. Fa pocs mesos Dilma premiava al PMDB amb ministeris i el portaveu de l’impeachment tenia càrrecs al govern federal.

Dilma, Témer i Aécio negocien pactes per aplicar més ajustaments i saquejar el país

El PT, el PSDB i el PMDB posseeixen projectes similars. La «Agenda Brasil» de Renan, acceptada per Lula i Dilma, és idèntica al «Pont cap al Futur» de Témer i Aécio. Programa ja aplicat via mesures provisionals i decrets, lleis del congrés i pels governs estaduals . Amb Dilma o Témer hi haurà més ajustament fiscal, privatitzacions, pèrdua de drets i una operació per garantir la impunitat als corruptes, paralitzar les investigacions del Lava Jato i amagar les llistes de donacions de les empreses contractistes. És a dir, malgrat la baralla actual, ells arreglaran en nom de la «governabilitat», per aplicar una agenda conservadora contra el poble treballador i la joventut. Per això Dilma, Témer, Lula, FHC parlen de «reconciliació», «unió nacional» i «pacte». Ells s’acusen de «criminals» i «colpistes» però acabaran junts contra els treballadors, ja que separats no tenen les condicions per aplicar aquestes mesures. Cal lluitar contra aquest acord reaccionari.

Dilma se n’ha d’anar! Témer no es pot quedar!

Estem a favor de la fi del govern de Dilma. Aquest govern de l’ajustament fiscal, de la desocupació, de les rebaixes salarials i de la corrupció s’ha d’acabar. Dilma va ser triada prometent «canvi» però va posar un banquer en el Ministeri de Finances, una terratinen en Agricultura i un industrial en Desenvolupament. Parlava de garantir drets, però va aplicar mesures provisionals restringint el subsidi per desocupació, addicionals, assistència mèdica, va aplicar un pla que redueix els salaris dels metal·lúrgics i va privatitzar hospitals. Va fer tot el que Aécio i Serra farien. Dilma se n’ha d’anar perquè no recolzem el lliurament del Pré-sal (gran jaciment petrolífer), les retallades a les àrees socials i la destrucció del sistema de previsió social, i una llei que enquadra les manifestacions com a actes de terrorisme. El govern del PT ha d’acabar per així arxivar el projecte legislatiu 257 (PL 257) que pretén congelar els salaris dels treballadors estatals, impedir concursos públics i acabar amb els augments del salari mínim. Dilma va cometre crims en fer campanya amb diners de suborns i patrocinar la corrupció per la via de les empreses contractistes.

No obstant això, Témer no pot assumir. Estem contra un impeachment conduït per un bandit com Eduardo Cunha. Aquesta càmera corrupta de representants dels banquers, contractistes i hisendats no té moral per decidir qui ha de governar. Témer és tan responsable com Dilma de tot el que està passant. Les mesures d’ajust fiscal van ser aprovades per mitjà de l’articulació de Témer i Levy. Ajustament que el PSDB defensa. Estem contra un impeachment
basat en la llei de responsabilitat fiscal, una llei neoliberal creada per FHC i mantinguda per Lula per garantir el pagament del deute al sistema financer. Estem contra l’impeachment , doncs li dóna el poder al senat, un ens reaccionari, antidemocràtic, ple de oligarques. A més de col·locar al país com a ostatge del Suprem Tribunal Federal (STF) els integrants del qual no són electes, són designats
políticament, amb mandats vitalicis. Desafortunadament els parlamentaris del PSOL van optar per votar amb el govern contra l’impeachment , en comptes de mantenir una postura independent i abstenir-se en aquesta votació del «brut» contra el «mal rentat».

Els treballadors i la joventut hem de confiar només en les nostres pròpies forces. No podem acceptar la polarització «en contra o a favor» de l ’impeachment . No hem de confiar en les direccions que convoquen a aquestes accions. La FIESP, el PSDB, el PMDB, volen governar directament perquè el PT va perdre capacitat de controlar al moviment de masses i s’aprofiten del sentiment anti-Dilma. Però el PT vol romandre en el poder i protegir a Lula, per això s’aprofita de la por a un suposat cop. El sentiment opositor, contra l’ajust i la corrupció de Dilma i Lula, el sentiment anti-Témer i anti-PSDB, contra la restricció de qualsevol llibertat ha de ser canalitzat per una altra via. La classe treballadora, la joventut, la classe mitjana i el poble han d’organitzarse per prendre els carrers, realitzar vagues, ocupacions per derrocar al govern del PT i del PMDB, per Fora Dilma, Témer, Cunha, Renán i Aécio! Garantint que la veritable sobirania es pot expressar en la revocatòria de mandats, per mitjà de la democràcia directa, a través de la mobilització popular. I així derrotar l’ajustament, les privatitzacions i la corrupció, revocar la llei antiterrorista i garantir el dret democràtic a la llibertat per manifestar-se. Cal construir una alternativa en les vagues de professors i empleats estatals, en les ocupacions d’escoles a Rio de Janeiro, en les manifestacions contra el PL 257, en les lluites obreres contra els acomiadaments, en la lluita contra els assassinats dels sense-terra com va passar a Paraná. Així podem construir una alternativa de classe en contra d’ells.

Necessitem una veritable oposició d’esquerra

Lamentablement no hi ha un pol d’oposició classista perquè els majors líders d’esquerra van decidir integrar el camp lulista. El sector majoritari del PSOL juntament amb el Moviment de Treballadors Sense Terra (MTST), van transformar les majors organitzacions d’esquerra en apèndixs del PT al parlament i en les manifestacions en defensa del mandat de Dilma. Un procés que reoxigena al PT, la seva estratègia d’un «front ampli» amb Lula a 2018. Mentre que deixa espai per als projectes burgesos, com el RED. Un posicionament que ha de ser revertit. Per això insistim que la majoria del PSOL i la direcció del MTST abandonin el bàndol del govern i el front amb el PT i el PCdoB.

En aquest context, diverses organitzacions no són apèndixs del PT i continuen la batalla contra el PSDB. La primera expressió pública d’aquest camp van ser les manifestacions de l’avantguarda el dia 1 d’abril que van mostrar el potencial d’un tercer camp, contra Dilma, Témer, Cunha, Renan, Aécio, els governadors i prefectes. És necessari donar cohesió als qui no són apèndixs. Una unitat que passa pel combat frontal a la nova dreta representada pel PT i a la vella dreta liderada pel PSDB. Una postura radical contra tot això, sense cedir a cap pressió del PT. Una lluita ferma contra la política de les organitzacions que integren el camp Lulista. Un bloc que es posicioni categòricament per la fi del govern de Dilma, contra l’impeachment del congrés corrupte i de la presa de possessió de Michel Témer, i també contra els tucans . Un bloc que eviti la dispersió, paràlisi i confusió que preval en altres articulacions, com el bloc d’esquerra del PSOL que ni tan sols és capaç de votar junts en fòrums o escriure una nota política conjuntament, doncs coexisteixen orientacions oposades en el seu interior. Un bloc que superi les insuficiències de l’Espai d’Unitat d’Acció de la CSP-CONLUTAS, que malgrat haver realitzat accions importants l’any passat i l’1 d’abril, no està a l’alçada dels esdeveniments, doncs ja no existeix la mateixa unitat política anterior.

Proposta per unificar als qui lluiten contra Dilma, Témer, Cunha, Renan i Aécio:

1) Construir un bloc dels qui no som apèndixs del PT, un pol d’oposició d’esquerra, que tingui com a eix la mobilització, l’acció directa, l’enfortiment de les vagues, la coordinació de les lluites. Cosa que es concreta mitjançant una campanya en solidaritat amb la vaga de mestres a Rio de Janeiro i altres lluites. Buscar construir un nou bloc social i polític amb les organitzacions que no estiguin en el camp del PT, PMDB i PSDB. Un bloc que busqui ser fidel a la radicalitat de les Jornades de Juny, que sigui la veu d’un projecte polític independent i anticapitalista i que articuli un front social classista. Donar continuïtat a les iniciatives com la del dia 1r, amb un eix polític, contra Dilma, Témer, Cunha, Renan, Aécio amb una manifestació nacional centralitzada a Sao Paulo també a l’abril.

2) Que aquest bloc construeixi un espai unitari per discutir la millor sortida per al país des del punt de vista dels interessos dels explotats i oprimits, sense oficialistes, sense tucans (PSDB), sense patrons. Un plenari sindical, popular i estudiantil, convocat pels sindicats, centres d’estudiants, federacions estudiantils, agrupacions sindicals, el CSP-Conlutas, organitzacions polítiques com el MES i el PSTU, figures públiques com Luciana Genro, Zé Maria, Babá, Raul Marcelo i tots qui desitgen construir aquesta iniciativa, amb la màxima amplitud, sense cap tipus de sectarisme o hegemonia. Aquesta Plenària ha de realitzar-se a l’abril en funció de la votació de l’impeachment i els actes convocats pels tucans i petistes (PT).

16/04/16

Secretariat de la CST-PSOL,
secció brasilera de la UIT-QI