L’1 d’octubre es va convocar una jornada internacional de solidaritat amb Alep, davant la intensificació de l’ofensiva russo-siriana i l’amenaça directa del règim de Baixar al-Assad «d’assalt final» a l’últim feu urbà de la resistència. Els atacs aeris han deixat ja almenys 400 morts i un miler de ferits, en una agressió brutal contra la població civil que busca ofegar en sang l’oposició al règim, amb la complicitat de totes les grans potències i l’ONU. Hi va haver manifestacions en una quarantena de ciutats d’arreu del món: des de Buenos Aires, fins a Istanbul, passant per Nova York, Barcelona, Tunis, Londres o París. Des de la UIT-CI vam participar en l’organització de diverses d’aquestes protestes. A la concentració de Barcelona es va llegir aquest missatge des d’Alep. En les properes setmanes impulsarem una campanya d’intercanvi de cartes entre alumnes d’Alep i de Catalunya.

De la sang a la sang. D’ésser humà a ésser humà. Des de l’assetjada Alep a tots els pobles del món. Això és Alep, on buscàvem la democràcia, la llibertat i el dret de ser persones lliures com vosaltres, germans i germanes.

Volíem alliberar-nos de la dictadura d’Al-Assad i la seva família. Però la mà de la crueltat ha convertit Alep en un lloc pitjor que l’infern. Sí. Al-Assad i els russos són els responsables d’haver portat l’infern a la terra. Això és Alep, on la mort s’ha apoderat de la vida, on els brots moren abans de créixer. Aquí, la terra s’ha cobert d’un mar de sang. No se senten cançons, només el rogit dels avions. Aquí, els nens van a l’escola, però es moren abans de tocar els seus somnis. El pare, aquí, surt a buscar pa i en tornar es troba la seva família enterrada sota les runes de la casa en què havien decidit estar junts per sempre.

Les nits i els dies són iguals. La por s’apodera dels cors dels adults abans que dels joves. El metge mor abans que el malalt. A les criatures els roben el somriure. Les imatges de la innocència s’han trencat. Aquí no hi ha pau, no hi ha joguines i no hi ha somnis. Els nens i nenes cauen com les fulles de tardor.

Són les pitjors massacres del segle XXI. Alep és la tragèdia de la historia contemporània. El fòsfor, les bombes de dispersió, els barrils explosius, els coets anti-búnquer, els coets de buit, les armes químiques, el clor i tot tipus de bombardejos són utilitzats pels russos i Al-Assad contra criatures, dones, ancians, persones amb discapacitat i fins i tot contra els ossos dels morts. Les nostres criatures són massacrades davant del silenci del món. La meva filla, l’Omran i els 85 mil nens i nenes de l’Est Alep es mereixen viure com els vostres fills, a la nostra terra i a les nostres cases i escoles. No al desplaçament forçat.

Les Nacions Unides ens han deixat caure. El Consell de Seguretat ens ha deixat caure. Els poderosos ens han traït. Vosaltres sou la nostra l’última esperança: tot el que ens queda abans que escriguin el nostre nom a la tomba. Llibertat per a Alep! Llibertat per a Síria! Llibertat per a Alep!

Llibertat per a Alep! Llibertat per a Síria!

Abdulkhafi Alhamdo, professor d’anglès a l’est d’Alep