Hi ha un important debat en l’esquerra llatinoamericana sobre què és el que passa a Veneçuela, com caracteritzar al govern cívic-militar de Maduro, el contingut de les protestes massives d’abril i maig, si hi ha una “guerra econòmica” com al·lega el govern, si en definitiva es justifica la repressió i la imposició d’un govern de facto sense parlament ni eleccions, o si cal combatre’l.

L’economista argentí Claudio Katz ha fet una entrevista recent, titulada “L’aplicació de Gramsci a Veneçuela implicaria avui assumir decisions revolucionàries” (Rebelión, 6/5/2017 http://rebelion.org/noticia.php?id=226296). Sense entrar a discutir la perspectiva gramsciana, la veritat és que per assumir decisions revolucionàries a Veneçuela, el primer pas és tenir una correcta caracterització sobre què és el que està passant. Lamentablement Katz repeteix molts dels llocs comuns del chavisme i l’estalinisme llatinoamericà en relació amb Veneçuela. Vegem els nou errors més importants del que ha dit:

Error 1: “No es pot dubtar que hi ha un cop reaccionari en marxa, que combina el sabotatge de l’economia amb la violència de carrer i les provocacions diplomàtiques. Amb terminis més llargs és el mateix que va succeir amb Salvador Allende”.

Resposta: Hi ha un procés reaccionari en marxa que consisteix en l’intent del govern de Maduro, davant la pèrdua de suport popular, de consolidar un règim dictatorial mitjançant l’anul·lació del parlament i la no celebració d’eleccions. Els paral·lelismes entre el Xile de 1973 i Veneçuela de 2002-2003 són adequats, perquè va haver-hi cops d’estat precedits d’aturs patronals i sabotatge de l’economia. Però la situació actual és totalment diferent, la patronal participa d’un “Consell Nacional d’Economia Productiva” amb el govern, mentre que l’escassetat i el creixement de la misèria són la conseqüència d’un ajust econòmic de terribles magnituds executat per un govern repudiat per l’enorme majoria dels treballadors i els sectors populars.

Error 2: “El rerefons obvi d’aquesta agressió és el petroli. Veneçuela és la principal reserva continental de cru i proveeix el 12% del combustible importat pels Estats Units. Per confiscar-lo el Departament d’Estat promou una situació de caos, tendent a repetir els operatius de l’Iraq, Líbia o Panamà”.

Resposta: La principal transnacional enclavada en la indústria petroliera veneçolana és Chevron. Altres transnacionals ianquis presents són Schlumberger i Halliburton. El chavisme va pactar concessions per 40 anys amb empreses mixtes on Chevron i altres transnacionals tenen fins a un 40% de la participació accionarial. El saqueig del petroli veneçolà per part de l’imperialisme ja és un fet.

Error 3: “(Els mitjans) acusen el govern de qualsevol arbitrarietat, ometent que el gruix dels assassinats afecta militants del chavisme”.

Resposta: L’enorme majoria dels més de mil ferits, dels centenars de detinguts, molts d’ells processats per tribunals militars, i les desenes de persones assassinades en l’últim mes, no són “militants del chavisme” sinó persones que protesten contra el govern o participen en saquejos, tal com reflecteix l’informe de la Fiscalia General del 4 de maig.

Error 4: “Avui Veneçuela és la principal trinxera contra Trump. El seu programa de sotmetre la regió començant pel mur a Mèxic, passa per la confiscació del petroli veneçolà”.

Resposta: El govern de Maduro va presentar a Trump com “el mal menor” davant la candidatura de Clinton. Després del triomf del magnat, va donar instruccions als mitjans de comunicació estatals perquè no critiquessin el president electe. Aquests mateixos mitjans van criticar la marxa de dones de l’endemà de l’acte de presa de possessió de Trump, per al qual Maduro va donar mig milió de dòlars a través de l’empresa estatal Citgo. Maduro ha dit que Trump és víctima d’una “campanya d’odi” dels mitjans ianquis, i s’ha referit a ell com el seu “amic” i “camarada”. A això és el que Katz anomena “la principal trinxera contra Trump”!

Error 5: “…(hi ha una) gran decisió de Maduro de resistir. A diferència de Dilma o Lugo, no es rendeix. Aquesta fermesa explica l’odi dels poderosos de la regió”.

Resposta: La dreta regional i mundial aprofita el desastre del chavisme per fer campanya contra el socialisme i l’esquerra. No ajuda el fet que molts autodenominats socialistes o gent d’esquerres defensin els crims econòmics i polítics de Maduro contra el poble treballador. Però no tot és “odi” en les elits contra Maduro. La seva inclinació sense límits al pagament del deute extern, costi el que costi, ha portat al fet que fins i tot al diari ianqui The Washington Post hagi qualificat l’abril passat al govern de Maduro com “La revolució socialista favorita de Wall Street”. Importants burgesos nacionals com Cisneros o Vollmer són beneficiaris de negocis amb el govern i li donen suport. Fins i tot la majoria dels mitjans de comunicació privats nacionals tenen una línia editorial favorable al govern i censuren les protestes.

Error 6: “(El govern) en la duríssima confrontació de l’últim any no va apel·lar al poder comunal i, en absència d’aquest suport, el poble prendrà distància”.

Resposta: És a l’inrevés. El poble ha pres distància del govern corrupte, venut i ajustador, i va canalitzar el seu vot de càstig a través del centredreta opositor, donant-li la majoria del parlament el 2015. Des de llavors la base social del govern s’ha erosionat molt més encara. El govern no pot apel·lar a un suport popular que ja no té. Respecte al “poder comunal”, és simplement un apèndix del vell Estat burgès, controlat i dirigit pel PSUV, els ministeris i els militars.

Error 7: “El més greu és la tolerància de la corrupció i sobretot de la fugida de capitals. No expropien als empresaris que provoquen el col·lapse de l’economia amb manipulacions de les divises i els béns importats”.

Resposta: La principal manipulació de les divises consisteix a mantenir diverses taxes de canvi oficials i una taxa paral·lela amb una disparitat monstruosa, per alimentar deliberadament la corrupció de la burocràcia, la boliburguesia i fer clientelisme amb sectors de la burgesia tradicional. Més que tolerar la corrupció, la incentiven amb tot.

Error 8: “L’única forma de vèncer a la dreta és transformar el discurs socialista en fets. En les situacions límits i enfront de l’abisme el projecte bolivarià pot renéixer amb un perfil més radical”.

Resposta: El govern de Maduro és un govern burgès que no sorgirà com un “au fènix socialista” de les seves runes. Ni vol ni pot fer-ho. En canvi, cada vegada va més cap a la dreta: suspensió de garanties constitucionals, anul·lació del parlament, militarització dels carrers, lliurament de concessions megamineres a l’imperialisme, retallada brutal del consum per pagar deute, ús de paramilitars, ús de tribunals militars contra centenars de civils, convocatòria a una Constituent corporativa amb delegats designats per organismes controlats pel PSUV. Aquesta és la realitat, que no canviaran els “consells” de Katz o d’altres intel·lectuals chavistes.

Error 9: “… el perill actual més important de les postures sectàries es verifica a Veneçuela. Alguns fan causa comuna amb la dreta en la crítica a Maduro. Repeteixen les mateixes acusacions dels mitjans de comunicació hegemònics o recorren a despistades comparacions amb Gadafi i Hussein. No exposen els seus qüestionaments des d’un terreny de lluita comuna contra el cop. Aquí convé recordar el rebuig total de Gramsci a la teoria del social-feixisme, que en la seva època equiparava a Hitler i Mussolini amb els adversaris socialdemòcrates. Igual que Trotsky promovia estratègies de front únic contra la dreta, que són vitals en el context actual de Veneçuela”.

Resposta: Com hem vist, el més semblant a un “cop” a Veneçuela, on els militars ocupen un rol de direcció al govern, és l’ofensiva repressiva de Maduro. Seria sectari que l’esquerra es negués a reconèixer les legítimes aspiracions de milions de treballadors i joves que lluiten contra Maduro, només perquè la principal direcció política opositora és de centredreta, i que per aquesta sola raó l’esquerra es mantingui en posicions abstencionistes, o pitjor encara, de complicitat amb el gir dictatorial de la chavoburguesia. Des d’una oposició d’esquerres a la regressió política i econòmica impulsada per Maduro es pot enfrontar a la MUD, com de fet es fa. La MUD busca una sortida negociada i electoral que apuntali una futura “governabilitat”, el seu programa econòmic implica la continuïtat del saqueig i la subordinació als EUA. El Partit Socialisme i Llibertat (PSL) crida a unificar a l’oposició d’esquerres i als activistes de la base chavista que s’oposen a Maduro, entorn del repudi a la repressió i a l’ajust, per aixecar una alternativa política amb un programa obrer i popular per sortir de la crisi. Partint del no pagament del deute extern, la nacionalització al 100% de la indústria petroliera sense empreses mixtes ni transnacionals, la confiscació dels comptes i propietats de les empreses de maletí, la reforma agrària i l’anul·lació definitiva del projecte de l’Arc Miner de l’Orinoco.

Simón Rodríguez Porras
Partit Socialisme i Llibertat