Sobren els motius per a la mobilització de la classe treballadora. Estiguis treballant, a l’ atur, siguis estudiant, siguis dona, siguis jubilat/da, tinguis vivenda o no. Els motius hi són, però molts pensen que si aquestes mobilitzacions no estan dirigides pels sindicats majoritaris (CCOO-UGT) no tindran èxit. El mateix amb la convocatòria de Vaga General. Sobren els motius, però si no ho diuen els «majoritaris» sembla que no pot tenir repercussió. També la falsa confiança que des dels Parlaments, des de les cúpules, solucionaran els nostres problemes.

Els sindicats i les organitzacions de clase i combatives estan al carrer

Aquest mes de maig es va convocar a Madrid la Marxa de la Dignitat. El sol cremava i van aparèixer les Marxes pujant encara més la temperatura de la capital.

Des de tot l’ Estat, patint moltes hores de carretera –més de 200 autocars; minibusos, furgonetes, etc-. I a Madrid llargs recorreguts de columnes –algunes de més de 10 km- per confluir en un acte central contra el govern, contra un sitema capitalista que ens explota i oprimeix.

La presència va ser masiva. Un ampli ventall de partits d’esquerra, sindicats de l’anomenat bloc combatiu, empreses en lluita, i una gran participación de grups, marees, organitzacions en defensa dels drets de la classe obrera i popular.

Es van sentir consignes reivindicatives molt combatives. Els lemes centrals de la convòcatoria eren «Pa, sostre, treball, igualtat, autodeterminació i dignitats», i fer fora la Màfia. Tot i que una semana abans -¿casualitat?- va tenir lloc una gran concentració a la Puerta del Sol, donant suport a la moció de censura presentada per Podem, la classe treballadora entén que cal sortir al carrer per aconseguir canviar aquesta societat i les seves injustícies, lluny dels que, des de la política i el sindicalisme claudicant defensen les negociacions als despatxos, a porta tancada.

ENS FA FALTA JA UNA VAGA GENERAL es va tornar a sentir. I va quedar clar que l’única sortida per lluitar contra les retallades de les pensions, la defensa dels serveis públics, la lluita contra el feminicidi, la sortida de la UE, per a no pagar el deute, defensar els llocs de treball, per defensar el dret d’ autodeterminació dels pobles, la derogació de totes les reformes laborals i de pensions des de juny de 2010, ... és al carrer, és la mobilització de la classe treballadora sense intermediaris; i la fòrmula de la Vaga General. I tindrà èxit si som capaços de discutir, de debatre aquesta necessitat i la seva organització, al sindicat, als llocs de treball, a les escoles, a la universitat, al barri, al carrer,.... I exigint a les centrals sindicals que convoquin JA una Vaga General!!

Cada dia es convoquen mobilitzacions i les lluites continuen arreu de l’Estat. Molts són els motius. Cal unificar totes les lluites, les socials, las polítiques, les laborals. Unir-nos per deixar clar que la classe treballadora no pagarà la vostra crisi. Construir des de baix una veritable alternativa obrera i popular popular.

Les Marxes de la Dignitat són un exemple a seguir.

Carlos Rodríguez delegat sindical de l’Ajuntament de Barcelona
i Adriana Beidenägl, membre de la Marea Pensionista
Militants de LI.