Articles d'actualitat de la UIT-QI




Articles d'actualitat sobre Ucraïna



NI VIOLÈNCIA PATRIARCAL, NI OPRESSIÓ COLONIAL. LES TREBALLADORES AMB LA RESISTÈNCIA PALESTINA



Esteu aqui : Portada » Temes » Internacional

Sisè aniversari de l’aixecament revolucionari sirià

Solidaritat amb el poble sirià

, 4 de juny de 2017




El testimoni del Hussam ens ha portat de primera mà aquell somni de llibertat, de dignitat i de justícia social, que va esclatar als carrers de Síria ja fa fa 6 anys. Un somni que es resumia en una paraula: ‘Karama’ (dignitat). Desenes de milers de sirians, sobretot joves, trencaven un mur de 40 anys de por i silenci per lluitar pel mateix que nosaltres defensem aquí.

La resposta del règim de Baixar al-Assad va ser, des del primer dia, enfrontar les manifestacions populars massives amb una repressió ferotge. «O jo o cremo el país». I això és el que ha fet, per tots els mètodes: detencions, franctiradors, tancs, execucions sumàries, i també una política sectària que enfrontava comunitats i la utilització dels grups fonamentalistes que deia combatre contra la mobilització. Quan el seu potentíssim aparell de seguretat i el seu exèrcit començaven a acusar el desgast de la guerra fratricida, va portar al país milícies estrangeres com Hezbollah per combatre al seu costat, després convidaria directament els seus aliats, l’Iran i Rússia, a massacrar el poble per mantenir-se al poder, encara que fos sobre les cendres de Síria.

Síria va concentrar fa 6 anys totes les esperances de canvi. I Síria no és qualsevol lloc, és la clau de volta del Pròxim Orient, aquest racó de món on tothom hi té interessos. I precisament perquè a Síria s’hi concentraven totes les esperances de canvi, s’hi han concentrat també tots els esforços per impedir-lo. Totes les forces que per separat han actuat per frenar les revolucions a Tunísia, Líbia, Egipte, el Iemen, Bahrain o el moviment popular al Marroc, a Algèria, Turquia o l’Iraq han actuat conjuntament contra el poble sirià: dels Treballadors i el Poble, i en l’immediat lluitar per una Assemblea Nacional Constituent, lliure i sobirana, que refundi el país sobre noves bases al servei del eballador poble treballador.
- El règim d’al-Assad amb les seves de presons com Sednaia i l’ús de tota mena d’instruments d’extermini a gran escala (barrils bomba, armes químiques, setges de la fam...)
- Milícies sectàries estrangeres
- Grups jihadistes internacionals -Potències regionals (lran, l’Aràbia Saudita, Turquia i Qatar) -Potències internacionals (Rússia, Estats Units, França, Gran Bretanya).

Així és com, durant sis anys, el trident de la dictadura, el fanatisme i l’imperialisme ha treballat per tenallar la revolució: Es tractava de convertir Síria en el tallafocs davant l’incendi revolucionari que sacsejava una regió on s’hi juguen tantes coses. De llançar un avís a navegants: si us moveu, acabareu amb mig milió de morts i cinc milions de refugiats.

«No és una guerra entre Estats, sinó que és una guerra d’Estats contra un poble que només vol la seva llibertat i el seu dret a viure. poble». Són paraules És una tercera guerra mundial, però contra un poble de la Samira Khalil, una revolucionària siriana que havia va passar 4 anys a la presó del règim i finalment va ser segrestada el desembre de 2013 per un grup fonamentalista, junt amb altres activistes. Les seves notes escrites des del setge de la ciutat de Douma s’acaben de traduir al castellà en un llibre que us recomanem.

Després de sis anys, volem pau a Síria, però també diem que no hi ha pau sense justícia... i denunciem que no és això el que s’està parlant a les negociacions d’Astanà de Ginebra. Assisistm a una neteja de cara del règim d’Al-assad que es presenta com a aliat contra el terrorisme quan n’és el principal instigador. I no som aquí només per solidaritzar-nos amb una causa digna i justa ni amb un poble que pateix. Som aquí també perquè sabem que el destí del poble sirià està lligat al nostre. No podem esperar que en un món que s’ha fet petit, a la riba del nostra Mediterrani, tanta violència no ens esquitxi. El nostre diagnòstic és clar: el món és un lloc pitjor després de la caiguda d’Alep. Una massacre televisada en directe i que ha quedat impune.

També ho advertia fa temps la Samira, relatant, des de la perspectiva d’una dona i d’una revolucionària que patia amb el seu poble l’ús de la fam com a arma de guerra: : «A causa de l’escassedat de pa, el falafel es ven embolicat en fulles de col. El pa són fulles de col que s’unten amb el que hi hagi disponible per menjar Tasteu-ho, gent del món desenvolupat. Els vostres governants són terroristes que monopolitzen tots els instruments de la mort i els llancen sobre els vostres caps. A qui ajuda un criminal a matar el seu poble, li arriba l’epidèmia. La violència és una pesta: l’epidèmia es propaga quan s’ofereix la ma a un criminal. El món és un petit poble.

El poble sirià lluita pràcticament sol contra totes aquestes forces, davant de silenci de la majoria de l’esquerra, que ha abandonat la gent. Alguns perquè han prioritzat els interessos d’estat i els negocis bruts de països com Veneçuela, d’altres per incapacitat de comprendre els processos populars o d’entendre el món més enllà d’una lògica de suposats blocs.

Hem vist com sobre la massacre del poble sirià s’han aixecat a Europa les lleis antiterroristes i d’emergència que trepitgen els nostres drets, i com s’ha desfermat una onada reaccionària mundial que ha alimentat a Trump, com alimenta l’extrema dreta a Europa.

El crit de «Volem acollir» que es va fer sentir massivament fa un mes als carrers de Barcelona és un clam també contra aquesta extrema dreta. Un baló d’oxigen que ens demostra que aquesta batalla es pot guanyar. Entonem el «Casa nostra és casa vostra», amb totes les nostres forces, i alhora diem que «casa seva és casa seva» ningú els la pot arrabassar. Perquè la crisi de refugiats no és humanitària: té un origen polític i una sortida política. No podem deslligar la solidaritat amb els refugiats de la solidaritat amb la seva causa. Com la solidaritat amb els nostres avis que van perdre la guerra no es podia deslligar de la lluita antifeixista. Als refugiats no els compadim: aprenem de la seva força i lluitem pels seus drets, que són els nostres. I pel seu dret a tornar a casa, a una Síria lliure de dictadura i amb justícia social.

Mentre l’esquerra majoritària es lamenta de l’auge del feixisme a Europa, a Síria la gent dóna la vida per aturar-lo. Els seus herois i les seves víctimes mereixen tot el nostre respecte, el nostre reconeixement, el nostre suport i el nostre agraïment. Són també la nostra esperança. I mentre ens quedi esperança continuarem al seu costat.

Visca Síria Lliure!
Solidaritat amb el poble sirià!

19-3-17
Text unitari llegit en l’acte de Barcelona

Anar a la versió en castellà