Articles d'actualitat de la UIT-QI




Articles d'actualitat sobre Ucraïna



NI VIOLÈNCIA PATRIARCAL, NI OPRESSIÓ COLONIAL. LES TREBALLADORES AMB LA RESISTÈNCIA PALESTINA



Esteu aqui : Portada » Temes » Política

Transició

També el PCE va ser esquinçat per salvar la Monarquia

, 21 d’octubre de 2016




En els anys d’agonia del dictador, el PCE (el PSUC a Catalunya) era el gran partit de l’esquerra. Controlava amb mà de ferro des de CCOO el potent moviment obrer, moviments de joventut i estudiantils, el moviment veïnal i una infinitud d’associacions d’intel·lectuals i artistes.

A principis dels 70 el debat entre reforma del règim franquista i ruptura travessa tots els debats dins de l’esquerra. El PCE es manté a la il·legalitat, però les negociacions amb el règim hereu de Franco continuen. A l’abril del 77 el Comitè Central del PCE, per 169 vots a favor, cap en contra i 11 abstencions accepta la Monarquia, a canvi de la legalització del partit. Escriu El País: «Una bandera vermella i groga de grans dimensions estava situada ahir, efectivament, a la sala de la reunió. Aquesta decisió, unida a la promesa de suport a la Monarquia si aquesta avança cap a les llibertats i a la defensa de la unitat de la Pàtria, constitueixen els punts més destacats de les resolucions adoptades pel citat òrgan del PCE després de dos dies de reunió a Madrid.» En la roda de premsa posterior al CC, Carrillo passava pàgina sobre els milers de morts i torturats del franquisme en reconèixer que el PCE «promourà i recolzarà totes les mesures convenients per a la modernització de les forces armades de terra, mar i aire», així com «una política democràtica d’ordre públic» .» Militants comunistes miraven incrèduls el seu dirigent davant aquella bandera amb la que s’havien comès tants crims i contra la que havien caigut tantes i tants dels seus companys.

I, per si quedaven dubtes, garantia disciplina per imposar el nou règim: «Ens considerem en situació de garantir l’ordre i la seguretat de tots els nostres actes». De fet encara estaven molt tendres les manifestacions massives de dol i ràbia amb els assassinats d’Atocha, en les quals l’aparell del PCE imposà un estricte silenci. L’acord amb el règim ja era molt proper.

Sense l’aval del PCE a la monarquia, la transició era impossible. Massa recent i propera era la revolució portuguesa. Aquell poderós partit ja no tornaria a ser mai més el que era. Avui el règim del 78 posa en evidència les traïcions enterrades i es destapen novament les ànsies de llibertat.

Anar a la versió en castellà