Lluita Internacionalista.- Quines són la teva feina i funcions sindicals?
Carmen Herr era.- Treballo com a Herrera.- psicòloga en l’àmbit de Serveis Socials. Sóc delegada sindical per CCOO. Actualment som tres delegats perquè quan es van realitzar eleccions sindicals al meu centre de treball hi havia menys de 50 persones. De cara a les properes eleccions sindicals, podríem ser un comitè de cinc perquè en aquests moments som 58 treballadors en plantilla.

LI.- Quines funcions realitza la vostra empresa?
CH.- Pertanyo a una empresa anomenada ASISPA, que té seu a Madrid i que a Barcelona gestiona el Servei d’Inserció Social (SIS) que treballa amb persones que estan en situació de carrer, és a dir, que es troben en la més absoluta pobresa, que no tenen casa, ni recursos econòmics de cap tipus en la majoria de casos. La nostra funció és atendre en un inici les necessitats més elementals, com és l’alimentació i proporcionar-los un lloc on dormir i, a partir d’aquí, anem treballant objectius també de primera necessitat, com és la salut, la gestió de recursos econòmics, la documentació derivada de processos migratoris, l’atenció a famílies, a col·lectius, com poden ser els manters o persones que estan en assentaments, etc. El nostre treball consisteix a evitar que les persones es cronifiquin en la pobresa, que puguin guanyar en dignitat i, si és possible, que puguin aconseguir un mínim d’autonomia personal.

LI.- Quin és el vostre àmbit de treball?
CH.- El nostre sector de treball està situat dins dels Serveis Socials bàsics, d’atenció directa a les persones, som un servei especialitzat, no territorialitzat perquè abastem a tota la ciutat de Barcelona i fins i tot l’Aeroport del Prat, on hi ha molta confluència de persones sense sostre.

LI.- Quina composició té ASIPSA i quina és la forma de contractació de l’Ajuntament?
CH.- L’empresa ASISPA, crec que té uns 4.100 treballadors, com ja he comentat està situada a Madrid i és allà a on té la majoria de centres i personal. La seva finalitat és l’atenció a persones grans i té serveis d’ajuda a domicili, teleassistència, residències i centres de dia. També gestiona centres de Persones sense Llar a Madrid i aquí a Barcelona, a més del SIS gestiona un altre servei d’atenció a Famílies Rumaneses en situació de pobresa (SISFAROM). Com és lògic, no tenim contacte amb els treballadors de Madrid, però sabem que tots els serveis que gestiona, són de titularitat municipal (Ajuntament de Madrid i Ajuntament de Barcelona). ASISPA porta ja tres anys llargs gestionant el nostre servei (des de setembre 2013) que pertany a l’Ajuntament de Barcelona, guanyat per concurs públic, i manté la gestió des de gener d’aquest any, ja que va tornar a guanyar la gestió del SIS per dos anys, prorrogable a dos anys més.

LI.- Com descriuries les vostres condicions laborals actuals?
CH.- Des que es va ini- ciar la gestió per part de ASISPA, hem tingut molts problemes, perquè van intentar desfer-se de diversos treballadors sense cap justificació. La major part dels treballadors, que vam ser subrogats, veníem amb contractes indefinits que han hagut de mantenir i amb una sèrie de drets ja adquirits que estaven per sobre de conveni. Aquesta motxilla de millores, els agradi o no l’han hagut de respectar, no sense haver d’estar molt atents contínuament. Totes les incorporacions que s’han anat fent noves i sobretot arran del nou plec de condicions, s’han fet a conveni pur i dur. Alguns dels contractes realitzats han estat en pràctiques i aquests contractes creen unes diferències salarials molt importants entre companys que realitzen la mateixa activitat colze a colze, a més alguns complements que també s’havien millorat econòmicament, les noves incorporacions no els perceben igual. En el nostre servei el personal està amb contractes indefinits, en pràctiques, alguns temporals a causa de substitucions, i alguns a persones amb discapacitat. La majoria amb contractes a temps complet, i molt pocs a temps parcial. La majoria de treballadors del nostre servei són Treballadors Socials i Educadors (realitzen les mateixes funcions), dos coordinadors, tres psicòlogues, dues T. Familiars, a més de dos recepcionistes, una unitat mòbil i una persona de neteja. Pertanyem al Conveni d’Acció Social d’àmbit català, aquest conveni està paralitzat des de l’any 2013 per les patronals de les empreses, que pretenen negociar a la baixa i és per denunciar la insensibilitat d’aquestes empreses amb treballadors que es dediquen a l’atenció a les persones. En el meu servei, concretament, portem més de 7 anys sense un increment salarial i no sembla que hi hagi perspectives d’aconseguir-ho.

LI.- Quines són les vostres reivindicacions?
CH.- Les nostres reivindicacions han passat per diverses etapes. A l’inici va ser impedir que es desprenguessin de diversos treballadors (concretament 11 persones): recentment van intentar acomiadar un dels coordinadors que porta realitzant aquesta funció més de 10 anys, una persona compromesa amb els treballadors. La nostra oposició, la de tot el col·lectiu de treballadors, ho va impedir. I des del mes de gener, la nostra prioritat ha estat: Convertir els contractes en pràctiques en indefinits / Igualar els plusos per a tots els treballadors / Aconseguir 8 dies extres (4 en Setmana Santa i 4 en Nadal) per a les noves incorporacions, igual que els tenim com a dret adquirit els treballadors antics / Increment salarial / Increment d’hores Sra, de la neteja / Participar en l’organització de les suplències d’estiu / i unes altres de caràcter més individual. Recentment hem tingut reunions amb l’empresa per negociar aquests punts, ha estat dur, hem fet una campanya de sensibilització social amb pancartes, tuits, premsa, reunions ajuntament, suport de la Plataforma Municipalització, etc. i tot això ha donat resultat i hem aconseguit millores que eliminen diferències importants entre els companys. Haig de ressaltar que som una plantilla molt conscienciada amb les nostres reivindicacions, i tots hem col·laborat activament i el resultat ha estat positiu. Però no baixem la guàrdia!!!

LI.- Quina utilitat té per a tu la Plataforma?
CH . - La unitat activa i participativa de punts de treballadors externalitzats, interins i altres situacions laborals, és l’única via de pressió per aconseguir que els serveis tornin a ser de gestió pública. La Plataforma m’ha donat l’opció d’avançar conjuntament cap a aquest objectiu.

LI.- Què diries als responsables polítics de l’administració?
CH.- Tenen l’obligació moral de gestionar directament els serveis que són per als ciutadans perquè són els ciutadans qui els han donat aquesta potestat amb els seus impostos. La gestió en mans privades aporta desigualtat i maltractament laboral i malgasta vergonyosament els diners públics.