En l’anterior LI informàvem que l’Ajuntament de Bilbao havia donat el nom de Yolanda a una placeta en la Ribera de Deusto, a pocs metres de la seva casa natal. L’acte entranyable al qual vam assistir al març, anava més enllà de qualsevol previsió.

Era el triomf de la AAVV Euskaldunako Zubia, amb Eneko al capdavant. Feia dos anys que havien iniciat el pelegrinatge a l’Ajuntament perquè així fora, i, mentre, havien col·locat ja a la plaça una placa amb el nom de Yolanda. Havien recollit signatures, reiterat la petició a l’Ajuntament i per fi, al febrer, aconseguien el seu objectiu.

Era l’expressió del respecte dels seus veïns ja no només per Yolanda, sinó per la tenacitat i el coratge dels seus pares -i molt especialment de Lidia, la seva mare- primer, i després dels seus germans Amaia i Asier. Era l’expressió d’un Deusto, de fàbriques desballestadas, però que va seguir alçant el cap pels seus, els i les heroïnes de la classe treballadora. T’ho recordava tot, fins la mateixa casa de Yolanda, encastada a l’antiga fàbrica de galetes Artiach.

Era també, una expressió íntima, on s’expressaven sentiments. Amaia ens emocionava amb un text amb «El cant dels ocells» de fons, i entonava a capela , com a bona bertsolari la cançó que reproduïm. Eneko prenia la guitarra i estripava el plujós dia amb cançons de denuncia social, o al costat d’Asier entonava la seva cançó «Els ulls de Yolanda».

Txapelas i paraigues omplien la plaça. I allà, a Deusto, al vell barri obrer, als qui van portar la pesada càrrega de ser «els germans de» , els vam conèixer pel seu propi valor, com sempre van ser, Amaia i Asier, íntegres, sensibles... Yolanda s’hagués sentit orgullosa de la seva lluita i tenacitat. Nosaltres, per descomptat, també.

Aquesta pàgina és per a no oblidar tampoc els triomfs ni tot el contingut humà que emergeix en ells i en la lluita que els precedeix.

M. Esther del Alcázar

* Yolanda González era una companya del PST dirigent del moviment d’estudiants de secundària que va ser assassinada el 1980 pels feixistes per ser revolucionària dona, treballadora i basca

• -*-*-*-*-*-*-*

Amaia ens respon a dues qüestions que li demanem: Què va significar per a ella el que es posés el nom de la seva germana Yolanda a la placeta? i Què va representar la inauguració del 19 de març en si?

Tres sensacions expressen d’alguna manera el que ha suposat per mi que la placeta del nostre benvolgut barri porti el nom de Yolanda:
Una revolució de sentiments, impressió fins i tot física.
Una gratitud immensa cap a l’associació de veïns del barri.
Una satisfacció que Yolanda hagi estat reconeguda i treta d’un oblit oficial: «Placeta» Ajuntament de Bilbao Febrer 2016, «Declaració Institucional» Parlament Basc Juny 2013.

Fa dos anys els veïns del barri van posar en la placeta una placa simbòlica (rèplica de l’oficial) amb el nom de Yolanda. Aquesta placa que avui porta les marques del temps passat sota la pluja i el sol es troba a la casa dels nostres pares, casa on va néixer la Yolanda.

Quan Eneko, el dia de la inauguració popular ens la va lliurar a Asier i a mi, ho va fer amb una gran senzillesa i tendresa. La placa que va anar el símbol d’un desig popular, avui representa la força del reconeixement i de la lluita.

La part posterior d’aquesta placa oficiosa-simbòlica-popular ens reservava encara una sorpresa: «Podran tallar totes les flors, però no podran aturar la primavera» P. Neruda. Preciós gest de conclusió que l’associació de veïns del barri ens va oferir i que rebem amb molta emoció i afecte.

La inauguració popular del nom de la Yolanda a la placeta, va anar un acte senzill i íntim. La narració de vivències compartides amb la Yolanda, la força dels sentiments, la poesia i la música, ho van fer gran, entranyable, inoblidable.

Al final de l’acte, nostra volguda Mar de Madrid, tota emocionada em va dir : «Amaia, he vist a Yolanda caminant pel barri». Aquesta commovedora i preciosa frase ho diu tot.

• -*-*-*-*-*

BERTSOA BERTSOA

Udaletxera birritan joan «ta auzokideek nahia bete; zure urratsek lortu zituzten guretzat hainbat kolore.
Bihotza pozez betetzen zaigu zu zinena gogoratzen; zure izena plazatxo honetan Yolanda, ezinbestekoa zen.

Vers en Euskera: Idoia i Maria. Frases en castellà: Amaia

Aquestes frases en castellà van ser la font d’inspiració del vers cantat en basc:

Los amigos del barrio decidieron / que la plazuela tu nombre llevara. Al ayuntamiento dos veces fueron / la segunda vez si, ellos respondieron. Hoy nuestros corazones se aceleran / al ver tu nombre en la plazuela / que con cariño y tesón el barrio consiguió. Por eso hoy agradecidos cantamos: / La plazuela que tus pasos conoció, / ya Yolanda González se llama.