Per la reconstrucció de la IV. Internacional

Apdo. Correos 23036 CP - 08080 - Barcelona

Castellano Segueix-nos al Facebook Segueix-nos al Twitter RSS

Esteu aqui : Portada » Temes » Sindical

Andalusia

Cerro Libertad. La tierra pa’ quien la trabaja

10 de setembre de 2017

M’agradaria donar, abans de començar l’article en qüestió, una breu pluja de xifres i estadístiques que descriguin objectivament la situació que vivim a Andalusia en aquests temps. Començaré amb les dades de l’Enquesta de Condicions de Vida (ECV) de l’any 2016 on podem veure la bretxa de la desigualtat entre el Nord i el Sud de l’Estat Espanyol en tots els seus paràmetres. Amb un acaparament constant de cada vegada més terra en menys mans (66% de la terra en mans del 6% dels propietaris a Andalusia), amb una mecanització incessant que expulsa a jornaleres i camperols de les terres i els talls, mecanització produïda al 90% fora del nostre territori, la qual cosa ens fa doblement dependents, amb una agricultura orientada a l’exportació al detall i no a la transformació de proximitat i generació de valor afegit al territori, amb una PAC que premia a qui més té, i un estat que retalla per baix en comptes de per a dalt (pèrdua de subvenció a qui cobrava menys de 300 euros de subvenció, per exemple), amb l’extensió del monocultiu que acaba amb la biodiversitat i afavoreix la desertització… i així podríem continuar llargament. No es pot parlar de transformar Andalusia des de l’esquerra si no es contempla i es posa en el centre el problema de la terra. I per descomptat no es pot parlar d’aquesta transformació signant pressupostos que venen terra pública, o lleis que liquiden la funció social de la terra convertint-la en pura mercaderia.

Aquesta llei, la Llei de Reforma Agrària de 1984, que va costar centenars d’ocupacions, vagues de gana massives com les de Marinaleda, detencions de sindicalistes i jornalers, pallisses, repressió…és una llei pobra, insuficient, heretada del franquisme amb quatre retocs…però era i és la nostra llei. És la consecució per part del poble andalús del reconeixement a la reivindicació que la terra és un ben comú i ha de tenir una fi social. En una frase: que la terra és de qui la treballa.

Aquesta llei que està sent liquidada a poc a poc des de gairebé el seu naixement, se la va rematar amb la nova “Llei d’agricultura” que contempla la liquidació de tot el patrimoni agrari públic andalús. Suposa el triomf de la lògica del capitalisme sobre la terra, paradoxalment a mans dels qui es diuen socialistes. Està en mans de l’oposició en el parlament andalús, de les organitzacions sindicals i agràries, dels ajuntaments, de la universitat andalusa, i de tots els agents socials d’aquesta terra, generar un debat i
unes accions serioses, profundes i radicals sobre aquesta qüestió que va molt més enllà de ser el canvi d’una llei per una altra. Aquest debat seria sens dubte un germen d’unitat d’acció popular més que necessari per a la tasca de derrocar al règim andalús, que l’única normalitat que ens ofereix és la de l’atur, l’emigració, la venda a preu de saldo de la nostra terra, la repressió i la presó per qui lluita contra aquests mals que nostra Andalusia tenen nom i cognom. (1)

El primer d’Abril, el SAT ocupava la finca d’Adarves Altps, en el Cerro San Cristobal. Aquesta data no va ser una cosa aleatòria, aquest dia es complia un any de l’empresonament polític del sindicalista Andrés Bódalo. La finca té gairebé 75 hectàrees, 64 de les quals són oliveres, i pertany a un organisme immobiliari del BBVA. Oscar Reina, Portaveu Nacional, va fer pública l’ocupació; “… una finca d’especulació, que podria donar més de mil jornals a l’any i que ara no està donant cap productivitat… en senyal de protesta, en senyal de reivindicació per la llibertat d’Andrés Bódalo, en aquests moments està sent ocupada per més de 200 jornalers del SAT… la terra ha de complir una funció social, com posa l’Estatut d’Autonomia… ” S’està intentat engegar una nova utopia, l’autogestió dels recursos per aconseguir que la terra tingui una funció social, no la propietat, es vol ocupació i dignitat.

És una finca que va ser abandonada completament fa 5 anys, que podria donar treball a la província de Jaén, tan castigada per la desocupació. Des de quan un banc s’interessa per l’explotació de la terra? Els bancs avui dia s’han convertit en els nous terratinents. Es calcula que entre el 30% i el 40% de les grans finques andaluses estan en mans de bancs. La finca no va aconseguir vendre’s al preu estipulat pel banc, uns tres milions d’euros. No obstant això encara que no es recull ni una sola oliva des de 2012 se segueixen cobrant les ajudes europees que prevalen la tinença de la terra i no la producció ni la contractació de mà d’obra. És a dir, sense agafar ni un només quilo d’oliva ni emprar a ningú, per estar totalment abandonada, la propietat rep uns 30.000 • a l’any de subvencions de la PAC.

Aquest és el motiu pel qual especulen amb la terra sense donar ni un miserable jornal. Mentre, a tan sols sis km de la finca, a Jaén, hi ha una ciutat amb un 26% d’atur. La terra pel 6% dels
propietaris que posseeixen el 66% de la terra cultivable és una font d’especulació. Entre aquest 6% estan bancs com el BBVA.»(2)

«S’ha intentat arribar a un acord amb el BBVA, demanant-li un arrendament de la finca, però la resposta del banc ha estat la denúncia per usurpació. El passat 23 de juny va tenir lloc el judici a Jaén, la Fiscalia i el BBVA demanen per 20 companys i companyes; 3 mesos de presó (270 euros, 3 al dia). Ni el Portaveu Nacional, ni el Territorial de Jaén, Óscar Reina i Curro Moreno, ni el membre de la Permanent nacional han entrat al judici en declararse insubmisos judicials.”(3)

La finca no para de millorar, s’ha netejat el camp, s’han construït abeuradors, les primeres collites ecològiques ja han donat els seus fruits però, el més important, és una utopia que camina cap a la realitat. El que es reclama és que la Junta compleixi la seva pròpia llei i deixin treballar la terra en una comunitat que està corcada per l’atur, la desídia i l’angoixa. « Reclamem que la terra estigui viva i que per a això cal fer-la diversa, acabar amb el monocultiu i diversificar els nostres camps. Reclamem que lliures hem de ser i lliure ha d’estar la nostra terra per poder viure en harmonia en ella i amb ella. Reclamem, volem i sentim que la terra no es pot posseir, que és patrimoni del poble que en ella habita. La terra, ni es ven ni es compra, i la gestiona qui la cuida i la treballa, que són les mans dels camperols i jornalers que l’han treballat tota la vida. Això és dignitat, futur i esperança, això és el Cerro Libertá.»

Sara Quesada
Granada

Notes
1 http://kaosenlared.net/cerro-libertad-cuando-la-banca-terrateniente-gobierno-lo-consiente/
2 http://sindicatoandaluz.info/ 2017/04/05/cerro-libertad-comienza-una-nueva-utopia/
3 https://www.facebook.com/pg/ cerroliberta/posts/ ?ref=page_internal

Ir a la versión en castellano


Aquí ens trobaràs:

Ap. Correus 23036 CP - 08080 de Barcelona; Ap. Correus 206 CP- 17080 de Girona; Ap. Correus 92 CP-28320 de Madrid;

mail:luchaint(arroba)telefonica.net - www.lluitainternacionalista.org