Articles d'actualitat de la UIT-QI




Articles d'actualitat sobre Ucraïna



NI OPRESSIÓ PATRIARCAL NI COLONIAL: TOTES AMB PALESTINA! PER UN MOVIMENT FEMINISTA ANTIIMPERIALISTA I INTERNACIONALISTA!



Esteu aqui : Portada » Temes » Dona

25N:

Aturem la violència masclista! Per una República de les dones treballadores!

Lluita Internacionalista, 11 de desembre de 2017




El 25 de novembre de 1960 van ser brutalment assassinades tres dones, les germanes Mirabal, per haver-se enfrontat a la dictadura genocida de Trujillo a la República Dominicana. Aquests crims no han estat oblidats i van donar lloc a la commemoració del Dia Internacional per l’eliminació de la Violència contra les Dones cada 25N.

La violència de tot tipus contra les dones és un flagell mundial, producte d’una societat masclista, patriarcal i capitalista. Les dades a escala global així ho confirmen. Diferents estudis internacionals assenyalen que almenys la meitat de les dones pateixen algun tipus de violència física o agressió sexual al llarg de la seva vida, i gran part d’aquests casos acaben en assassinat. El tràfic de dones i nenes per a l’explotació sexual i laboral constitueix el tercer negoci il·legal més gran del món. L’avortament és il·legal en la majoria dels països del món, i a on no està penalitzat, es limita el seu accés amb restriccions legals o l’objecció de consciència. El 70% dels pobres i analfabets del món són dones. Les treballadores som relegades a les feines menys qualificades i en molts casos cobrem menys que els homes per les mateixes tasques. Els feminicidis, els cops, les violacions, la discriminació laboral, i altres formes de violència contra les dones són part d’una política de per disciplinar-nos i per garantir la dominació del capitalisme patriarcal. Aquesta situació s’aprofundeix en el marc d’un sistema capitalista imperialista en crisi i que, amb el triomf de Trump, ha llançat una nova ofensiva contra nosaltres.

Però les dones hem tornat a prendre els carrers per reivindicar els nostres drets i els últims anys hem intensificat la nostra lluita. Així es va demostrar el passat 8 de març amb una històrica jorna- da de mobilització internacional. I així ho continuen demostrant dones d’arreu del món amb cada lluita: Ni una menys, Ens volem vives, per la igualtat salarial, o com ara ho estan fent les dones al Brasil contra l’amenaça d’il·legalització total de l’avortament.

A l’Estat Espanyol les xifres empitjoren any rere any. Evidentment això és resultat d’una manca de polítiques de protecció a les dones, d’impediments constants a l’hora de realitzar denúncies, de l’absència d’un pla real i efectiu de prevenció i de la impunitat amb què s’exerceix la violència masclista. Per exemple, la llei contra la violència de l’any 2004 només contempla com a violència de gènere aquells casos que es donen dins de relacions sentimentals, deixant abandonades a una gran quantitat de dones. Les últimes actuacions de l’aparell judicial amb el cas de la Juana Rivas o de la dona que va patir una violació col·lectiva durant els Sanfermines confirma el caràcter patriarcal d’una justícia que condemna a les dones i empara als violents. Les retallades als diners destinats contra la violència de gènere i als serveis públics als últims Pressupostos Generals de l’Estat evidencien la responsabilitat política dels governs, les institucions de l’Estat i els partits del Règim.

L’Estat monàrquic actua contra les dones amb la mateixa impunitat que defensa als corruptes i empresona qui s’hi oposa, com han fet a Catalunya. El Règim del 78 que ha intentat negar-nos el dret guanyat a decidir sobre els nostres cossos amb la Reforma de Gallardón (PP) l’any 2013 i que les dones hem aconseguit tombar, és el mateix que ara nega amb una violència sistemàtica el dret a decidir del poble català. El mateix Règim que mentre destina milionades a mantenir les forces d’ocupació a Catalunya retalla en polítiques de gènere. El mateix 1 d’octubre, mentre la Policia Nacional y la Guàrdia Civil reprimien la gent que defensava les escoles, una dona era assassinada amb el seu bebè per la seva parella. Per això diem que no hi ha una sortida veritable per a les dones amb un Estat i un Règim construïts sobre aquesta violència estructural.

La lluita de les dones treballadores, joves, migrades, és part de la lluita contra el Règim del 78, el mateix que concedeix privilegis únics a l’Església Catòlica. Per això no som indiferents amb la situació a Catalunya i entenem que la defensa de la República és avui la punta de llança per aconseguir els nostres drets aquí arreu de l’Estat. I com ha demostrat el poble de Catalunya l’1 d’octubre i a les vagues generales, això només es podrà aconseguir amb la mobilització i l’organització, independent i des de baix. Perquè la nostra lluita no és per accedir als alts càrrecs executius i judicials ni governar al servei d’aquest siste- ma capitalista i patriarcal com Àngela Merkel, Michelle Obama, Carmen Lamela, i d’altres. La nostra lluita és la de les dones treballadores d’Inditex a Pontevedra, que amb la vaga han aconseguit un triomf contra la discriminació laboral. La nostra lluita és la de les treballadores d’assistència domiciliària que s’organitzen contra la precarització i per la municipalització del servei. La nostra lluita és la de Yolanda González, dona, jove i estudiant, assassinada per la ultra dreta durant la transició. La nostra lluita és la de la majoria de les dones, les treballadores, per la igualtat salarial, contra els feminicidis i totes les agressions, pel dret a l’avortament segur, públic i gratuït, contra la discriminació, i pels drets de les dones migrades. La nostra lluita és per una República de les dones treballadores.

Prou violència masclista
Igual treball, igual salari
Per una República de les dones treballadores

Anar a la versió en castellà