Articles d'actualitat de la UIT-QI




Articles d'actualitat sobre Ucraïna



8M: IMPRESSIONANT DEMOSTRACIÓ DE FORÇA DEL MOVIMENT FEMINISTA



Esteu aqui : Portada » Temes » Política

El 155 i l’atac a l’escola pública catalana

La mobilització del professorat, clau contra la repressió i el 155

Pedro Mercadé, Josep Lluis del Alcazar, 8 de gener de 2018




L’ensenyament ha estat, juntament amb economia, Mossos i mitjans, al punt de mira de la intervenció de l’Estat a Catalunya. Amb l’article 155 ja en vigor, PP i Ciutadans segueixen presentant propostes per una intervenció encara més directa de la tasca educativa. Alhora, els i les treballadores de l’ensenyament i el moviment estudiantil, són els sectors que més estan responent a la Repressió de l’Estat.


Un salt qualitatiu que vol retornar-nos 40 anys enrere

L’Estat, amb el Govern del PP al capdavant, volen retornar les escoles al final del franquisme, abans de les lluites de mestres i famílies de la Transició. No és simplement més del mateix del que s’ha viscut fins ara, en molts casos de la mà del Govern de CiU o del Tripartit, sinó una agressió en tota regla, fomentada en la fractura social i l’exclusió de qualsevol referent social crític, i la voluntat d’uniformitzar l’estat en llengua i història... sota la bota del 155 i amb l’ocupació de 10.000 policies i guàrdies civils.

Ni la voluntat recentralitzadora de l’Estat, ni la d’»españolizar» l’alumnat de Catalunya no són noves. Formen part de l’essència del Règim hereu del franquisme i és una necessitat per a qualsevol Estat-nació que oprimeix a d’altres.

Tampoc no és nou que els Governs burgesos limitin la capacitat emancipadora de l’educació pública, els debats, el desenvolupament de l’esperit crític i la voluntat de canvis de l’alumnat. Qualsevol sistema que oprimeix fa servir l’educació per perpetuar la seva opressió. I tots els Estats capitalistes fan servir l’escola per reproduir i mantenir l’existència de les classes socials. En aquest sentit, la LEC del tripartit i de CiU té uns objectius molt semblants als de la LOMCE, amb la diferència que aquesta darrera té uns components ideològics encara més. Ara, davant els passos que ha fet el poble de Catalunya per constituir-se en República, l’Estat s’ha vist obligat a desplegar i accelerar mesures per incrementar el control sobre àmbits que considera claus. I l’ensenyament, com a espai de formació, diàleg i pensament col·lectiu n’és un d’ells.

Amb el 155, l’ Estat ha intervingut totes les Direccions Generals del Departament d’Ensenyament i les Subdireccions Generals d’Inspecció i de Llengua, justament les que permeten prendre mesures contra els àmbits que més estan amenaçant: la immersió lingüística i la tasca dels i les docents.

Però, insistim, la Monarquia aprofita l’ocasió política per acabar amb un model educatiu que neix de les lluites de la transició i que han estat base de cohesió social de l’escola pública malgrat totes les retallades sistemàtiques d’uns i altres governs. No és un pas més, és un salt qualitatiu.

La fractura social incentivada en l’odi i l’atac a la tasca docent

La campanya de denúncies en els centres impulsada per Societat Civil Catalana i després reproduïda pel Ministerio de Educación, és la preparació del terreny per l’ofensiva a gran escala, sobre la base de minar la cohesió de l’escola catalana. Va començar la mateixa Guàrdia Civil, però es va estendre com una taca d’oli a base de fomentar les denúncies anònimes d’odi amb una política de terra cremada. Denúncies anònimes, sobre la base de les que repeteixen com un corcó, sense proves, però micròfon en mà i cobertura política i mediàtica, Albiol i Arrimadas.

Aquesta campanya d’odi per a aconseguir la fractura social amenaça directament la pròpia tasca educativa dels i les docents. La campanya difamatòria acusant el professorat de Catalunya d’adoctrinar l’alumnat, que des de fa mesos han orquestrat PP, C’s amb el silenci còmplice de PSC (i sovint d’altres forces d’esquerra), ha donat pas a les denúncies del propi Ministre d’Educació i a les investigacions a diversos centres educatius. Ja han hagut d’anar a declarar vuit docents per delictes d’»incitació a l’odi» i està denunciat el portaveu del sindicat majoritari de l’ensenyament públic.

Però va més enllà de l’atac al suposat adoctrinament independentista, perquè combatentlo, han d’atacar l’esperit crític a l’escola. Perquè és obvi que si es pot parlar del que passa al carrer haurem de poder parlar de la política i la Guàrdia Civil apallissant la gent l’1 d’O; i al contrari, si no es pot parlar de l’1 d’O, dels presos polítics o per què es nega el que un poble ha decidit votant, tampoc no es podrà parlar de la corrupció, la violència masclista, la crisi econòmica, la plusvàlua, els desnonaments o la misèria. És el mateix raonament crític que tant hem defensat –i enfrontat quan imposaven la religió o els bancs a donar «economia»-, i amb ell la nostra pràctica docent, als qui volen emmanillar a l’ombra del 155, amb citacions i decisions judicials, generant la por en el professorat i que no hi hagi debat als centres.

L’atac a la immersió lingüística

L’altre gran objectiu és la llengua, no amb l’objectiu de defensar el castellà que no només no està en perill -com es demostra amb les proves de selectivitat o les del Ministerio amb resultats superiors a CCAA on el castellà és la única llengua-, sinó amb el d’anorrear el català en un brutal afany uniformador. L’atac a les llengües de les nacions oprimides és una característica comuna dels Estats que les oprimeixen que miren de ferles desaparèixer per tal de negar aquestes realitats nacionals. A l’Estat espanyol s’ha vist ben clar durant el franquisme i, més recentment amb la pròpia LOMCE o amb l’intent fallit del PP d’instaurar el TIL a Ses Illes, que va ser tombat gràcies a l’exemplar lluita de l’Assemblea de Docents a la qual es va afegir tota la comunitat educativa. I, en quant a resultats, les dades de consolidació de la llengua segons un o altre model, parlen per sí mateixes.

Però el cas de la immersió va més enllà. Amb el traspàs de competències, al 1980, va començar l’ensenyament del català, i com a la resta de CCAA, la possibilitat d’escoles en català, allà on la llengua materna majoritària fos la catalana. Això generava escoles diferenciades per llengua materna –anys després, a València o Euskadi seria per opció-. Una de les bases de la reivindicació de les escoles de Sta Coloma de Gramenet, amb famílies majoritàriament de parla castellana, que fan les proves pilot al 83-84, no era tant –o només- la defensa del català, sinó la fi de la discriminació a diferents escoles de l’alumnat per llengua, i per tant considerar aquesta com a eina de cohesió social amb independència de l’origen. És acabar amb aquesta cohesió definida en torn a una llengua comuna un dels objectius del 155.

I la cirereta: la història de España, Una, Grande y Libre

Per arrodonir-ho, tal com va intentar Wert, però ara a cop de 155, volen garantir una lectura uniformada de la història que fonamenti la construcció de l’estat monàrquic i centralista actual.

Això colpejaria currículums per tal de tancar el cercle: uniformitat històrica com a base d’una uniformitat lingüística només trencada per les escoles identitàries pels catalans d’estirp, i adoctrinament del pensament únic constitucionalista, submís al capitalisme i a la religió.

Només la mobilització tombarà el 155

Els i les treballadores de l’ensenyament van anar massivament a la vaga el 3 d’octubre i van ser el sector que més secundar la del 8 de novembre (la pròpia delegació del Govern parlava de més del 30%).

El PP ja ha dit sense embussos que si el Parlament sorgit del 21D no acata la constitució, és a dir, si no renuncia a la República Catalana, tornarà a aplicar el 155. Tenen la voluntat de implementar els seus atacs, també sobre l’ensenyament, per la via «democràtica» o per l’autoritària.

Cal recuperar la lluita dels anys 70, la que va construir l’escola pública catalana de les cendres de l’escola autoritària del franquisme, que buscava les seves arrels a l’escola republicana dels anys 30, amb les del CENU. Aquella escola que successius governs de la dreta catalana de CiU van anar debilitant tant en la seva concepció democràtica i participativa, com en les concepcions neoliberals, i van tenir la seva màxima expressió en la LEC del govern tripartit de la suposada esquerra (PSC, ERC i ICV); que va seguir degradant la LOMCE i en els darrers anys deteriorada a cop de tisorades.

Els i les docents hem de defensar el diàleg i les llibertats a les aules. Però també ho hem de fer organitzant-nos en assemblees i mobilitzant-nos al carrer. La limitació actual dels sindicats per defensar la República catalana, també com a eina per construir una educació pública amb més recursos i més democràtica, fa essencial l’articulació d’un espai assembleari dels i de les treballadores de l’educació que respongui a aquestes reivindicacions alhora que lluita per aturar la repressió de l’Estat. És important mirar d’unificar les diverses iniciatives que estan sorgint i poder-les coordinar amb el moviment estudiantil, els CDRs i la Plataforma de sindicats i organitzacions que va convocar la vaga del 3 d’octubre.


Cal donar continuïtat a les mobilitzacions i a les vagues del 3-O i 8-N!
Tombem el 155 i els atacs a la cohesió social, la llengua i el professorat!
Defensem una República Catalana amb una educació pública de qualitat i democràtica!

Pedro Mercadé i Josep Lluís del Alcázar

Anar a la versió en castellà