Articles d'actualitat de la UIT-QI




Articles d'actualitat sobre Ucraïna



NI OPRESSIÓ PATRIARCAL NI COLONIAL: TOTES AMB PALESTINA! PER UN MOVIMENT FEMINISTA ANTIIMPERIALISTA I INTERNACIONALISTA!



Esteu aqui : Portada » Temes » Política

Declaració de l’1 de Maig

És possible aturar les noves agressions del govern amb la mobilització

Lluita Internacionalista, 29 d’abril de 2017




El Govern Rajoy, un govern en minoria, prepara noves agressions contra els treballadors/es i el pobles: pressupostos Generals de l’Estat amb noves retallades, més privatitzacions i blindant les concessions a empreses per impedir puguin retornar a mans públiques; nou atac a les pensions amb una nova reforma del Pacte de Toledo; més reformes laborals, mentre paga les pèrdues d’autopistes ... La mateixa política i el mateix partit el PP cobert de frau, escàndols de corrupció que no paren de comprometre a més alts càrrecs (ja van 6 presidents autonòmics) i ja arriben a demanar declaracions al propi Rajoy.

El Govern del PP busca treure rèdit a la debilitat de la resta de partits parlamentaris. El PSOE que desfulla la margarida, Susana Pedro, Pedro Susana, però marcat per la tendència a tota Europa de que amb el vell aparell o amb tints d’esquerra, els resultats de la socialdemocràcia estan en una caiguda continuada. El darrer, el francès Benoît Hamon amb el 6’4%, resultats molts similars als del PASOK grec, al d’Irlanda o d’Holanda. La caiguda es presenta inexorable i respon a l’abandonament de la seva base social, majoritàriament treballadora després de la gestió de la crisi –des del govern o l’oposició- al servei del gran capital i sense molles a repartir: el capital vol el pa sencer. Mentre, Podem es debat en una permanent guerra interna.

Però la dinàmica parlamentària no esgota la possibilitat d’aturar Rajoy, la clau està al carrer, si s’acaba la política de desmobilitzacions i s’avença a organitzar la resposta. El Govern és conscient de la seva debilitat i per això es treu de la màniga una «concessió», com son els milers d’oposicions per mirar de passar tot el paquet de noves retallades i privatitzacions. L’arbre no ens ha de fer perdre de vista el bosc. Cal aturar els Pressupostos, com la reforma de les pensions.

A Catalunya els pressupostos aprovats tampoc són els de cap gir social: segueixen el mateix patró neoliberal dels anteriors de CiU. I com ja vam fer públic, com organització i unitàriament amb molts altres companys de la CUP-CC, deplorem el suport donat per aquesta per aprovar-los. També aquí la clau estava a la mobilització i només ensenyament s’hi va plantar. Però és cert que és difícil construir la mobilització a la contra de la majoria d’aparells de l’esquerra. Una dificultat que es viu en cada lluita on cal vèncer: traves institucionals –incloses les resolucions de la UE i les judicials-, lògicament empresarials, però també... sindicals quan no polítiques «d’esquerra» amb bones paraules.

Per això, tant urgent com la voluntat de lluita, ho és la de construir un nou referent de l’esquerra. La polarització social troba referents de dretes com Le Pen o el propi Trump, però a l’esquerra, quan la gent ara la busca, no la troba. La recent experiència grega de Syriza ha tornat a caure al mateix sac socialdemòcrata que res no resol i acaba aplicant polítiques de retallades i privatitzacions. Per no parlar del chavisme o el kirchnerisme a l’altre cantó de l’Atlàntic... Perquè el problema no és quina versió de socialdemocràcia es tria, si més televisiva, o més institucional, més a la dreta o a l’esquerra, és que el seu espai, el de regatejar per les molles ha desaparegut. I es digui Podemos o Mélenchon amb la França Insubmisa, repeteixen fins la sacietat les fórmules d’ahir del PSOE o el PSF, o més recentment, Syriza: renegociar el deute, reformar la UE... el mateix que també ha portat a l’enfonsament als antics PCs, es diguin IU, ICV o PCF. I aquestes promeses, quan tenalla el capital, giren a l’aplicació del que els manen.

Aquest buit d’alternativa a l’esquerra, decanta la polarització a la dreta. I això no ho podem permetre. És urgent construir una alternativa fiable que encari el problema de fons i el trencament amb el sistema: deixant de pagar el deute públic, trencant amb la UE...

Avui, a cent anys de la revolució russa, quan el capitalisme torna a enfonsar la majoria a la misèria mentre concentra tota la riquesa cada cop en menys mans, ens calen les mateixes eines: mobilització per aturar-lo i voluntat de construir una alternativa revolucionària, per l’esquerra. Volem reivindicar aquella experiència, i amb totes les variants que calen, aprendre’n per l’avui i l’ara:

Aturem el govern Rajoy:
Ni pressupostos, ni noves reformes laborals, ni reforma eforma del Pacte de Toledo!
Construïm plegats una alternativa revolucionària!

1/05/17

Anar a la versió en castellà