Ja a la discussió de pressupostos, es va fer palès que l’objectiu era dinamitar la CUP-CC. És una alternativa per l’esquerra que ni CDC, ni especialment ERC, es poden permetre. Junqueras tenia fàcil haver fet com Mas Culell i haver retirat els pressupostos, preservant el Govern: però era més important la tensió a la CUP-CC perquè podia trencar-la, que córrer el risc. I no havent completat la feina, Puigdemont allargava la legislatura 3 mesos. CDC sap que no pot tornar a anar a eleccions i a més pot instrumentalitzar-los amb el següent atac contra la CUP-CC: la moció de confiança. ERC acceptava encantat.

Però volien treure més suc i s’hi valia tots. Immediatament, la consellera d’educació, Meritxell Ruiz, reunia a les direccions dels centres catalans per informar-les de noves retallades perquè la CUP-CC nohavia votat els pressupostos. Van ser un seguit de mentides al servei del pla. Les direccions van reaccionar tèbiament convocant–se per protestar al Parlament. En un tuit, Anna Simó (ERC) corria a dir que era contra els qui vetaven els pressupostos; els mitjans van repetir-ho ja amb noms: contra CUP-CC i CSQEP. No era cert, i la realitat era que d’allà es derivaven cassolades i samarretes grogues l’últim dia de classe i una altra concentració on es cridava la dimissió de la Consellera. Tres dies després aquesta reculava i es desmentia a sí mateixa, retornant més de 800 docents. Però ni era tot, ni canvia la política de retallades d’aquest Govern des d’abans de pressupostos: 329 dotacions amb l’eliminació del dret de reducció de jornada de dues hores de docència als majors de 55 anys, no pagament de vacances a substituts, tancaments de P3 públics... i està per veure si els canvis de normativa de matriculació a FP de l’abril no representen una dràstica retallada de plantilles. La política no ha canviat, però la seva utilització contra la CUP-CC se’ls ha girat en contra. Cal aprofundir-ho amb una mobilització suficient per a seguir arrencant les partides socials que calen.

Mentre, Junqueras s’encarregava de lligar estretament moció de confiança i pressupostos 2017. I és que té clar que aquests seran encara pitjors que els que li vam rebutjar. El PP des del govern en funcions està finançant aquest any electoral amb 8.500 milions del fons de pensions: la retallada més gran que s’hi ha fet; Brussel·les ha amenaçat amb la multa i encara que no la faci efectiva després del Brexit, és la base pel xantatge d’una retallada superior als 10.000 milions que ja exigia abans. Ja s’especula amb la pèrdua de la paga extra del desembre –i successivesdels funcionaris... ERC necessita l’excusa de l’acord de govern amb Convergència–Madrid li imposa i CDC no li permet- tant com la cobertura per l’esquerra per impulsar les retallades a Catalunya. Els és imprescindible, encara més que fa un mes, el vot de la CUPCC: o la domestiquen als seus interessos, o la rebenten, o aconsegueixen que es traeixi a sí mateixa o que es faci miques com a referent d’esquerres independentista. És un espai que vol recollir ERC i no el té, tal com es reflecteix als resultats del 26J.

És per tot plegat que és imprescindible defensar la CUP-CC com l’espai fidel al que reclamaven els seus més de 300.000 electors: la doble ruptura, amb l’estat i amb les misèries del capitalisme. Des de Lluita Internacionalista estem per esmerçar-hi tots els esforços.

M. Esther del Alcázar i Fabregat