Per la reconstrucció de la IV. Internacional

Apdo. Correos 23036 CP - 08080 - Barcelona

Castellano Segueix-nos al Facebook Segueix-nos al Twitter RSS

Esteu aqui : Portada » Temes » Política

EDITORIAL 30/6/17

1 d’Octubre referèndum: Davant la repressió de l’Estat organitzar la solidaritat entre els i les treballadores i els pobles

9 de juliol de 2017

Fixada data i pegunta per al referèndum d’autodeterminació a Catalunya, l’Estat ha començat a moure tota la seva maquinària per impedir-ho: des de la Fiscalia, els tribunals, reunió de l’Alt Comandament Militar a Barcelona... tot coronat amb el discurs del Rei. Advertiments d’inhabilitacions i penes de presó, possibilitat d’intervenció del Mossos d’Esquadra per la Guàrdia Civil, amenaça d’aplicació de l’article 155 per a suspendre l’autonomia catalana i les seves institucions... tot l’arsenal repressiu a punt.

Amb motiu de la celebració del 40 aniversari de les eleccions del 1977 se’ns vol presentar el procés de reinstauració monàrquica com a exemple de pau, concòrdia i llibertat, però res més lluny de la veritat. Les eleccions que ara es commemoren es van realitzar sota les amenaces de cop d’estat -que van continuar fins al propi cop de febrer del 1981-, sota una dura actuació dels cossos repressius de l’estat, fins i tot amb el ressò de la matança d’Atocha i amb una extrema dreta que comptava amb impunitat i la connivència de l’estat.

La Constitució que sortís d’aquest procés va estar -com havia anunciat el dictador- «lligada i ben lligada». Ni es va poder definir si Monarquia o República, ja que el dictador ja havia nomenat al Rei Joan Carles com a successor; s’imposa la unitat d’Espanya contra les ànsies de llibertat i es nega el dret d’autodeterminació dels pobles, tot i que figurava als programes de tots els partits, tampoc es pot decidir sobre el model econòmic que assegurava la continuïtat dels grans empresaris i terratinents. Es blinda el poder de l’Església catòlica i es deixa en la total impunitat tots els crims del franquisme, amb els seus responsables en els seus càrrecs. El xantatge, amb el soroll de sabres de fons, va ser clar: o es pren la «reforma» sense qüestionar ni una coma o es segueix sota la bota del vell règim. La traïció dels grans partits i sindicats de l’esquerra va fer la resta per a «legitimar» la «transició» contra l’anhelada ruptura amb el vell règim.

Avui aquest règim està més que qüestionat i reapareixen les demandes de llibertat que havien quedat tancades i silenciades amb pany i clau. A Navarra el Parlament foral demana que es pugui decidir entre Monarquia o República. Els casos de corrupció recorren els racons de l’aparell d’Estat i les elits polítiques i econòmiques que han viscut al seu aire en aquests anys de «transició». És aquesta situació la que ha precipitat la ràpida successió a la Corona.

El moviment a Catalunya per la independència forma part d’aquest esgotament del règim i pot ser l’element que acceleri la seva caiguda. El referèndum no és només el xoc entre dos governs que han aplicat retallades contra els treballadors sinó el xoc entre l’Estat i les massives mobilitzacions del poble de Catalunya. A ningú se li escapa que la situació agreujada per la crisi econòmica i un procés de recentralització de l’estat, fa que un sector de la burgesia catalana que també va apuntalar el règim monàrquic fa 40 anys avui abanderi la independència de Catalunya. No tenim cap confiança en ella, la República Catalana serà el resultat de la lluita i mobilització del poble català.
En aquest xoc hi ha molt en joc per als i les treballadores i pobles que avui formen l’estat espanyol. No és només qüestió de solidaritat davant la repressió de l’estat, que quan avança en un lloc es reforça en el conjunt de l’estat. No és només la defensa d’un dret democràtic de Catalunya, el que hi ha sobre la taula és també una oportunitat d’avançar en un imprescindible i ineludible canvi de règim. Per això, aquells que fa 40 anys van imposar la «reforma» lligada i ben lligada avui es conjuren per impedir el «perill secessionista», per això no poden permetre ni tan sols el que va ser autoritzat pel govern de la dreta britànica amb el referèndum per Escòcia. En joc hi ha la llibertat dels pobles i la continuïtat d’un règim que ha estat sinònim d’impunitat i opressió. Cal també reconstruir una relació solidària entre pobles, impossible sota el centralisme de la Monarquia i les seves autonomies.

Per això, davant de la repressió de l’estat cal organitzar la solidaritat entre els i les treballadores i els pobles. Cal aixecar una plataforma de partits, sindicats, moviments arreu de l’estat que defensin el dret d’autodeterminació. Per explicar i debatre amb actes a tots els racons què ens juguem el proper 1 d’octubre. Cal respondre amb mobilitzacions a pobles i ciutats la repressió de l’estat per impedir el referèndum.

Defensem el dret d’autodeterminació de Catalunya i les nacions de l’Estat espanyol. Fem una crida a votar sí en el referèndum el proper 1 d’octubre, des de la nostra lluita per una República Catalana que volem sigui dels i les treballadores. Som internacionalistes i busquem la més àmplia unitat dels treballadors / es i els pobles en una Federació de repúbliques.

30/06/2017

Ir a la versión en castellano


Aquí ens trobaràs:

Ap. Correus 23036 CP - 08080 de Barcelona; Ap. Correus 206 CP- 17080 de Girona; Ap. Correus 92 CP-28320 de Madrid;

mail:luchaint(arroba)telefonica.net - www.lluitainternacionalista.org