Valeo es una fàbrica instal·lada a Martorelles (Catalunya) que dóna treball a 257 treballadors/ es. La direcció de la multinacional francesa Valeo va comunicar als sindicats en el mes de juliol del 2015 -poc abans de les vacances d’estiu- el tancament de la fàbrica de Martorelles i el trasllat de l’activitat a Saragossa.

De forma immediata els i les treballadores van convocar vaga indefinida per haver incomplert l’empresa de forma deliberada l’obligació de negociar amb els representants dels treballadors i per oposar-se de forma contundent al trasllat. Es neguen en rodó a aquest trasllat del tot injustificat ja que el pla de viabilitat de l’empresa de Martorell està assegurat fins al 2019.

Sembla clar que la intenció de l’empresa era deslocalitzar la producció de Martorell per rebaixar de forma considerable la plantilla i els costos de personal. En primera instància ho intenten comunicant el trasllat a Saragossa de producció i plantilla, però davant la resposta de la plantilla canvien d’estratègia. És del tot conegut que aquesta empresa no té problemes econòmics que poguessin motivar aquesta deslocalització: és com en tants casos, pur afany de tenir més plusvàlua a costa dels i de les treballadores. Públicament van adduir que la situació a Catalunya en aquells moments els empenyia a aquest trasllat.

El comitè d’empresa format per CCOO, UGT i CGT va denunciar davant inspecció de treball la vulneració del dreta a la vaga, ja que s’estava portant components des de les seves fàbriques de Txecoslovàquia i des d’altres magatzems de l’estat espanyol pel subministrament als principals clients de l’automoció com SEAT o NISSAN.

La segona part de l’estratègia de Valeo va ser iniciar una sèrie de llargues reunions amb els sindicats que no porten enlloc i que eren del tot inacceptables, i era clara la intenció d’allargar les negociacions perquè qualsevol proposta pogués ser acceptada pels sindicats.

Diverses vegades els vam dir als i a les treballadores que havien de fer més visible la seva lluita: mantenir-la a un dels carrers del Polígon Industrial a la llarga portaria, com així ha estat, a l’aïllament de la lluita i el desconeixement d’aquesta; poques assemblees conjuntes de treballadors per prendre decisions i crear plans de lluita; amb prou feines alguna notícia en la premsa i poques activitats de mobilització... han portat com a conseqüència la desmoralització d’una plantilla desmotivada per CCOO i UGT que insistien en no fer més soroll del necessari per poder mentre negociar amb l’empresa, una sortida a la desesperada per a una situació de paràlisi i desmobilització. No es lliura d’aquesta crítica CGT que, des del nostre punt de vista, no va saber o no va poder donar una alternativa que il·lusionés als treballadors potser entenent que els sindicats majoritaris controlaven les decisions de la plantilla.

Ens tornem a preguntar, com en d’altres conflictes, quina ha estat l’actitud de la Generalitat. I per desgràcia, com en la vaga de Panrico, torna a ser un paper allunyat de la defensa del teixit industrial i dels drets dels i de les treballadores. Al seu moment va manifestar la seva acceptació del trasllat de Valeo a Saragossa i no s’ha vist que tinguin intenció de lluitar pel manteniment d’aquesta empresa ni per la devolució dels diners públics que els han lliurat per al seu desenvolupament industrial i el manteniment dels llocs de treball.

Entenem que l’acord signat al novembre del 2015 per CCOO i UGT no arriba a assegurar els llocs de treball: una plantilla de 180 treballadors/es per a març del 2016, de 120 entre abril i juny, de 80 entre juliol i setembre, i els 65 entre setembre del 2016 i juny del 2017, ni les pre-jubilacions que de facto signifiquen per a molts unes fortes reduccions econòmiques. L’acord en la part econòmica no hauria d’haver estat acceptat pels treballadors i haurien d’haver continuat oposant-se a aquesta maniobra de l’empresa en col·laboració amb CCOO i UGT. Així com també a la vella estratègia d’esgotar la lluita no donantli sortides reals ni mobilitzant, per a que, amb la coneguda maniobra dels referèndums enlloc de la més participativa i difícil de manipular –l’assemblea de treballadors/es- decidir a la desesperada, sense cap altra possibilitat que acceptar un mal acord que els allunya dels seus llocs de treball estables i d’aquell pla de viabilitat que finalitzava en el 2019.

En aquests dies ens assabentem que CCOO s’ha retirat de la reclamació que es va efectuar en el seu moment per vulneració del dret de vaga. Ens alegrem que CGT segueixi endavant amb aquesta reclamació i desitgem que la sentència sigui favorable: els i les treballadores de Valeo s’ho mereixen.

Quan treballadors/es com els de Valeo perden una lluita la perdem tots i totes les treballadores, que juntament als de Petrus, Autoliv Kle SA, Estampacions Sabadell, Derbi, Telefónica, Renfe, Caixa Catalunya, Eulen i multitud de petites empreses anem veient com la falta d’escrúpols d’uns capitalistes desitjosos de més beneficis a costa del que calgui i d’uns sindicats que no defensen amb ungles i dents els llocs de treball, ens ho prenen tot. Perquè hi ha una premissa: siguin quins siguin els acords aconseguits mai no n’hi ha «acomiadaments dignes», perquè mai no ho són per aquells/es treballadors/es que es queden sense ocupació i sense la possibilitat de treballar a curt termini o de fer-ho en unes condicions dignes.

Malgrat l’acord de reindustrialització que es va signar en el seu moment aquest no s’està complint. S’han fet contactes però aquests no es concreten en res ferm i només assegurarien escassament el treball per cent persones -recordem que la plantilla era de 257 treballadors i treballadores- i que està proper el juny del 2017, data del tancament definitiu de Valeo. En l’actualitat només hi ha incertesa entre la plantilla, que va poder creure en el seu moment que aquell acord que van acceptar era favorable. Tal i com s’està veient, el futur és negre.

VALEO NI ES TANCA NI ES TRASLLADA
PER DESGRÀCIA ES TANCA AL JUNY DEL 2017

Carlos Rodriguez
Sindicalista. Vallès