El dia 21 de març es va celebrar el 7è Congrés Unió Intercomarcal de CCOO de comarques gironines i el Corrent crític d’opinió «per un gir sindical a l’esquerra», format per treballadors i treballadores sindicalistes de les comarques gironines de diverses federacions, vam presentar candidatura alternativa a la de la majoria «oficialista» del sindicat, tant a secretari general com a l’executiva, com ja venim fent des de fa 4 congressos, i creiem que serà l’única llista alternativa que es presentarà en tots els processos congressuals de CCOO.

Per què ho fem? Portem molts anys en el sindicat CCOO, sempre des de la base en les assemblees de treballadors i treballadores dels nostres centres de treball, tot sabent les dificultats del que és fer sindicalisme de classe contra la política dels governs, de les patronals i dels bancs que ens malmeten acords contra els drets laborals amb retallades, EROs, tancaments d’empreses, pèrdues de sous i drets en els serveis públics, augment de la precarietat, buidar la borsa de les pensions dels treballadors/es, futur incert pel jovent, retallades en el dret a vaga...; però també és difícil fer sindicalisme de classe havent de lluitar contra polítiques del nostre propi sindicat amb acords signats que no defensen les nostres reivindicacions bàsiques i no milloren les nostres condicions de vida, per tot això vam presentar una candidatura alternativa presentant una esmena a la totalitat que definia un model sindical de classe, combatiu i democràtic.

La candidatura de la majoria se’ns va dir que la seva era de consens i d’integració. Sempre ens hem preguntat, el consens i la integració per a fer què? No ens integrem perquè nosaltres i la majoria de la direcció defensem dos models sindicals diferents, ara per ara difícil de consensuar, i per això vam presentar un document alternatiu, una esmena a la totalitat a la seva proposta de document polític-sindical i deixar que el congrés decideixi sense acceptar cap pacte entre les llistes. Nosaltres treballem dins de CCOO per avançar des de la base e n l a reconstrucció del sindicalisme de classe, combatiu i democràtic, en què els i les afiliades decideixin i en què les assemblees amb els i les afiliades i delegades siguin un òrgan sobirà dels i les treballadores. Aquí sí que ens trobarien pel consens consens. Mentrestant, les polítiques de la patronal i dels governs han passat sense cap oposició amb totes les seves conseqüències i, per això veiem com es perden llocs de treball, feines fixes i condicions laborals aconseguides amb l’esforç i la lluita de tants i tantes treballadors i treballadores i amb l’excusa del realisme i el possibilisme, les direccions del sindicat s’han preocupat de mantenir la pau social mentre es desmantellaven gran part de les nostres conquestes, signant ERO’s o actituds d’allunyament a les reivindicacions dels treballadors i treballadores amb «l’excusa» de la unitat sindical, o bé deixant aïllades les lluites, i fins i tot boicotejar-les com les de Panrico, Movistar... i per no dir els signes de corrupció dins del sindicat confederal.

El 7è Congrés de la Unió Intercomarcal els i les delegades ens van atorgar un 26 % de representació: 4 membres a l’executiva (de 15 en total) i 1membre al Consell de la CONC (de 4 en total). Un èxit per la dificultat que suposa presentar una candidatura alternativa davant el control i la pressió que exerceixen les direccions als afiliats i afiliades perquè puguin expressar lliurement les seves idees sense por de represàlies represàlies, sense por a expedients i sense prevencions davant el risc de quedar «marcats» davant els òrgans de direcció del sindicat o de la federació.

Presentar a l’Angel Gonzàlez, jubilat de Telefònica, a secretari general per tres motius bàsics: perquè representa aquest model que hem exposat, representa la classe, la combativitat i la democràcia obrera; perquè representa un model allunyat d’una direcció a sou del sindicat com és l’actual i perquè volem fer un homenatge a la lluita de treballadors i de treballadores que amb les hores sindicals, amb la jubilació...encara estan dedicant temps a la lluita i a la gestió del sindicat per tornar a fer unes Comissions Obreres al servei, i sota el control, dels i les treballadores.

Vam presentar José Robles, treballador en actiu de químiques i en responsabilitat sindical en el seu sector, encapçalant la nostra llista a l’executiva perquè representa tots aquests principis bàsics del nostre model. Sent un treballador de químiques que fa del sindicalisme de base una eina de lluita i com molt bé vam manifestar al congrés: « volem ser una veu que faci girar al sindicat cap una política d’esquerres, de sindicalisme de classe amb les sensibilitats i les persones que estiguin d’acord en aquest model, en aquest principis que us hem V olem aturar la «sangria» explicat....V de treballadors/es que han marxat del sindicat en desacord amb la política sindical de les direccions fent una crida a reorganitzar-se en corrents sindicals d’oposició; volem unes CCOO al servei i sota control dels i les treballadores; volem repensar el sindicat però en una altra direcció, la que ens permeti desprendre’ns de les pràctiques que ens han debilitat; volem enfortir el sindicalisme davant l’ofensiva capi- talista que continua venint; volem recuperar el sindicalisme pel jovent que s’ha allunyat per desconfiança o per desconeixement de la nostra acció sindical - no podem anar signant doble o triple escala salarial amb pitjors condicions per als nous treballadors...-; volem lluitar contra la desigualtat fer realitat d’una punyetera vegada «igual treball i igual salari» que tan patiu les dones».

Durant tots aquests anys la políti- ca sindical del corrent ha estat consensuar tota mesura que afavoreixi a la classe treballadora, però alhora hem estat intransigents amb la política sindical de CCOO que no l’afavoreixi des del nostre model de sindicalisme. Hem estat nosaltres qui ha hagut de denunciar tot allò que entorpeix la democràcia interna i la transparència que el sindicat necessita per ser fidel als seus principis fonamentals de lluita i defensa dels drets dels i les treballadores, hem participat donant suport a lluites exemplars com Panrico, Movistar, AJ Ruz, marees, la de les treballadores del sindicat... La tasca no és gens fàcil i l’hem afrontat amb la disposició personal i els mitjans de què disposem. La necessària. nostra presència és necessària Hem tingut el suport de tots i totes aquelles que, com nosaltres, pensen que el sindicat pot i ha de ser una eina més útil i engrescadora per la classe treballadora. Queda encara camí per fer, cal donar un nou impuls per una política de coordinació de lluites i de propostes. Per això avui més que mai, des del Corrent Crític d’Opinió de CCOO de les comarques gironines cridem als afiliats i afiliades, als delegats i delegades, a donar la batalla per transformar el nostre sindicat recuperant els seus senyals d’identitat per estar al costat de les lluites i per impulsar plans de lluita contra els governs, la patronal i els bancs. La lluita continua.

Miquel Blanch, Alfons Enrique i Toni Granados
Membres del corrent crític «per un gir sindical a l’esquerra»