Treballadors i treballadores de serveis externalitzats – empreses subcontractades-, al costat de treballadors de plantilla de l’Ajuntament de Barcelona, fa un parell de mesos van començar a organitzar-se conjuntament per lluitar per la reintegració dels serveis a la gestió pública i la reabsorció dels treballadors. Companyes externalitzades de serveis socials -com les treballadores familiars i l’atenció domiciliària, de telemàrqueting -com el 010-, de comunicacions com BTV- i del propi Ajuntament, van presentar recentment la plataforma Municipalitzem, Per l’Ocupació Pública en roda de premsa. Ells mateixos ens expliquen el perquè.

En l’administració pública i més concretament a l’Ajuntament de Barcelona, i com a excusa de la impossibilitat de crear ocupació pública per les retallades pressupostàries dels governs de l’Estat, s’han cobert les necessitats de personal i de serveis mitjançant la concessió en múltiples formes a empreses privades. Aquestes fan negoci sense escrúpols dels serveis que la nostra administració publica dóna al ciutadà sigui la sanitat, l’ensenyament, els serveis socials, o la resta dels serveis públics. I és que, en general, els serveis públics són utilitzats pel capitalisme com a font inesgotable de beneficis especulatius en contra dels interessos dels usuaris i augmentant la precarietat laboral dels seus treballadors que cada dia veuen com les seves condicions són més extremes.

Encara des d’abans, els governs municipals del PP, PSOE i en alguns casos ICV o ERC han defensat les bondats de les externalitzacions dels serveis públics, sobretot en l’àmbit local, amb una sèrie d’arguments que en cap cas es sostenen i demostren que l’únic interès és el de donar els millors trossos dels serveis públics a aquelles empreses amigues i que no tenen escrúpols a mercadejar amb les necessitats de les classes populars. Aquestes veuen en molts casos minvada la qualitat de serveis bàsics, mentre uns altres fan negoci dels serveis públics i els responsables polítics no responen a les necessitats –són els mateixos que ho van potenciar- de revertir aquesta situació denunciada des de molts fòrums sindicals i socials.

Els governs sorgits de les últimes eleccions municipals estan treballant per la remunicipalització d’alguns serveis públics. En municipis petits alguns serveis com l’aigua o la recollida d’escombraries estan sent retornats a la competència municipal, però en altres municipis més grans això es realitza de forma lenta i en altres governats àdhuc pel PP aquesta municipalització es déu mes a problemes econòmics que a voluntat política. Per cert, que aquella premissa que el públic era més car i ineficaç, cada dia s’està veient que era tan sols un embolcall per vendre políticament la cessió d’allò públic a l’empresa privada. Fórmules perquè els serveis externs i els seus treballadors/es passin a estar sota el mantell directe dels Ajuntaments hi ha moltes. I està estudiat que signifiquen un abaratiment dels costos, un augment de la qualitat del servei i la possibilitat que aquests diners estalviats repercuteixin en la cartera de nous serveis a donar al ciutadà i a un augment de les plantilles mitjançant l’oferta pública d’ocupació que engendra a mitjà termini una millora de tots els serveis públics i la seva universalitat.

Però no ens enganyem, no és or tot el que llueix en aquest afany de tornar a la propietat municipal aquells serveis arrabassats en el seu moment. Des d’aquests mateixos governs municipals del mal anomenat canvi, tenim un exemple clar a l’Ajuntament de Barcelona a on Barcelona En comú està realitzant un estudi sobre els passos a donar i la situació real de les externalitzacions. Però la solució passa per la municipalització dels serveis públics, pel reconeixement i l’absorció de les treballadores i treballadors actualment d’aquestes empreses externalitzades: no valen algunes propostes que es visualitzen i ja van apuntant -encara que no concretades- de continuar treballant amb empreses que assumeixin unes condicions que anomenen «socialment responsables» o amb cooperatives. Això no és més que una continuïtat de les polítiques d’externalització, no és més que un canvi de les empresa privades que tenen serveis públics en les seves carteres per cooperatives o empreses «socialment responsables» que també són privades: seria
canviar només empreses que es regeixen pel sistema de beneficis a suposades «sense ànim de lucre». Realment només uns pocs triats es podrien beneficiar d’aquesta bicoca que són els serveis públics i tornaria a allunyar-nos de la premissa que els serveis públics han de ser gestionats costi el que costi pel municipi i els seus treballadors/ es i sense més interès que el servei públic. Perquè les cooperatives o les empreses no són la solució: és la mateixa fórmula d’apartar lo públic de la gestió directa. No es necessiten intermediaris ¿o és que les cooperatives o empreses sense animo de lucre i o «socialment responsable no guanyarien res amb la gestió d’allò públic? Unes anotacions per valorar la ineficàcia entenem nosaltres del cooperativisme en el sistema capitalista: fa 150 anys Rosa Luxemburg ja va escriure sobre el que significaven les cooperatives i C. Marx també va escriure sobre aquest tema i va dir que només es podrien salvar aquelles que fossin de consum.

De fet, i en resposta a aquesta necessitat de remunicipalització, formem part i impulsem la Plataforma Municipalitzem. Per l’ocupació pública.

Carlos Rodríguez i Marga Olalla.
Delegats sindicals dels i les treballadores de l’Ajuntament de Barcelona

Per aprofundir l’anàlisi: de les cooperatives, Suplement de Lluita Internacionalista Cooperativisme i anticapitalisme: http://luchainternacionalista.org/spip.php?article2033