Articles d'actualitat de la UIT-QI




Articles d'actualitat sobre Ucraïna



NI VIOLÈNCIA PATRIARCAL, NI OPRESSIÓ COLONIAL. LES TREBALLADORES AMB LA RESISTÈNCIA PALESTINA



Esteu aqui : Portada » Temes » Política

With Catalonia, solidaritat des de baix

Cristina Mas, 24 de gener de 2018




L’Escola Mediterrània de Barcelona, una de les que van patir la repressió policial l’1 d’octubre, va acollir el 16 i 17 de desembre la Primera Trobada Popular de Solidaritat amb Catalunya, organitzat per la campanya With Catalonia. L’objectiu era enxarxar les iniciatives i organitzacions que s’han activat arreu del món per fer costat a la lluita per l’autodeterminació del poble català.

Tot i no comptar amb el suport de cap gran aparell, la trobada va tenir una resposta molt important: més de tres-cents activistes d’un centenar d’organitzacions procedents d’una vintena de països van compartir actes i tallers per debatre els temes més candents i acordar plans de treball per als propers mesos.

L’acte central va començar amb una urna de l’1-O i el testimoni de l’Ampa de l’Escola sobre les càrregues policials i la resistència popular al centre. Després es van encadenar les veus de representants de les Marxes per la Dignitat, el Sindicato Andaluz de Trabajadores, Madrileños por el Derecho a Decidir, Anova, BNG o EH Bildu. També va intervenir l’Elena, mare d’Alfon, pres polític per la vaga del 14-N, o els pares de Guillem Agulló, el jove independentista assassinat pels feixistes el 1993. En l’acte també es van sentir els sindicalistes el SUD de Suïssa, o de Solidaires (França), Tina MacVegih, regidora de Dublín, o Rémy Pagani, alcalde de Ginebra, a més de la salutació de Fayez Elemare, de la Unió Independent de Comitès Obrers Palestins de Gaza. En nom de la Unitat Internacional de Treballadors-IV Internacional (UIT- CI), va enviar una salutació Juan Carlos Giordano, exdiputat del Frente de Izquierdas y de los Trabajadores, de l’Argentina.

Les actuacions musicals i l’arrossada van ser moments d’agemanament. I cal destacat la participació d’una quinzena de Comitès de Defensa de la República d’arreu de la ciutat que van organtizar l’acollida en cases de més d’un centenar d’activistes a més de sopars i esmorzars populars als barris. Tota una experiència d’internacionalisme solidari que ha estat molt ben valorada.

En les properes setmanes es publicaran les conclusions dels tallers de món del treball, repressió, educació, feminisme, lluita contra el feixisme i mitjans de comunicació. També els acords de les assemblees de Països Catalans, pobles de l’Estat espanyol i internacional que han de vertebrar la solidaritat amb el poble català els propers mesos. I ja s’apunta en l’horitzó la celebració d’una segona trobada.

Des de Lluita Internacionalista, que formem part del grup promotor de WithCatalonia, valorem molt positivament la trobada i saludem l’esforç de tots i totes els qui l’han fet possible. A continuació podeu llegir el testimoni de diversos participants. Fins la propera!

Cristina Mas


La urgència de teixir llaços

La trobada que es va donar els passats dies 16 i 17 de desembre ens obre el camí, l’experiència de compartir i debatre durant dos dies amb diferents organitzacions i persones de l’àmbit internacional ens ha de servir per posar les bases de cara a enfortir vincles i realitzar treball conjunt.

Tot i que a la trobada hi van faltar sectors de l’esquerra es va aconseguir una potència que té molt a veure amb la urgencia de teixir llaços per enfrontar l’ofensiva unionista que pateix el poble català i que sabem que aviat s’estendrà sobre la classe treballadora de la resta l’estat.

En la situació actual de repressió cap a les lluites, el Procés català està fent trontollar el règim del ’78, ens ajuda a perdre la por a l’estat i ens dóna llum sobre diferents vies per recuperar la sobirania de la classe treballadora. Queda tot per fer, però podem assenyalar i aprendre de l’autoorganització dels CDR, que són estructures en què hem d’aprofundir per estar preparades i afrontar nous reptes.

A Burgos, que vivim la catalanofòbia des de l’odi més visceral que forma part del llenguatge quotidià i que s’ha anat generant durant molts anys, sabem que és necessari confrontar cada espai amb un discurs contra-normatiu i ja estem treballant diverses organitzacions i persones per construir una eina unitària de solidaritat amb Catalunya. Creiem que la solidaritat activista i la pedagogia a cada barri, aula, centre de treball o ciutat de tot l’estat espanyol aconseguirà arrencar una victòria que, no ens equivoquem, en afeblir al bipartidisme de l’IBEX 35 i el capitalisme espanyol, serà una victòria de tota la classe treballadora.

Oscar DB i Antea Izquierdo.
Col·lectiu Anticapitalista de Burgos


La força de la raó i la valentia de defensar-la

Des dels moviments populars, organitzacions sindicals, polítiques, socials i culturals vinguts de diferents llocs del món, volem mostrar el nostre més ferm suport i compromís, a una lluita per una causa justa i necessària, com és la República de Catalunya.

Així ho vam fer també des d’Andalusia, des del SAT, i com a organitzacions sindicals alternatives de la resta de l’estat espanyol, en les jornades organitzades per With Catalonia.

Van ser unes jornades molt interessants i alhora necessàries, per poder articular un nexe comú i internacionalista de lluita, enfront del Sistema Capitalista, Règim del 78 i Monarquia «Parlamentària», espanyola que tant ens ofega, condemna i reprimeix.

És per això, que en aquesta línia creiem imprescindible continuar, unitat contra el feixisme, unitat i organització des de baix i a l’esquerra, per la sobirania, l’autodeterminació dels pobles i les persones, per la defensa del sentit comú, cada vegada més absent a les clavegueres repressives i corruptes de l’estat espanyol.

Per això reiterem tot el nostre suport i reconeixement a la República de Catalunya.

No serà fàcil, però estigueu segurs que tombarem l’estaca, estigueu segurs que vencerem perquè tenim la força de la raó i la valentia de defensar-la.

Visca Catalunya Lliure! Visca Andalusia lliure!
Visquin els pobles i les persones que mai es rendeixen.

Fins a la victòria sempre.
Salut i República.

Óscar Reina.
Secretari General del SAT


Euskal Herria sempre amb Catalunya

Sempre ens ha fet il·lusió viatjar a Catalunya. Sempre n’aprenem alguna cosa. Fem la motxilla amb ganes, amb força i amb orgull per apropar-nos a un poble viu. Vam viatjar en tren des de la vella Iruña, i en qüestió d’hores visitàvem la nova República per trobar-nos amb un munt de gent solidària de diferents llocs amb la mateixa il·lusió i ganes de lluitar.

Per als bascos és una qüestió molt important estar amb Catalunya. No es tracta només de solidaritat, sinó que també ens la juguem amb aquest procés. Fer trontollar el règim del 78 és important per a un poble en lluita com Euskal Herria. Per a la seva gent i les seves classes populars. És solidaritat, és lluita compartida, és aprenentatge i és tendresa. Euskal Herria és i serà un poble solidari, i en aquest camí hem trobat molta gent interessant.

Després de dos dies intensos tant a l’escola de la Barceloneta com als barris que ens van acollir, ens vam adonar de tot el recorregut i tot el que ens queda per fer. Els Comitès de Defensa de la República són tota una xarxa de solidaritat, resposta i empoderament popular, molt important per a Catalunya i el seu futur immediat. I en defensa de la República, sempre trobareu la solidaritat basca. I tornem amb la motxilla plena d’idees i ganes de seguir lluitant.

Patxi Gaztelumendi
Militant de l’esquerra independentista basca


La lluita contra el 155 és la de tots els pobles de l’estat

Parlar d’independentisme a Astúries és difícil. Una terra acostumada durant dècades a resistir amb les subvencions i ajudes de l’Estat, sol rebutjar enèrgicament aquest concepte. Però si parlem de lluita i solidaritat obrera, la percepció és molt diferent, perquè encara queda el record de les lluites obreres, i que els drets del poble cal lluitar-los sempre.

En aquest procés català hem viscut els dos factors units: la lluita d’un poble pel seu dret a decidir, i que es respecti la seva decisió, juntament amb la lluita en defensa d’uns drets que l’estat espanyol s’entesta a arrabassar. El poble català, amb la defensa del seu dret a decidir, ha despertat de la seva letargia a la resta de territoris de l’estat, ha recordat que la democràcia no és un regal, que s’ha de lluitar dia rere dia. Ens han recordat a més, la necessitat de posar
en pràctica una cosa que és fonamental per a la lluita: la desobediència. Davant l’opressió de les lleis, els pobles han d’agafar el camí de la desobediència. Ha posat a més en evidència un estat opressor, hereu de la dictadura franquista, que fins ara havia aconseguit enganyar la majoria de la població. Les imatges dels col·legis electorals catalans l’1 d’octubre, el desplegament de forces repressores a Catalunya, la timorata resposta de les organitzacions sindicals i polítiques «d’esquerres», de tot el territori espanyol al 155, han servit per què s’hagi posat en marxa la solidaritat dels pobles; perquè és cert que només el poble salva el poble. Els CDR, i l’organització dels AMPES a Catalunya són un excel·lent exemple d’organització i resistència.

Davant les imatges de la repressió i la violència, tenim les de companyes i companys, arribats de diferents territoris, que han acudit a Catalunya a mostrar el seu suport al poble català, per dir-li que no està sol en la lluita. Per a la resta de territoris de l’estat espanyol, donar suport al poble català després de l’aplicació del 155, crec que és una qüestió que va més enllà de la solidaritat: és una obligació. Perquè aquestes mesures repressores que s’han instal·lat a Catalunya, es poden estendre per a tot el territori espanyol. El règim del 78, amb la Monarquia al capdavant, ja s’ha tret la careta, ja no dissimulen la seva essència dictatorial, i per això estem patint aquesta escalada de repressió. I el que és pitjor, l’estem normalitzant.

Des de l’aprovació de les Lleis Mordassa fins avui hem cedit en llibertat i drets, gairebé sense adonarnos-en. I dic cedit perquè gairebé no s’ha mostrat resistència. Els últims casos de les lleis mordassa han passat pràcticament desapercebuts. I el mateix risc es corre amb l’aplicació de l’article 155, que consisteix en anul·lar un govern elegit lliurement en unes eleccions, quan no es comparteixen les seves decisions. El govern del PP, amb aquesta actuació, ens ha avisat del que pot passar a partir d’ara. Qui es mogui de la línia establerta, qui gosi contradir les seves decisions, serà destituït, anul·lat, i possiblement empresonat. Amb el suport, a més, de les organitzacions polítiques i sindicals majoritàries. Perquè el silenci, el mirar cap a un altre costat, els fa còmplices. Això que ha passat a Catalunya és un experiment que, si surt bé, s’estendrà per tot el territori espanyol. Per això la lluita contra el 155 és un deure moral.

Les jornades viscudes a Barcelona han servit per teixir o enfortir els llaços de lluita i solidaritat entre els pobles. Perquè la solidaritat no entén d’idiomes ni de banderes, sinó d’unitat entre els pobles. Calia ser a Barcelona aquest cap de setmana per donar suport al poble de Catalunya, perquè el suport ha de ser alguna cosa més que un mail o un «m’agrada» al facebook. Era important ser-hi, per dir al règim corrupte del 78 que no els tenim por. Que ni els seus mordasses ni les seves lleis repressores aconseguiran callar la veu del poble.

La idea dels tallers va ser encertada i seria interessant donar-los continuïtat, però realitzant-los en altres territoris. Perquè és la manera de conèixer la realitat dels pobles i d’agermanar en la lluita: des dels territoris. En aquest sentit, des Asturies trobem a faltar una reflexió sobre la qüestió de la independència en la classe obrera de Catalunya. Perquè la informació sol arribar distorsionada i perquè és necessari també el debat i l’anàlisi, que és el que ens ha faltat. I també haver pogut conèixer una mica millor la realitat dels territoris de l’estat espanyol. Diumenge hagués estat bé una petita intervenció per territori, perquè creiem que, en el nostre cas, la situació de Asturies és desconeguda per a la majoria de companys i companyes. Ens hem quedat en el clixé de la lluita obrera, quan la realitat és molt diferent. Però l’objectiu principal: mostrar la solidaritat i suport al poble català en la seva lluita, rebutjar la repressió i l’article 155, i treure a la llum les contradiccions del règim caduc del 78, creiem que es van acomplir sobradament

Silvia Salamanca. Marxes per la dignitat d’Astúries

Anar a la versió en castellà