Articles d'actualitat de la UIT-QI




Articles d'actualitat sobre Ucraïna



8M: IMPRESSIONANT DEMOSTRACIÓ DE FORÇA DEL MOVIMENT FEMINISTA



Esteu aqui : Portada » Temas » Política

"Café per a tots»: 155 i intervenció de l’Ajuntament de Madrid

Enfrontar-los amb la mobilització!!

M. Esther del Alcázar, 3 de gener de 2018




L’aplicació del 155 a Catalunya ha obert la caixa de Pandora. El Gobierno ha vist com pot utilitzar al seu gust una eina recentralizadora i liquidadora de qualsevol oposició, allà on vulgui.

Les declaracions del Delegat del govern a Castella-La Manxa, José Julián Gregorio, que va amenaçar al president socialista de la comunitat, Emiliano García-Page, amb activar el 155 per «corregir» al govern de coalició amb Podemos. Als pocs dies, i encara no estant aprovat el 155 pel Senat, la presi- denta del PP a Navarra, Ana Beltrán, afirmava que «L’actuació del Govern de Catalunya pot extrapolar-se a Navarra: tots dos governs pretenen que una minoria aixafi a una majoria no nacionalista» i que el quatripartit de Navarra - Geroa Bai, EH Bildu, Podemos i Izquierda-Ezkerra- «no respecta ni la Constitució, ni les lleis, ni la democràcia». A Euskadi, el president del PP local, Alfonso Alonso, també va advertir que hi ha els «mateixos ingredients» per arribar a la «mateixa situació» que a Catalunya: «Si aquests ingredients s’uneixen, ens portarien a la mateixa situació, i per tant al mateix desafiament i al mateix perill que s’està patint a Catalunya». Cap d’aquestes declaracions ha estat desmentida ni pel govern en el poder ni pel partit, ni menys, cessat als qui així amenacen.

Al contrari, als pocs dies es prenien les mateixes mesures que a Catalunya prèvies a l’aplicació del 155, la intervenció dels comptes de l’Ajuntament de Madrid. A Catalunya l’excusa era controlar que no es gastés ni un cèntim en el referèndum, cosa que no han pogut demostrar però que tampoc significa que la intervenció s’acabi amb el 155: Montoro ja ha dit que la mantindrà encara després de les eleccions i de l’eventual aixecament del 155 –que d’altra banda, el Gobierno no garanteix retirar el 21D, sinó en funció del resultat que surti-. A Madrid, la intervenció dels comptes de l’Ajuntament de Carmena és per l’incompliment del reglament de despesa que es deriva de la Llei d’Estabilitat Pressupostària, que al seu torn prové de la reforma de l’article 135 de la Constitució pactat per PP-PSOE i que garantia el pagament del deute abans que les necessitats socials. I té una de les seves màximes expressions quan el que passa no és que augmenti el seu dèficit, ja que té un superàvit de 1000M al tancament de l’any passat, sinó perquè desobeeix el sostre de despesa fixat per Brussel·les i el govern del PP. I, en funció d’ell, Ahora Madrid ha de reduir la despesa 238M d’euros en 2017 i 243M en 2018.

Tot això, com li va passar a Junqueras quan defensava uns pressupostos que mantenien les retallades, no perquè Carmena estigui complint el seu programa electoral, ni tampoc perquè ni l’un ni l’altra hagin decidit «desobeir» al Govern del PP, sinó malgrat voler no fer-ho. De fet l’Ajuntament de Madrid, li demanava «flexibilitat» a Montoro, i no es va plantar amb les necessitats veïnals o dels i les treballadores, sinó que adduïa que el seu ampli superàvit i la situació social «no feien aconsellable» reduir més la despesa social i en el seu Pla Economic-Financer suplicava: «Sent conscients de la necessitat de complir amb la normativa vigent en matèria d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, des de l’Ajuntament de Madrid entenem que la interpretació del concepte del reglament de despesa en la seva aplicació a una Administració que ha complert i garanteix que complirà amb els objectius generals d’estabilitat en el futur deuria modular-se amb mesures alternatives que permetessin una flexibilitat en la interpretació de la mateixa i en la seva aplicació a una Administració que exercici després d’exercici compleix amb l’objectiu d’estabilitat, de deute financer i de deute comercial.»

Però ni per aquestes. No n’hi ha prou amb que Ahora Madrid abandonés el primer dia de govern la seva promesa electoral de Banca Municipal, i quan es va acabar l’auditoria del seu deute que va determinar que el 80% era il·legítima, el seguís pagant religiosament, ni que la seva promesa estrella de paralització dels desnonaments estiguès buida –amb manifestacions de la PAH a la porta de l’Ajuntament afirmant que es produeixen unes 300 execucions hipotecàries al mes a la capital (reducció del 0,1%) i qualificant de «negoci rodó» per a la banca l’Oficina d’Intermediació Hipotecària engegada per l’alcaldessa al juliol de 2015 i tancada en 2016-... Això per no parlar de la seva promesa de remunicipalització dels Serveis Públics, traïció que van viure en carn pròpia els i les treballadores de neteja viària, recollida d’escombraries o Moscardó...


Encara i així, al govern central i a l’Estat no els és suficient. I les tebieses d’uns i altres només fan que enfortir-los: un cop més es prova que la crisi del capital no deixa lloc per a propostes socialdemòcrates. I tampoc s’arregla amb promeses de reformes a les eleccions. És imprescindible que des del mateix Ajuntament de Madrid es cridi a la mobilització per enfrontar les retallades que es vénen, però si no ho fa, cal una plataforma sindical i popular que exigeixi la fi de la intervenció i els justos reclams de veïns i treballadores. I, una vegada més, enfrontar a aquest Estat centralista, monàrquic i sotmès als dictats del capital i la UE, és tasca de tots i totes: és urgent una coordinació des de baix dels treballadors i pobles de l’estat per aturar-los els peus: Ni 155 ni intervencions econòmiques!


M Esther del Alcázar i Fabregat

Anar a la versió en castellà