El passat 14 de novembre va estar present David Harvey en la Conferència Inaugural del Festival de Cinema Independent de Barcelona. Sota el títol «Cultura i ciutat: el repte del turisme» l’intel·lectual marxista, catedràtic d’Antropologia i Geografia, i un dels acadèmics més citats en l’àmbit de les Humanitats, va exposar la seva opinió sobre les problemàtiques actuals de les grans ciutats, la crisi actual del capitalisme, i la victòria de Donald Trump a Estats Units, entre d’altres. Va advertir que parlaria del turisme urbà en la mesura que aquest fenomen està connectat amb altres dinàmiques de circulació del capital més àmplies. Per Harvey «l’estructura de la ciutat és el producte de la dinàmica capitalista».

Respecte a les eleccions nordamericanes, va assenyalar com un dels principals factors que van portar al triomf del demagog i dretà Trump a la pròpia candidatura de Hilary Clinton per part del Partit Demòcrata en tant que representant de les « polítiques
neoliberals i de Wall Street». Durant la campanya política va ser desemmascarada i percebuda per àmplies capes de la població com una persona que « va entrar a la política per fer diners», al revés que Trump, qui va aconseguir presentar-se com un candidat que va fer diners fora de la política per, a posteriori, «entrar i canviar les coses».

En la mateixa línia d’aquesta reflexió, Harvey apuntava com un altre problema a l’estratègia del Partit Demòcrata que va dirigir la seva campanya a les grans ciutats de les costes Est i Oest, que en els últims anys han anat convertint-se cada vegada més en «bombolles i espais de classes benestants i cada vegada menys de les classes empobrides « que van ser expulsades dels centres urbans fruit de les polítiques econòmiques i socials". Les ciutats s’han convertit en «terra d’inversors i capitalistes», va assegurar el geògraf. El mateix hauria passat respecte d’antigues zones industrials que van patir un desmantellament total per les conseqüències de la «globalització neoliberal». D’aquesta manera, el pensador marxista va connectar diferents dinàmiques urbanes, com els canvis en la composició de classe d’algunes ciutats, amb els resultats electorals.

Va exposar que per entendre el funcionament del capitalisme, cal pensar la seva relació amb la qüestió urbana, o dit d’una altra manera, com les fases de desenvolupament econòmic i les crisis estan estretament relacionades amb transformacions en les ciutats i els models urbans.

Per exemplificar aquesta idea, va reflexionar sobre els possibles plans de Trump per reactivar l’economia en decadència en base a un ambiciós pla d’infraestructures que prendria com a referència el fet durant els últims anys a la Xina: un gegantesc «programa de desenvolupament infraestructural». Per descomptat, la licitació de les obres caurà en mans d’inversors amics i l’altra cara d’aquest «projecte» seria el moviment forçós de persones: «No pots construir una nova xarxa de transport sense afectar poblacions» va exemplificar. Alhora va anticipar sobre el possible aprofundiment de la crisi mediambiental, la postergació de drets democràtics com l’avortament, i el racisme durant el pròxim període.

Finalment, va destacar l’existència d’importants moviments locals organitzats al voltant de les problemàtiques habitacionals i mediambientals i la necessitat i importància de construir una coordinació a escala internacional de tot el «moviment anticapitalista» que reconfiguri un model de ciutat diferent sobre noves bases econòmiques i socials.

Rosario Dem i Kike Prada