Declaració de Dones d’Izquierda Socialista, secció argentina de la UIT-QI

Lucía Pérez. 16 anys. Mar del Plata, Argentina. Empalament.

La van matar, almenys, dos homes. No cal afegir res més a les notícies per provocar la indignació solidària de qui ho llegeix. Això va succeir fa pocs dies en un país que viu un femicidi cada 26 hores i en el que el moviment de dones protagonitza enormes mobilitzacions des de fa més de dos anys sota la consigna "Ni una menys" i, agregada posteriorment per influència mexicana: "Vives ens volem".

A Lucía la van matar mentre més de cent mil dones marxàvem a la ciutat de Rosario i érem reprimides per la policia local en el marc del XXXI Trobada Nacional de Dones. En la setmana posterior va haver-hi set femicidis, batent tots els rècords d’aquesta terrible estadística. Indignades per aquesta situació, dones de més de 50 organitzacions es van reunir per convocar el que s’està difonent amb la consigna "Nosaltres parem" i que serà una jornada de lluita contra els femicidis i totes les formes de la violència masclista. Alguns sindicats faran un aturada de una hora, en altres llocs es faran talls de carrer, «ruidazos» i tot tipus de manifestacions. Durant la tarda, milers de dones marxarem cap a la Casa Rosada a Buenos Aires per denunciar que el president Macri i la cúpula de l’Església Catòlica, amb el Papa Bergoglio al capdavant, són responsables de la situació de les dones. El mateix succeirà en desenes de ciutats de tot el país. Les reivindicacions centrals seran el rebuig a l’insuficient pla contra la violència de gènere que va anunciar recentment el govern per a l’any vinent i per la promulgació de la Llei d’Emergència en Violència de Gènere per destinar partides pressupostàries que permetin brindar assistència legal i psicològica a les dones maltractades, la construcció de refugis perquè puguin protegir-se provisionalment i un pla d’habitatges i treball genuí perquè puguin reconstruir la seva vida lluny del violent. També es demanarà justícia i càstig als femicides i violadors i la fi de la impunitat que atorga la justícia patriarcal que revictimitza a les dones. I, amb molta força, s’exigirà la llei d’avortament segur i gratuït entre moltes altres reivindicacions.

A poques setmanes de la vaga de dones poloneses que va aconseguir revertir la prohibició de l’avortament en aquest país, l’efecte contagi ha arribat a Amèrica Llatina. Moltes de les dones marxaran vestides de negre amb l’única excepció del mocador verd de la Campanya Nacional pel Dret a l’Avortament Legal, Segur i Gratuït que ha recollit l’adhesió massiva de les concurrents i activistes.

La violència masclista és mundial, la nostra lluita també

Els truculents casos de violència comesos contra les dones dels països àrabs com les lapidacions, mutilacions i violacions legals, entre uns altres, són mundialment coneguts i repudiats. I, en ocasions, utilitzats pels governs imperialistes per fomentar l’odi racial. Però "Occident" no es queda enrere. La tracta de dones i nenes constitueix el tercer negoci il·legal més gran del món i les fronteres llatinoamericanes, asiàtiques i d’Europa de l’est són coladors pels quals passen els proxenetes amb les noies segrestades sota l’empara de governs i forces policials. Majoritàriament, les porten a Estats Units i Europa, que són les regions que dirigeixen el negoci. A més, països com l’Estat Espanyol registra una de les taxes més altes de femicidis al món i, al Regne Unit un estudi de l’ONU (2015) que assenyala que almenys el 75 per cent de les dones va patir o patirà violència per part de les seves parelles al llarg de la seva vida, mentre que la mitjana mundial és del 50 per cent. A Amèrica Llatina la situació també és molt greu. A Brasil, per exemple, hi ha una violació cada 11 minuts. A Guatemala, un femicidi cada 4 hores. L’existència d’algunes presidentes dones, com Cristina o Dilma, malgrat el doble discurs, no ha portat cap solució als problemes que vivim milions de dones treballadores i pobres. El mateix succeeix en països com Veneçuela, Bolívia o Equador, on presidents pretesament progressistes, mantenen en la més brutal opressió, discriminació i violència a les dones i persones de la diversitat sexual.

La violència contra les dones és un fenomen mundial, conseqüència del sistema patriarcal i capitalista que sobreexplota a les dones treballadores. Les violacions, pallisses i assassinats, massius en tots els països, són part d’una política de disciplinadament constant i cada fet sembla un advertiment per al conjunt de les dones: "No surtis amb la faldilla curta ", "No parlis amb desconeguts", "No contradiguis al teu espòs", "No caminis sola pel carrer" perquè "pots acabar així".

La degradació social, per la seva banda, és un brou de cultiu de situacions que precaritzen doblement la vida de les dones que, durant la crisi capitalista, som arrossegades més ràpidament a la pobresa, a les pitjors feines i a la marginalitat.

Aquestes situacions que estan cobrant rellevància entre les lluites de les i els treballadors no són noves. El nou, precisament, és la creixent mobilització de les dones que hi ha en diversos països del món i que són la raó per la qual aquests fets comencen a visibilitzar-se. A Argentina, Mèxic i Perú, hi han hagut històriques jornades contra els femicidis, les fotos de les quals van aparèixer en els diaris internacionals i van contagiar la solidaritat en tots els països.

El 19 d’octubre de 2016 contra la violència femicida, es prepara a l’Argentina, però també solidàriament a Mèxic, Xile, Perú, Guatemala, Paraguai, Uruguai, Bolívia i ciutats europees com París i Barcelona. Un reclam profund, des del més profund de les veus de les treballadores es comença a fer sentir i, així com el patriarcat capitalista, travessa les fronteres, els colors i els idiomes.

Les dones d’Izquierda Socialista, de la Unitat Internacional de les i els Treballadors (Quarta Internacional), lluitem com a socialistes revolucionàries contra l’explotació capitalista i com a feministes contra l’opressió patriarcal a tot el món, sabent que ambdues són lluites entrecreuades i que la nostra emancipació la podrem construir només sobre noves bases socials en les quals se socialitzin els mitjans de producció i de reproducció de la vida.

A tot el món cridem ben fort:
N’hi ha prou de matar dones! Ni una menys! Vives ens volem!
Contra tota forma d’opressió i explotació seguirem fins que totes siguem lliures.

Dones d’Esquerra Socialista, secció argentina de la UIT-QI
19 d’octubre de 2016