Per la reconstrucció de la IV. Internacional

Apdo. Correos 23036 CP - 08080 - Barcelona

Castellano Segueix-nos al Facebook Segueix-nos al Twitter RSS

Esteu aqui : Portada » Temes » Política

Pensions. 1985-2017:

32 anys avançant en la destrucció del sistema públic de pensions

9 d'abril de 2017

Quan el PSOE aprova la «Ley de Medidas urgentes para la Racionalización de la Estructura y Acción Protectora de la Seguridad Social», aquesta rep la resposta de classe, amb la primera Vaga General de la restauració de la democràcia, el 20 de juny de 1985. Una Vaga General contra el Govern del PSOE, convocada per CCOO i recolzada per organitzacions d’esquerra. UGT no convoca. ¿Quines mesures van provocar tal indignació en la classe obrera?...passar de 2 a 8 anys el període de la base reguladora per a calcular la pensió i passar de 8 a 10 els anys necessaris per a tenir dret a la mateixa.

A la dècada dels 90 irromp una gran campanya publicitària de la Banca i les companyies asseguradores per captar clients per als fons privats de pensions. Necessitaven atemorir l’opinió pública, presentant com a inviable el sistema públic de pensions.

Al 1995 el Congrés dels Diputats, a proposta de CiU, crea el Pacto de Toledo, que suposa la legitimació de les polítiques d’ajust en el Sistema Públic de Pensions, avalades en el primer Pacto de Pensiones que firmaren CCOO i UGT amb el govern Aznar i aprovat a la Ley 24/1997 que estableix un canvi fonamental: la totalitat de les pensions contributives es finançaran exclusivament amb les cotitzacions socials, sense que l’estat intervingui. Aquesta llei va ser aprovada per la majoria dels partits parlamentaris.

Aquí no va haver una gran resposta en contra, perquè les dues grans centrals sindicals van ser còmplices de la reforma que tenia com a objectiu retallar un dret fonamental dels treballadors i les treballadores, afavorint al capital financer i a la patronal.

En 2007, PSOE, CCOO, UGT, CEOE i CEPIME van subscriure una nova reforma en base a les Recomendacions del Pacto de Toledo. Acorden mesures com l’augment del temps cotitzat per tenir dret a una pensió, noves rebaixes de cotitzacions a la patronal, etc.

En 2011, la reforma del govern de Zapatero avança en el mateix camí amb la complicitat de CCOO y UGT. La Reforma de 2011, en síntesi, suposa :
- Cada any s’augmenta l’edat mínima per poder jubilar-se, fins arribar en el 2027 als 67 anys.
- Passa de 15 a 25 anys el període per calcular la base reguladora de la pensió. I no només això, sinó que per a la «cobertura de lagunas» (el temps sense haver cotitzat en aquest període) no s’aplica ja el 100% de la base mínima de cotització sinó el 50%, exceptuant 48 mensualitats. Per a molts pensionistes, pot arribar a representar fins un 38,10% menys de pensió.
- S’augmenta també de 35 a 37 els anys necessaris per cobrar el 100% de la pensió, juntament amb d’altres requisits.
- Es retalla el complement de mínims de les pensions a les persones que van patir més precarietat en la seva vida laboral.
- Finalment, en 2011 al marge de la Reforma de pensions, Zapatero congelà per primera vegada les pensions, obrint el camí que després va seguir Rajoy.

El govern de Rajoy, inicia la seva andadura, amb la Reforma laboral y la Reforma del sistema de desempleo de 2012 –conseqüència de les pressions del BCE- que amb el decret de març i la llei de desembre de 2013 del PP, van ser els darrers cops amb que arribem a la situació actual. La darrera reforma de Rajoy desvincula definitivament l’actualització de les pensions de l’ IPC, amb una fórmula que li permet fixar una pujada màxima anual del 0,25 %, i introdueix el Factor de sostenibilidad que entrarà en vigor en 2019, i tindrà en compte l’esperança de vida dels pensionistes a l’hora de fixar la pensió inicial.

Ara hi ha a l’Estat espanyol més de 8,5 milions de pensionistes, la meitat cobrant per sota del SMI. La precarietat és major en les dones, que cobren casi 500 • menys. La pèrdua del poder adquisitiu des del 2011, ronda el 6 %...i segueix pujant.

Ara, desprès del saqueig del fons de reserva de les pensions, els responsables del Pacto de Toledo tornen a reunir-se. «Reunión de pastores, oveja muerta» diu una expressió popular. ¡Un nou Pacto Social ens amenaça!

L’objectiu del capital financer és la privatització del sistema públic de pensions. No és un problema conjuntural per la crisi. És estructural del model capitalista.

El veritable problema és com distribuïm la riquesa social que generem, de manera que sigui la població la que es beneficiï de l’increment de la productivitat i no el capital, a costa del empobriment de la majoria.

Des dels anys 80 la privatització dels serveis públics avança de forma brutal.

Mentre s’acaten les ordres dels amos de la UE, es protegeix l’evasió de capitals i la corrupció, es sub- venciona a l’església, es rescata a la banca, les autopistes, el Castor...., augmenten els beneficis de les empreses disminuint les seves obligacions, etc., continua l’atac ferotge a la classe treballadora.

L’única r resposta esposta està en la lluita. En mobilitzacions que no poden quedar reduïdes només als i a les pensionistes. Treballadors/es i joves han de fer seva aquesta batalla perquè són els més afectats per les reformes passades i per la que ara volen implementar, aprofundint i accelerant les condicions actuals.

CCOO i UGT no poden mantenir la màscara de la defensa de les pensions mentre continuen enganxats en el Pacto de Toledo.

Els darrers anys s’han anat gestant organitzacions de pensionistes que han donat com a resultat la constitució al desembre, de la Coordinadora estatal en Defensa del Sistema Público de Pensiones, en la qual participen també sindicats d’esquerra. Milers van sortir al carrer de moltes ciutats el passat 20 de desembre i tenen un calendari de mobilitzacions per continuar lluitant.

La Marea Pensionista, amb presència en diferents comunitats de l’estat, reivindica entre d’altres mesures, la derogació de totes les reformes laborals i de pensions des del 2010. Es manifesta en contra de la privatització dels serveis públics i en la defensa de un model de pensió i salari mínim per sobre dels 1000 euros. Independentment d’enfortir les cotitzacions socials, eliminar les tarifes planes, etc-, exigeix que el finançament ha d’estar garantit per l’estat i amb revalorització automàtica de les pensions en relació a l’IPC. Demana la incorporació al RGSS dels i de les treballadors/es de la llar i l’eliminació de tot tipus de copagament o re-pagament. A la seva darrera assemblea, a les Cotxeres de Sants, va reunir un miler d’assistents.

La seva consigna es «Si lluitem assegurem les pensions d’avui i de demà».

La lluita per les pe nsions públiques també és la lluita per la creació de treball, per la reducció de la jornada laboral, i per les condicions dignes de treball.

Juan Montero i Adriana Beidenagl
membres de la Marea Pensionista de Catalunya

El 8 de febrer va haver-hi una mobilització estatal de la Coordinadora, que a Catalunya va ser al Parlament per traslladar les demandes fetes al Congrés, a les diferents autonomies... El 14/2 hi ha reunió de coordinadora estatal). Participació important en marxa de la Dignitat del 25 de febrer. I diferents actes en poblacions, a més de donar suport a altres mobilitzacions com a sanitat, ensenyament, RG, etc.

Ir a la versión en castellano


Aquí ens trobaràs:

Ap. Correus 23036 CP - 08080 de Barcelona; Ap. Correus 206 CP- 17080 de Girona; Ap. Correus 92 CP-28320 de Madrid;

mail:luchaint(arroba)telefonica.net - www.lluitainternacionalista.org