Articles d'actualitat de la UIT-QI




Articles d'actualitat sobre Ucraïna



8M: IMPRESSIONANT DEMOSTRACIÓ DE FORÇA DEL MOVIMENT FEMINISTA



Esteu aqui : Portada » Temes » Sindical

Estibadors en lluita

La derrota del decret del PP

Lluita Internacionalista, 5 de maig de 2017




Fa un mes, el 16 de març, el PP es quedava sol sense aconseguir fer aprovar el decret sobre l’estiba. Les mobilitzacions dels estibadores en els dies anteriors, pressionant sobre els diferents partits van donar els seus fruits. El decret no va passar, i va po- sar sobre la taula la profunda feblesa del govern del PP. Aquest triomf parcial de la lluita, segueix esperant la seva definitiva resolució ja que la directriu europea en principi no està qüestionada i per tant hauria d’haver-hi un altre decret que la desenvolupi... o una lluita major, a nivell internacional, que derogui l’arrel de la directiva. Però sobretot marca un abans i un després de cara a les lluites doncs no només fa retrocedir a un govern que fins ara ha vingut imposant bestials retallades i mesures antiobreres, sinó també davant les majors patronals internacionals del sector (com Noatum que depèn de JP Morgan amb beneficis nets de 24.733M de dòlars a 2016, o Dubai DP World amb 781M d’euros a 2015): uns i uns altres a l’empara de la resolució de la UE. Al voltant del conflicte s’ha teixit una incipient coordinació de lluites obreres en la qual participem com a Lluita Internacionalista. Entrevistem a Sebastià Huguet, delegat de l’Organització de Estibadores Portuaris de Barcelona.


Lluita Internacionalista.- Després de la derrota del decret del govern de Rajoy sobre l’estiba, en quin punt estan les negociacions amb la patronal i l’administració? Quines són les vostres línies vermelles?

Sebas Huguet .- Les negociacions actualment estan pràcticament tancades amb la patronal. El mediador ja va donar el seu veredicte al Ministerio de Fomento (quedant així finalitzada la seva funció). Ara és aquest qui ha de prendre una decisió. L’acord pactat amb la patronal i sindicats és l’únic text que hauria de defensar a Europa així que esperem que sigui responsable i treballi en aquesta línia. Quant a les línies vermelles, en tenim ben poques però és fàcil deduir que són les mínimes garanties que assegurin els nostres drets. És vital incloure en rang de llei: la subrogació dels treballadors, un marc que contempli els acords col·lectius, un registre d’Estibadors com en qualsevol professió... en fi, tot allò que compleixi amb la Reglamentació Europea en matèria de ports, l’Organització Internacional del Treball o la mateixa Constitució Espanyola. És a dir, que se cenyeixin a complir les lleis.

LI.- Penses que el govern espanyol simplement va sobrepassar la llei europea sobre l’estiba, o la mateixa llei és un atac als drets i conquestes històriques dels estibadors a tota Europa?
SH.- No només van anar més enllà. Sabem que darrera de la desregularització del sector, en el millor dels casos, ens trobaríem amb un model idèntic al del Port de Pireu i en el pitjor dels casos, amb l’esclavisme emmascarat de la marineria dels vaixells que després de fer la feina de casa en alta mar, en arribar a port, en les seves hores de descans, haurien de fer les feines de terra. Ja no només seria un atemptat directe als drets humans dels mariners que ja treballen en circumstàncies deplorables sinó que tot aquest treball no repercutiria en la hisenda pública com ara atès que la marineria tributa en els seus països d’origen, en el millor dels casos també. Un desastre sens dubte per al sector i per a l’economia espanyola amb la conseqüent repercussió a la ciutadania.

LI.- Tal i com està la situació en el punt de negociacions, preveieu noves vagues dels estibadors d’Espanya i/o Europa? En què consistiria un acord satisfactori per a vosaltres?
SH.- Som gent molt optimista, és el nostre ADN. No desitgem ni sentir parlar de la paraula «Vaga» per diversos motius. El primer és per solidaritat amb la resta de col·lectius que depenen de la nostra activitat. Som conscients que un autònom que no pugui treballar un sol dia, pot provocar-li greus complicacions a final de mes i això no ho volem per a ningú. El segon, seria una espècie de derrota. Si anéssim a la vaga seria com que hem estat incapaços de negociar i d’arribar a un acord. Ara bé, també cal entendre bé el tauler en el qual es juga i el ministeri, avui en dia, no ha facilitat el diàleg a cap moment. El ministeri volia que anéssim a la vaga. Creiem que aquest era el seu pla.

LI.- Amb la iniciativa dels estibadors de Barcelona s’ha format una plataforma de lluita obrera, CICLO. Ens podries explicar per què i que espereu de CICLO?
SH . - CICLO neix de la necessitat. Els estibadors hem vist en aquest conflicte on estan els veritables perills i la voracitat dels lobbys financers i les seves polítiques d’economia especulativa. Des de CICLO hem volgut exportar la nostra experiència a la lluita i estem molt sorpresos amb el resultat que està tenint. Jo estic molt orgullós dels socis que tenim. Elite Taxi, Lot22, ferroviaris o els estudiants estan fent un treball magnífic i la resta de socis estan fent un treball constructiu espectacular. Aquest dijous farem la presentació oficial a les 11 h del matí davant del Parlament de Catalunya amb els mitjans de comunicació. Tornant a la problemàtica que ha provocat el naixement de CICLO; la ciutadania i els governs són molt febles en el sud d’Europa i la seva legitimitat a l’hora de prendre decisions està pràcticament subjecta al valor del deute que tingui. És una realitat que s’acosten el TTIP, el CETA, el TISA o vés a saber que s’inventaran en un futur pròxim i el cas és que quan arribi tot això, no podem vacil·lar. La classe obrera hem d’estar organitzats o desapareixerem juntament amb el sistema judicial tal com el coneixem. Creiem que hem de reprendre la relació amb altres col·lectius i buscar el nexe comú per actuar conjuntament i en bloc perquè no hi ha una altra alternativa. Va costar que els col·lectius que porten tota la vida en lluita entenguin el concepte de CICLO però hem d’aconseguir que s’uneixin a nosaltres. De portes endins som treballadors, ni sigles, ni banderes, ni colors, ni marques. Tampoc caurem en el parany de quotes de cap tipus. CICLO és la màxima expressió de la solidaritat i tindrem la nostra mà estesa a tot aquell que vulgui unir-se. Em preguntes per l’objectiu de CICLO? CICLO va néixer per fer esclatar una de les últimes bombolles d’aquesta crisi: La Bombolla Obrera.

Anar a la versió en castellà