En una situació social estatal insostenible, es produiran les eleccions en el major sindicat del país (FUTPV) en el sector clau de l’economia veneçolana, el petrolier. Després de gairebé 7 anys dirigint la Federació Unitària de Treballadors Petroliers de Veneçuela (Futpv), el seu president, Wills Rangel amb un mandat caducat des de fa dos anys, se sotmetrà a un procés electoral per a la seva reelecció el 22 de setembre. Ho fa amb el suport del PSUV, però no ha aconseguit ni tan sols unificar a la burocràcia que es presenta fragmentada en 7 llistes. Davant d’ells, José Bodas, membre de Corriente Clasista, Unitaria, Revolucionaria Autónoma (C-Cura), actual secretari general de la Futpv, impulsor d’un sindicalisme de base i combatiu, apareix com a favorit davant el descrèdit de Rangel.

Les condicions laborals dels treballadors petroliers són deplorables: un salari que no arriba a la cistella familiar, sense garantia dels materials de seguretat elementals –en l’últim any van morir 4 treballadors perquè a més entren persones armades en les plantes i els roben o colpegen-, ni les condicions del conveni col·lectiu –vacances, desdejuni i esmorzar, aigua freda, paper higiènic… o clíniques a les quals no els admeten l’assegurança-. Són el reflex de la situació del sector que, pel seu pes estratègic, determina en gran mesura la del país. C-Cura denúncia que s’ha lliurat la sobirania nacional a través de les empreses mixtes de la Faixa Petrolífera de l’Orinoco i no només a empreses xineses, bielorusses o vietnamites, sinó també «a la Total francesa, a la Statoil de Noruega, a l’ENI italiana, a la Chevron nord-americana i a la Halli Burton». A això s’afegeix, la manca d’inversió que des de 2005 vénen denunciant els treballadors, professionals i tècnics petroliers i que provoca per exemple que Veneçuela hagi d’importar uns 100.000 barrils de gasolina diaris i aproximadament 120.000 de cru lleuger per diluir el petroli de la Faixa Petrolífera de l’Orinoco, per la falta d’inversió i manteniment. Però també la corrupció, com les desviacions de producció del Zulia (que de produir 1 milió i mig de barrils, avui amb prou feines produeix 700 mil), o els 800 mil de l’Orient. Corrupció que la burocràcia sindical silencia o encobreix, només preocupada pels seus privilegis.

Així Wills Rangel, és alhora membre de la junta directiva de Pdvsa (l’empresa), president de la filial Pdvsa Agrícola (també), de la Federació Unitària de Treballadors Petroliers de Veneçuela (Futpv) i de la Central Bolivariana Socialista de Treballadors de la ciutat, el camp i la pesca de Veneçuela. Com a patronal de Pdvsa Agrícola té treballadors terceritzats sense conveni col·lectiu, i com a sindicalista de la Futpv ha signat quatre convenis col·lectius sense homologar pel Ministeri del Treball, que a més Pdvsa incompleix en més del 95% amb el seu consentiment.

Les eleccions havien d’haver-se realitzat a l’agost, però davant d’una més que possible derrota, la burocràcia va preparar un frau massiu que va ser denunciat al juliol: desaparició del padró de més de 20.000 terceritzats; inclusió d’altres 15.000 aliens a petroliers; canvis de lloc de votació de treballadors; taules en les guarnicions militars... Les irregularitats no s’han solucionat, i l’ajornament va ser un clar intent de la burocràcia per presentar una sola candidatura. Bodas va iniciar la seva campanya enfrontant el frau, amb assemblees, mobilització i comitès de base en totes les plantes amb l’objectiu democràtic que es garantís el vot dels 120.000 petroliers: per una opció de classe i independent!