Articles d'actualitat de la UIT-QI




Articles d'actualitat sobre Ucraïna



NI OPRESSIÓ PATRIARCAL NI COLONIAL: TOTES AMB PALESTINA! PER UN MOVIMENT FEMINISTA ANTIIMPERIALISTA I INTERNACIONALISTA!



Esteu aqui : Portada » Publicacions » Suplements

Després de la caiguda d’Alep

, 19 de febrer de 2017




El 22 de desembre el règim de Bashar Al-Assad confirmava la caiguda d’Alep, la capital industrial de Síria i el principal feu urbà de la revolució contra la dictadura. Tota la zona rebel, l’est de la ciutat (precisament els barris obrers i populars que havien aconseguit expulsar el règim a principis de 2012) quedava destruïda, amb milers de morts i ferits. Després de mesos de setge i d’anys de bombardejos indiscriminats que van destruir hospitals, escoles i barris sencers, s’esgotaven quatre anys de resistència heroica. 35.000 dels seus habitants, segons l’ONU, es veien forçats a abandonar les seves cases per evitar caure en la brutalitat de les tropes lleials Al-Assad i els seus aliats.

Serguei Shoigú, ministre de Defensa de Rússia, declarava que la seva intervenció havia estat determinant per canviar el curs de la guerra, que en un any de bombardejos de la seva aviació sobre Síria havien matat a 35.000 “combatents rebels”, que amb la conquesta d’Alep “s’impedeix el col·lapse” de l’Estat sirià i s’aconsegueix “trencar la cadena de revolucions de colors que s’estaven expandint pel Pròxim Orient i Àfrica”. Efectivament, la caiguda d’Alep marca un abans i un després en el procés revolucionari sirià i en tota la regió. En aquest objectiu d’aturar la cadena de revolucions s’han unit, deixant a un costat les seves diferències, els Estats Units, Rússia, Turquia, l’Aràbia Saudita, Iran… i, lamentablement, gran part de l’esquerra mundial.

Anar a la versió en castellà