Coincidint amb la no aprovació dels pressupostos presentats per JXS es va iniciar una campanya d’atac polític i mediàtic contra la CUP situant-la com a incomplidora i organització que no feia avançar el «procés». Si fem una aproximació mínimament seriosa sobre els acords als quals han donat suport JXS i la CUP trobarem la millor expressió del que políticament es va batejar com a «processisme» i veurem qui veritablement ha incomplert.

El processisme es construeix discursivament com a proindependentista mentre, en la pràctica, mai no vol superar el règim jurídic de l’estat espanyol. El darrer període n’és la més clara expressió: parlar de 18 mesos cap a la independència i a la pràctica no fer res que suposés superar les estructures jurídiques de l’estat espanyol.

El govern de JXSÍ ha incomplert tots els significats de la declaració del 9N. Per una banda al·legant al TC que tot plegat no era més que un «desig» quan el contingut de la mateixa deia literalment «reitera que aquesta cambra i el procés de d e s c o n n e x i ó democràtica de l’Estat espanyol no es supeditaran a les decisions de les institucions de l’Estat espanyol, en particular del Tribunal Constitucional, que considera mancat de legitimitat i competència». Per altra banda, no fent efectiu el punt vuitè de la declaració del 9N, on s’afirmava que restarien brindats el drets de l’Annex: actuacions sobre pobresa energètica, habitatge, sanitat, educació i finançament d’un Pla de Xoc Social, entre d’altres matèries.

Alhora, tot el que fins ara s’ha fet sobre les anomenades lleis de desconnexió és una renúncia tàcita. S’impulsa l’Agència Catalana de Protecció Social com a organisme autonòmic sense més drets que els existents ni preveure una eventual assumpció de competències (com es perfilava a la DA 25à de la Llei 3/2015). Pel que fa a les del Procés Constituent, incorporen ó legislativa va ser substituïda per una d’estudi.és que un contingut jurídic material real, ens aproximem a una Declaració purament política.

Els incompliments sistemàtics de JXSÍ no són únicament pràctiques concretes sinó l’expressió tàctica de CDC (futur PDC), per això el referèndum d’autodeterminació expressa en si mateix diversos elements que poden superar aquest dinàmica. El primer de tots, de legitimitat democràtica i participació popular: ha de ser el poble participant directament qui decideixi sobre el futur polític. En segon lloc, s’evita que CDC jugui amb el ritmes del «procés»i condicionin permanentment a l’acceptació del seu programa neoliberal.

Fins ara CDC imposa la seva visió, idealista, a través de la qual amb els suports a JXSÍ i la CUP-CC a les eleccions del 27S, i des del Parlament, el Principat serà independent. Lluny d’això i per superar la burgesia espanyola (formada per bona part de la burgesia catalana), l’aparell de l’estat espanyol i totes les seves institucions afins cal un suport clarament majoritari i alts nivells d’autoorgantizació popular.

La necessitat de construir un Pla de Rescat Social dóna resposta a l’indestriable compromís social i nacional.

El capitalisme no té la capacitat per garantir una vida digna per a tothom però és possible i necessària la posada en marxa de polítiques que permetin reduir el grau de patiment de la majoria de les classes populars. No és que vulguem fer la revolució (què també), es tracta de no acceptar les seves polítiques d’austericidi. El Pla de Rescat Social, de la mateixa manera, serà un element determinant per sumar suports al referèndum d’autodeterminació i al procés d’alliberament nacional. Renunciar a una perspectiva de classe suposarà de facto la impossibilitat de completar qualsevol procés democràtic nacional; renunciar a una perspectiva d’alliberament nacional significa deixar a la dreta la determinació dels ritmes del «procés» mentre manté les polítiques neoliberals.

Vidal Aragonés Regidor de Cornellà

Militant d’Alternativa d’Esquerres Cornellà (AEC)