Articles d'actualitat de la UIT-QI




Articles d'actualitat sobre Ucraïna



NI VIOLÈNCIA PATRIARCAL, NI OPRESSIÓ COLONIAL. LES TREBALLADORES AMB LA RESISTÈNCIA PALESTINA



Esteu aqui : Portada » Temes » Política

Pels nostres drets, aturem la repressió de l’Estat:

Organitzem la vaga general

Lluita Internacionalista, 29 d’octubre de 2017




L’Estat espanyol ha desencadenat tot el seu aparell repressiu per aturar el referèndum de l’1 d’octubre: suspensió de facto de l’autonomia, trasllat de milers de policies antiavalots a Barcelona per evitar 1-O, prohibició d’actes, confiscació de material polític i de paperetes, amenaces als mitjans de comunicació, escorcolls en institucions i l’intent d’escorcoll a la seu de la CUP, processaments de càrrecs públics, qualificació de les manifestacions com sedició o rebel·lió que suposen penes de presó... Aquesta bateria de mesures repressives que suposa un estat d’excepcionalitat, no només va contra el Govern català o el Parlament, ni tan sols el sector del poble que vol la independència: l’atac de l’estat és contra tot el poble català i per extensió, contra la resta de pobles de l’estat. Al poble català perquè li nega el dret a la sobirania i la decisió, a la resta de pobles perquè la repressió que avui s’exerceix contra Catalunya demà serà contra qui el qüestioni. Així ho entén cada dia més gent arreu de l’Estat, que per això també reprimeix Madrid o Saragossa prohibint actes i permetent la impunitat dels grups feixistes. Si el poble català decideix, els altres seguiran l’exemple, no només per qüestions nacionals, també socials i la Monarquia té els dies comptats. Si pel contrari és l’estat qui esclafa el moviment, aquesta mateixa violència serà una amenaça permanent pels i per les treballadores i els pobles de l’estat.

Sota la façana democràtica de l’estat, ja rovellada pel pas de 40 anys, apareix cada cop més nítid el vell aparell franquista, el de l’Espanya «una, grande y libre», la de les prohibicions, la de connivència amb l’extrema dreta. L’anomenada Transició del franquisme, va ser la superposició de les institucions de democràcia formal i el reconeixement – perquè no tenien més remei- de les llibertats arrencades en les lluites al carrer. Per això, 40 anys després, el dilema es torna a situar entre reforma o ruptura, entre Monarquia i República, entre dret d’autodeterminació i imposició als pobles, i molts altres desitjos democràtics i socials que van quedar venuts en el 75-78. El que hi ha en joc és la continuïtat del règim del 78, el que Franco va deixar «atado i bien atado».

Lamentablement els mateixos que, des de les files de l’esquerra van legalitzar la transició i la Monarquia, el PSOE-PSC i el PCE-PSUC, ens van imposar la bandera monàrquica i van deixar sense judici els crims del franquisme i a les cunetes a milers i milers d’assassinats, van entregar els drets dels i de les treballadores en lluita als Pactes de la Moncloa... avui donen suport a la repressió o qüestionen el referèndum, perquè diuen que no hi ha garanties! Quines garanties volen en aquest règim podrit? l’única garantia és el carrer. I ara com fa 40 anys PSC i ICV arrosseguen també les direccions de CCOO i UGT.

Sectors importants del poble català ha respost massivament al carrer en defensa de les nostres llibertats. Però el govern, els tribunals, la policia i la Guàrdia Civil s’ho juguen tot per impedir per la força el referèndum. Només l’entrada en escena de la classe treballadora i el jovent amb les seves eines de lluita pot obrir una sortida. No podem confiar que la burgesia arribi fins al final en la defensa dels drets democràtics: només cal veure el posicionament de la gran patronal. Cal aixecar l’instrument més important que té la classe obrera catalana: la vaga general. El primer exemple han estat els estibadors que es neguen a avituallar vaixells on s’allotgen policies. També ha estat molt important les vagues estudiantils convocades aquesta setmana. Sobre la taula ja hi ha la convocatòria d’una vaga general a partir del 3 d’octubre, que serà imprescindible no només contra la criminalització del referèndum sinó també per respondre de la situació repressiva que no s’acaba l’1-O.

Sense la implicació del jovent i la classe treballadora amb els seus mètodes de lluita en el pols amb l’Estat no hi haurà República catalana. I a més, el que volem no és canviar una bandera per una altra sinó canviar-ho tot d’arrel i per això cal prendre la iniciativa. No hi ha alliberament nacional sense alliberament social. La República obre les possibilitats de construir una nova situació, per revertir les retallades i les privatitzacions... que ha aplicat també el govern de JXS: és una nova oportunitat per recuperar el que no hauríem d’haver perdut mai i avançar cap una república dels i de les treballadores.

Cal garantir el referèndum des de baix, amb comitès per barris i localitats que n’organitzin la defensa urna a urna per fer possible una participació massiva i impedir la repressió policial. L’èxit de l’1 d’octubre depèn de tots i totes nosaltres i de la nostra capacitat d’organitzar-nos.


Vaga general a partir del 3 d’octubre, revisable cada dia, com a resposta a la repressió de l’estat, pel dret a l’autodeterminació del poble català. Recolzem-la amb resolucions des dels centres de treball i estudi, des d’assemblees, seccions sindicals, comitès d’empresa, i tota mena d’entitats: per reclamar a tots els sindicats, també a CCOO i UGT que la convoquin.

26/09/2017

Llluita Internacionalista

Anar a la versió en castellà