Els i les cambreres de Panfood de l’Aeroport del Prat, estan en lluita contra la resolució d’AENA de dividir-los en 6 empreses diferents. S’autodenominen Lot 22. En aquest moment i després de les vagues i mobilitzacions, estan aturades judicialment 5 de les 6 licitacions. Entrevistem a Miguel A. Jiménez, un dels treballadors en lluita

Lluita Internacionalista.- Explica’ns en què consisteix el lot 22.
Miguel A. Jiménez.- Consisteix en 22 punts de restauració situats en les dues terminals de l’Aeroport del Prat (T-1 i T-2). És la concessió majoritària de restauració amb 402 treballadors.

LI.- Què suposaria per a vosaltres la divisió de les concessions a diverses empreses en comptes d’una única adjudicatària, com portava sent fins ara?
MJ.- La divisió de la concessió suposaria la pèrdua de tots els drets sòcio-laborals adquirits des de l’existència de la concessió, ja que la sortida a concurs que planteja AENA fragmenta aquest lot en 6 lots. Aquestes concessions poden passar a ser gestionades per 6 empreses privades diferents a partir de l’1-1-2018, amb tot el que això comportaria a l’actual plantilla.

LI.- Quins són les vostres reivindicacions?
MJ.- La nostra principal reivindicació és que AENA paralitzi el concurs i mantingui la unitat de la concessió del lot 22, ja que així es podria garantir la subrogació de tota la plantilla a una nova adjudicatària mantenint totes les condicions i acords sòcio-laborals com fins avui en dia havia succeït.

LI.- Heu dut a terme alguna mobilització? Com teniu previst seguir la vostra lluita?
MJ.- Sí. El 27 de febrer i el 2 de març es van realitzar dues jornades de vaga, fent-les coincidir amb el MWC (Mobile World Congress). El dia 8 de març es va convocar una concentració en la Plaça de la Vila del Prat de Llobregat, fent-la coincidir també amb una moció que es va presentar en el ple municipal de l’ajuntament. Per continuar, el dia 7 d’abril hi ha una convocatòria de vaga amb manifestació, d’11 a 14 a la Font de Canaletes. I per als dies 13, 14 i 17 d’abril està previst fer 2 hores d’aturades per torn en els punts de venda.

LI.- Què creus que caldrà perquè es compleixin els vostres objectius?
MJ.- Tenint en compte que hi ha 3 vies per intentar solucionar el conflicte (judicial, política i social) i sabent que la judicial, pels assessoraments rebuts, és menys viable, considero que la via social és la que més repercussió tindria, sent aquesta l’única via que podria forçar a la política a actuar. Per a això seria necessari plantejar un calendari de mobilitzacions més continu i intentar socialitzar el conflicte el màxim possible ja que, sense la via de la lluita dels treballadors, la via de la política tampoc arribarà.