El "inesperat" triomf (per als enquestadors i analistes) del candidat republicà Donald Trump expressa un profund descontentament social que s’ha traduït en milions de vots de "càstig" contra el "establishment" de la principal potència imperialista del món, contra Hillary Clinton i el fracàs de la mentida del "si es pot" d’Obama.

Encara que pràcticament van empatar -amb lleu avantatge per a Clinton (59.600.000 vots) contra Trump (59.390.000)- el sistema és indirecte i trien els electors (el que guanya en cada estat s’emporta tots els electors d’aquest estat). Trump va obtenir més electors i per això ha guanyat.
El nou president, un magnat i amo de casinos i d’immobiliàries, ha rebut dels multimilionaris que financen les campanyes molts menys diners que Clinton (que han sumat més d’1.500 milions de dòlars en total).

Trump ha parlat demagògicament contra la "globalització", per retornar les fàbriques (que les multinacionals han portat a la Xina i altres països) i contra el lliure comerç. Ha parlat de temes molt sensibles per milions de treballadors aturats.

Crisi en l’imperi

«El que ha mostrat la campanya electoral és un cos social dividit com a conseqüència d’una política que ha concentrat el poder i la renda en el 1% de la població [...] Ara el consum d’heroïna afecta al cinturó industrial del país, on han tancat centenars de fàbriques i barris sencers han quedat abandonats. Segons dades oficials, els ingressos han baixat el 17% entre els més pobres i el 10% en les classes mitjanes" (nota de Raúl Zibechi en Sputniknews.com). Però els guanys del 1% més ric es van incrementar un 156% (Harvard Gazete, 1/2/2016). La mortalitat entre els més pobres és similar a la de Sudan o Pakistan.

L’anomenat històricament "somni americà" (és a dir, l’oportunitat de progrés social), s’ha tornat un malson per a milions de persones que han perdut seva casa per hipoteques i, en molts casos, també les seves jubilacions i per a milions de joves que només aconsegueixen treballs precaris i han de viure amb els seus pares perquè no poden accedir a cap habitatge. Mentre Obama ha rescatat als bancs i les empreses automobilistes, no ha rescatar als milions de persones que han perdut la seva ocupació, casa, salut i/o la jubilació.

Crisi política i social

En gran manera la votació per Trump i l’augment de l’abstenció (en 8 anys els demòcrates han perdut 10 milions de vots, respecte als resultats obtinguts per Obama en el 2008), han estat un vot de càstig contra el desastre que ha causat la crisi del sistema capitalista-imperialista oberta en el 2007. I un vot de càstig a la política econòmica encapçalada per Obama en els últims anys als EE.UU i al món, provocant que la crisi la paguin els treballadors i els de a baix. Així es va demostrar la falsedat del suposat "canvi" que havia promès el "demòcrata" Obama i que molts des de l’esquerra reformista van encoratjar que seria un president "progressista". Això ha estat el que els votants han repudiat, equivocadament, votant a Trump o amb abstenció.

Fa tres mesos el Washington Post indicava que el 57% dels ciutadans ianquis no volia a cap de tots dos candidats. Una altra enquesta, de Gallup, realitzada al juny, indicava que un 47% de votants "podria votar per un socialista" (això s’elevava a un 69% entre els joves). És a dir, això significa una enorme crisi política i social en els EUA, o sigui, en el cap del sistema imperialista mundial. En el seu si s’expressa una massa popular que ha començat a odiar als supermilionaris que han portat a aquest desastre i a desconfiar dels polítics que els governen (els Bush, Obama o els Clinton). Això es va expressar, cap a l’esquerra, en les primàries demòcrates amb la candidatura de Sanders, que encara que va perdre enfront del trampós aparell demòcrata que va fer guanyar a Clinton, va treure 13 milions de vots. I es manifesta, de forma distorsionada, amb l’equivocat vot de sectors populars i treballadors per Trump, davant la falta d’una alternativa d’esquerra, un milionari racista que també és part del mateix sistema capitalista. Un fenomen de pèrdua de confiança política mundial emparentat amb el Brexit (la votació a Gran Bretanya per la sortida de la Unió Europea) o el NO a l’acord amb les FARC a Colòmbia. O sigui, es van sumar vots de treballadors blancs i populars a la base electoral tradicional de dreta i ultradreta del país.

El que vindrà

El discurs de Trump, després del triomf, va ser relativament moderat per al seu estil. Després de felicitar al seu rival, Hillary Clinton, va cridar a la "unitat de tots els americans". És a dir, ja va deixar de parlar contra els rics de Wall Street, i més aviat vol entendre’s amb ells.

Per això la seva falsa promesa que "tornarà al somni americà", a restablir els llocs de treball perduts o els salaris caiguts, no es complirà. El veritable rostre de Trump quedarà aclarit ràpidament per als seus votants. Trump és el nou cap de l’imperialisme ianqui i governarà per a Wall Street i les multinacionals.

El triomf de Trump ha impactat al món i es fan tot tipus de pronòstics apocalíptics. Des d’ara, res bo es podrà esperar d’aquest dretà, misogin i racista. Veurem fins a on podrà aplicar la seva política als EE.UU i al món. El que és segur és que la crisi aguda de l’economia capitalista-imperialista continuarà i que, per tant, en els EE.UU seguirà la crisi social i política. Per això la perspectiva més probable és que, en els propers anys, s’aprofundeixi la crisi i la lluita social pel salari, el treball, la salut, l’educació i els drets dels afroamericans i hispans.

Miguel Lamas
Unitat Internacional dels Treballadors – Quarta Internacional (UIT-QI)