Assetjat per protestes massives en tot el país, i després d’una salvatge repressió que porta ja 40 morts i més de 350 ferits, Nicolás Maduro ha convocat a una Assemblea Constituent fraudulenta. Pretén perpetuar-se en el poder per seguir aplicant una política d’ajustament al poble. Mentre segueix pagant el deute extern, continua creixent la gana. No hi ha pa. Els salaris estan entre 30 i 50 dòlars. El govern de Maduro no és d’esquerra, és antiobrer. Tampoc és una sortida política l’oposició patronal de la MUD. Cal seguir mobilitzats fins a abatre a Maduro i preparar una alternativa política d’independència de classe.

Hi ha un fet que serveix per definir què passa a Veneçuela i què és el govern chavista de Maduro i el Partit Socialista Unit de Veneçuela (PSUV). Una persona s’aixeca un diumenge al matí i va a la fleca de la cantonada a comprar pa i li diuen “no hi ha pa” i “no n’hi haurà”. Punt final. Però això no passa només els diumenges sinó cada dia. Això és Veneçuela. Abans no va haver-hi paper higiènic però que no hi hagi pa és una altra cosa. Això és la gana. La llibertat democràtica número u que no compleix Maduro. Fa mesos que per a milions de persones és una odissea aconseguir pa i la farina necessària per fer les “arepas (*)”. Per això, la majoria odia a Maduro i al seu govern. Aquesta és la base del creixement de la rebel·lió popular, a més de reprimir i impedir la llibertat d’expressió o el dret a la protesta. No garanteix el pa, el menjar ni els medicaments. És hora que els que des de l’esquerra encara pretenen defensar a aquest règim s’adonin del que passa. El pa falta no per una suposada “guerra econòmica”. Falta el menjar perquè segueixen pagant el deute (en el 2016 es van pagar 18.000 milions de dòlars i aquest es pagarien 17.000 més) i segueixen els pactes amb les multinacionals del petroli.

La farsa de l’Assemblea Constituent

Com un cop de mà d’un ofegat, enmig de la gravetat de la crisi política i social, Maduro ha convocat a una suposada Assemblea Nacional Constituent. Com molt bé ha denunciat el nostre partit germà el Partit Socialisme i Llibertat (PSL), l’Assemblea Nacional Constituent és fraudulenta perquè una part dels seus 500 membres seran designats per organitzacions controlades pel govern i una altra en “eleccions territorials” que no se sap encara de què van. Maduro ha llançat aquesta maniobra per tractar de donar-se temps enmig del creixement de les mobilitzacions massives que l’estan posant contra les cordes. I d’altra banda, amb el conte de la “democràcia participativa i interactiva”, busca perpetuar-se en el poder i no convocar a les eleccions presidencials que s’han de fer el 2018.

El seu objectiu és consolidar, cada vegada més, un règim totalitari amb el model de “partit únic”. El govern i el règim de Maduro es van consolidant com un estalinisme burgès. Es tracta d’un govern repressor que es diu socialista i antiimperialista però que governa per als empresaris i per a les multinacionals. Per això la consigna central, no l’única, per posar fi amb aquesta situació és impulsar la mobilització pel “Fora Maduro”.

S’ha iniciat una rebel·lió popular democràtica

La disputa està al carrer. Fa més d’un mes que s’han iniciat i creixen les mobilitzacions massives contra el govern a Caracas i a tot el país. Aquestes mobilitzacions van més enllà de les convocatòries que fa l’oposició patronal de la MUD (Taula de la Unitat Democràtica). S’han anat sumant sectors populars dels barris i comunitats que van ser base social del chavisme en totes les ciutats del país. Aquesta rebel·lió adopta diverses formes marxes, «casserolades», talls de carrers i autopistes, amb barricades, marxa de dones i fins i tot saquejos generalitzats que mostren la desesperació d’àmplies franges. Per això és totalment equivocat interpretar que “són marxes de la MUD” i de la “dreta”. Fins i tot la MUD va haver de convocar mobilitzacions pressionada per la seva pròpia base . A Caracas s’han produït mobilitzacions en barris populars com El Valle, Coche, el 23 de enero, Baruta i el barri 5 de julio de Petare. A València, estat de Carabobo, en l’última setmana hi ha hagut un aixecament generalitzat a la zona sud de la ciutat, molt popular i obrera. S’han donat saquejos i violents xocs amb la policia en barris com La Isabelica, San Blas, Los Cedros, els Guayos, Tocuyito, entre d’altres. Això s’ha repetit en Táchira, Mérida, Maracaibo, Barquisimeto, etc. La Policia Nacional Bolivariana (PNB) i la Guàrdia Nacional Bolivariana (GBN), al costat dels “col·lectius” paramilitars, han estat els encarregats de la repressió. Amb un saldo fins ara de 40 morts, majoria joves, més de 350 ferits i centenars de detinguts. Aquests detinguts estan sent enviats a tribunals militars acusats de “terroristes”. La joventut estudiantil i popular dels barris té gran protagonisme. Fan la seva pròpia autodefensa amb escuts de l’estil medieval i barricades als barris i als carrers. En les marxes urbanes, fins i tot les que convoca la MUD, comencen a anar sectors independents que les veuen com una ocasió per actuar contra Maduro. En Maracay, per exemple, un grup de joves va participar amb un cartell que deia “Ni MUD Ni PSUV, Som els de baix que venim pels de dalt”. Els militants revolucionaris del PSL estan participant de tot aquest procés de rebel·lió popular, portant les seves pròpies consignes i fulls.

Les fissures en el chavisme i la lluita per “Fora Maduro”

La persistència de la mobilització popular està provocant fissures en el mateix chavisme que encara són incipients però poden créixer. La principal dissident ha estat la fiscal general Luisa Ortega Díaz qui va tornar a diferenciar-se del govern. “No podem exigir un comportament pacífic i legal dels ciutadans si l’Estat pren decisions que no estan d’acord amb la llei”, va expressar durant una entrevista per al diari The Wall Street Journal.

Un altre que va prendre distància ha estat Gustavo Dudamel, el conegut director del Sistema Nacional d’Orquestres Infantils i Juvenils, simpatitzant chavista, que rebutjat la repressió. El mateix va ha passat amb el fill del dirigent chavista Tarek Williams Saab, exgovernador d’Anzoátegui i actual Defensor del Poble. També van expressar el seu rebuig figures esportives com els destacats jugadors de beisbol Jesús Aquilar, Eduardo Pérez i Robinson Chirinos.

La lluita per la caiguda de Maduro està oberta. Com assenyala el PSL “la sortida no passa per un govern de la MUD i els seus partits. Ells representen la vella política patronal i proianqui. (...) Per això no repudien el paquet d’ajust de Maduro, ni s’oposen al fet que segueixi pagant el deute extern. Per això tampoc criden clarament al fet que Maduro se’n vagi, i utilitzen la mobilització, imposada per la pressió popular, per buscar una nova negociació a l’esquena del poble i la joventut, tal com van fer en el 2016 amb el frustrat diàleg”.

La lluita pel “Fora Maduro” i el seu govern, planteja la lluita estratègica per un Govern dels Treballadors que porti endavant un pla econòmic d’emergència obrer i popular, com ho plantegen els nostres companys del PSL.

Per això al costat de la mobilització és necessari seguir impulsant la formació d’un pol polític alternatiu amb els sectors que trenquin per esquerra amb el chavisme. I continuar impulsant la mobilització popular fins a la caiguda de Maduro per avançar cap als canvis de fons que necessiten els treballadors i el poble veneçolà.

Caracas, 9 de maig de 2017

Miguel Sorans, des de Caracas, Veneçuela
Membre d’Esquerra Socialista d’Argentina i la Unitat Internacional dels Treballadors – Quarta Internacional (UIT-QI)

(*) L’arepa és un de blat de moro molt popular a Venezuela