Articles d'actualitat de la UIT-QI




Articles d'actualitat sobre Ucraïna



NI OPRESSIÓ PATRIARCAL NI COLONIAL: TOTES AMB PALESTINA! PER UN MOVIMENT FEMINISTA ANTIIMPERIALISTA I INTERNACIONALISTA!



Esteu aqui : Portada » Temes » Política

DOCUMENT DE LLUITA INTERNACIONALISTA

Debat i propostes a la CUP-CC sobre els pressupostos

Lluita Internacionalista, 10 de gener de 2017




Document de Lluita Internacionalista per a debatre i proposta de punts a votar en el CP-GAP del 17 de desembre 2016

1. Elements de situació

Si el PDEcat mai va voler arribar a eleccions, sabent que probablement Puigdemont és el darrer president convergent –i per això va tirar pilotes fora quan els vam tombar els pressupostos 2016 i no les va convocar, tot guanyant 3 mesos amb la moció de confiança-; ERC té d’altres interessos. Apart del que li puguin convenir unes eleccions autonòmiques que guanyaria però no estan a les seves mans–el timó per convocar-les el té PDEcat-, obre un nou escenari quan, arran de parlar d’avançar el referèndum si es concreta sentència contra Forcadell, parla de dues etapes en la llei de transitorietat: una primera que donaria cobertura a la votació i una segona si es guanya... El perill de què vam alertar en no tenir en compte el triomf del plebiscit del 27S per proclamar ja la independència, i posar en primer lloc el referèndum -que només tenia sentit si era per ampliar la base social incorporant els Comuns-, comença a concretar-se. Per això l’única garantia no només que el referèndum es faci sinó també que es guanyi, és la mobilització d’un costat i ampliar la base social de l’altre fent que els pressupostos responguin a les necessitats de la gent.

Per contra, l’interès de PDEcat i d’ERC és evident amb les xifres dels pressupostos que presenten: que per sobre de tot es respectin els interessos de la seva classe, i això dinamita el triomf del referèndum. I facilita que a la burgesia catalana repeteixi la història de cedir davant l’estat a canvi d’engrunes. Per això és tan important la nostra posició davant els comptes, perquè a ulls de tothom –i diguem el que diguem-queda clar que tot el procés està en mans de la burgesia catalana i que es tracta de continuar igual.

D’altra banda, igual que vam assenyalar la importància de la mobilització del 13N contra la repressió de l’estat, ara cal assenyalar que, després de molt de temps, semblaria hi ha moviment en algun sector estructural per la mobilització. Especialment ensenyament, tal com vam comentar ja fa un parell de GAPs. Si això pot despertar-ne d’altres o si aquest qualla, està per veure, però òbviament ens donaria un element qualitatiu per una política a favor dels sectors populars. Junt amb això, la mort de l’àvia de Reus per la política de les elèctriques –i en concret de La Caixa a Gas Natural-, obre un altre front. Aquests elements ens han de fer ser molt curoses amb la política que traspuen els pressupostos i la nostra posició final.

2. Referèndum i procés constituent

S’ha dit per activa i per passiva que els pressupostos no són indispensables pel referèndum, així com també que aprovar-los no és garantia de que es faci. Qui vol lligar-los com un xantatge és JxS per a fer-nos avalar uns pressupostos que tornen a respondre als seus interessos de classe i no a les necessitats socials. El referèndum depèn de la mobilització, i aquí és molt important el paper que jugui Rajoy que semblaria tractar de frenar la judicialització per tal de mantenir els casos oberts com una espasa de Damocles i poder negociar els caps d’alguns a canvi de retrocessos del procés, mentre comença la cantarella de la reforma de la Constitució i cauen algunes engrunes de finançament. I veurem què fan AMI, ANC, Òmnium... Per això no podem avalar a qualsevol preu les seves promeses, perquè estan jugant a moltes bandes i ni en tenim el control ni podem acabar fent de pota esquerra del processisme de PDEcat i ERC.

Ara per exemple, la Conferència d’entitats. No n’hi va haver una abans del 9N? En què és diferent la posició de CSQEP de la d’ICV de llavors? Es creu que el resultat no serà tipus la doble votació del Debat de Política General dels dos referèndums, un pactat i un unilateral? A cadascú cal atrapar-lo en les seves contradiccions: a JxS en el tema nacional, i no només en denunciar-los per burgesos, que tothom sap que ho són; a CSQEP en la qüestió social que diu defensar i que situa dins els límits del reformisme. En el camp de l’altre, cadascú es sent còmode. Nosaltres som els únics que podem pressionar-los i fer-los anar més lluny, si som coherents amb la nostra política, que és honesta amb les dues vessants.

No és un problema de negociar millor o pitjors: és tenir clar el que són les negociacions amb el poder, en les seves institucions. Les negociacions són el reflex de la correlació de forces al carrer. En elles la burgesia, la patronal, sempre cedeix fins un punt abans del què calcula que perdria. El mèrit dels qui negocien, és saber els seus límits i sempre tenir el NO a punt per a poder consultar el moviment –o si més no l’organització que sempre està més prop del carrer-. I això digui el que digui el qui té el poder. El contrari és caure en les seves xarxes. I encara menys fer-ho “discretament” que vol dir d’esquenes al carrer: cal posar blanc sobre negre les exigències, els nostres punts, i fer-ho molt i molt públic. I que ens hagin de respondre també públicament. Només així aconseguim crear un estat d’opinió per a una mobilització que ens pugui donar la força que ens cal per, llavors sí, negociar des d’una posició de força.

3. Pressupostos per perdre el referèndum -si n’hi ha-: privatitzen, no reverteixen retallades ni redistribueix la riquesa

No em vist ni una ratlla d’anàlisi de partides per part de l’SN i el GP, i tot es mou al voltant del “no són els nostres” i la lògica que cal acceptar-los en nom del referèndum i denunciar-los (cosa per a la gent és incomprensible). Cal l’anàlisi per la denúncia i aquesta per animar una mobilització que no està en les nostres mans però que sí tenim l’obligació d’impulsar en favor dels sectors populars i per tant del SI del referèndum.

L’entrada a tràmit ja va tenir aquesta tònica. No es va informar dels ingressos ni el dèficit per més que ho vam preguntar, sinó només la despesa assenyalant especialment la despesa social. Amb això vam donar per bo que no apareguessin a ingressos més de 300 milions que havien anat a avançar pagament de deute, i com no ho vam denunciar... ho va fer Coscubiela!. Ja hem avalat no només que “no es pagui el deute” com deia el nostre programa, sinó que aquest any en paguem més!.

Creix el deute públic (77.495M d’euros), encara que ara es faci propaganda que per primera vegada es redueix com a percentatge del PIB estimat (!!) arribant a a una dècima menys que al 2015!. El més trist és que en aquests dos darrers anys, amb Junqueras s’ha incrementat la dependència de l’estat en mans del qual ja estan 7 de cada 10 euros de deute: gran avanç cap a la desconnexió!

I, de tota manera, els interessos del deute són 799,3M d’euros i s’hauran de pagar en concepte de deute 801,5M: diners que es necessiten en la despesa social pública.

Augmenten privatitzacions:

• És difícil calcular com són de privatitzadors uns pressupostos perquè hi ha un munt de partides que amaguen el finançament a l’empresa privada, i perquè al capítol 2 també hi va llum, aigua,... però tradicionalment, és la comparació del capítol 1 de despeses de personal i el 2 (béns i serveis) el que ens marca la tendència. Doncs bé, prenent només la Generalitat per eliminar la desviació que produeix Salut, respecte els de 2015, les despeses de personal pugen un 9,5 mentre les del capítol 2 –béns i serveis-un 15,8% -segons el Departament, que diu parteix de dades homogeneïtzades de 2015; si el càlcul es fa amb les xifres que ells mateixos publiquen, l’increment és de més del 17%, prop del doble del de personal propi-Des del final dels tripartits, els béns i serveis han crescut més del 44% mentre el sector públic ho ha fet 5,6%!!. Per tant, no es reverteix la privatització.

• Tampoc es reverteix en sectors socials significatius: a ensenyament la partida dels concerts passen de 1.020 milions el 2015 a 1.075 ara (no era que no hi hauria nous concerts? Perquè actualització de mòduls fins ara no s’ha fet). El sector social, segueix sent la germaneta pobra del sistema públic i la despesa en personal per prestar serveis propis és només el 6,07% del total de la despesa, mentre el capítol 2 representa el 30,5% amb un destacat paper de la “Prestació de serveis amb mitjans aliens” que quasi triplica la despesa en personal propi (604 milions davant dels 174 de personal!!) Aquí ve el III Pla de suport al Tercer Sector, signat pel Govern amb la Mesa d’entitats el juliol, on hi havia el compromís d’un sucós impuls que va ser ratificat pel Parlament en el Debat de Política General amb el vot afirmatiu de la CUP-CC (¿?). Serà per això que ja ni se n’amaguen (també ho va votar CSQEP) i en el resum gràfic de les meravelles del pressupost és diu obertament: 53M per places concertades en atenció a la dependència. El salt privatitzador és brutal, perquè fins i tot agafant les xifres de 2011 del govern Mas, si les despeses de personal propi no arriben a multiplicar-se per dos -i cal tenir en compte que s’ha traspassat personal que abans estava a Empresa i Ocupació i ara està a Treball i Benestar Social-les del Capítol 2 s’han multiplicat per més de 7, passant i la “Prestació de serveis amb mitjans aliens” ha passat de 84 milions a 604: un 612%!!... i darrera aquesta partida van “empreses sense ànim de lucre” com la Fundació Pere Tarrés, amb 2.031 treballadores de plantilla de mitjana i més de 4.000 voluntaris que els permeten un 71% de contractes a temps parcial, quasi un 40% de contractes temporals... sobre un personal essencialment femení (81%)... La mitjana del sector també és terrorífica: el 53% són contractes a temps parcial (la mitjana catalana és del 15% i si mirem només les dones, en el Tercer Sector es duplica el percentatge que el pateix), el 43% són contractes temporals, el 53% de les persones contractades al 2015 tenen menys de 3 anys de permanència en el lloc de treball (!!), i el 72% són dones (http://observatoritercersector.org/pdf/publicacions/2016-04_Informe-infogr%C3%A0fic-Anuari-Ocupaci%C3%B3-TSSC-201612.pdf). Com podríem després parlar de defensa dels drets de les dones si avalem models precaritzadors com aquests?

Insuficient reversió de les retallades. L’havíem centrat en l’ensenyament, i aquí no es recupera ni una de les mesures retallades ni l’horari lectiu del professorat, ni les substitucions des del primer dia, ni les dues hores pels majors de 55 anys... i la xifra síntesi amb la despesa pública per alumne és demolidora: 3.620 euros als pressupostos 2017 davant dels 4.215 euros de 2010. El que apareix com a increment respon al creixement previst d’alumnat, tal com ja van haver de fer el curs passat amb pressupostos congelats i que ara està sumat a la nova previsió de creixement.

Ja no parlarem de redistribució de la riquesa, que ja s’ha informat que va topar amb un mur i només ha quedat en els objectes de luxe posats a nom de les empreses. No calen comentaris ja que és la defensa dels interessos de classe pura i dura. Tampoc en word, hi ha un aprofundiment de la política sobre empreses energètiques per abordar la pobresa on el cost recaigui sobre elles, ja que frueixen dels milionaris beneficis que fan amb nosaltres. L’increment de 10 milions en aquesta partida, al final, no es sap si és per resoldre el problema social o per suavitzar el “cost” per les companyies, amb diners públics, clar!.

No són només uns pressupostos autonòmics, sinó que ens lliguen més a l’estat i en allò que està a les seves mans, defensen els interessos de la patronal i segueixen traspassant-los fons públics a mans plenes.

Per una política pública i clara, proposem a votar:

1. Que la resolució sobre la posició davant dels pressupostos no es prengui fins l’últim moment

2. Que no s’entri a negociar res més i es faci pública la crítica privatitzadora i d’insuficient reversió de retallades.

3. Que es convoquin sindicats, plataformes de treballadors socials (marea taronja), moviments contra la pobresa (sense convocatòria a empreses ni del tercer sector ni de cap altre) i es plantegi el que hi ha amb detall de partides i es recullin les demandes per a construir el nostre discurs públic.

4. Que s’acompanyin els moviments que hi pugui haver, i en el cas de l’escoles -que estan per tot el territori-que se les visiti o es vagi/convoqui a reunions per oferir el suport a tots els municipis que puguem, es participi de mobilitzacions, etc...

5. Que es torni a convocar les entitats socials abans de resoldre quina posició prendre davant dels pressupostos.

Lluita Internacionalista, 7 desembre 2016

Anar a la versió en castellà