Dilluns 5 de febrer, es va produir un desplom de la Borsa de Wall Street que va arrossegar en la caiguda als seus equivalents d’Europa i Àsia i, com no podia ser d’una altra manera, a les de la resta del món. Més tard, després d’un lleu rebot, les Borses van tornar a enfonsar-se el dijous 8. En concret, els valors de les accions en la Borsa novaiorquesa es van esfondrar el 10% en només una setmana. Ningú pot assegurar que aquest terreny empantanat hagi acabat, la caiguda va ser impressionant. Per il·lustrar- ho diguem que va haver-hi un moment, en el pic de la crisi, en el que la Borsa de Nova York s’havien «volatilitzat» més d’un bilió de dòlars.

Com és això possible? Per què va succeir? Els experts del establishment diuen que «com l’economia ianqui està en plena reactivació i els salaris pujant», s’espera que les noves autoritats pugin la taxa d’interès de la Reserva Federal per evitar que l’economia es sobreescalfi i hi hagi riscos d’inflació. L’explicació prové dels mateixos que, fins fa amb prou feines una setmana, cantaven lloes a «els mercats que seguien brillantment en ascens» que, dit sigui de pas, són els mateixos que ara, davant la petita estabilització de les Borses, ja tornen a dir que «va ser una petita correcció» i que «aquí no va passar res», facilitant el que «segueixi la festa especulativa».

La realitat és una altra. Fa dècades, gairebé mig segle per ser més exactes, que l’economia capitalista imperialista està sumida en una crisi crònica. El descens de les taxes de guany en les branques productives és «compensat» amb tot tipus d’operacions especulatives en les Borses, jugant amb les pujades i baixades d’algunes mercaderies (petroli, soia, minerals, immobles), generant endeutaments massius sobre certs països o provocant brusques devaluacions dels seus tipus de canvi. I, com no pot ser d’una altra manera, no passen massa anys perquè aquestes bombolles especulatives esclatin, deixant un tendal de fallides. Així va passar fa pocs anys, en la crisi iniciada a 2007/2008. Llavors, davant les massives pèrdues dels bancs, els governs d’Estats Units i Europa van sortir a rescatar-los, injectant bilions (milions de milions) de dòlars. Mentre els treballadors perdien les seves cases per la crisi hipotecària i els plans d’ajustament liquidaven milions de llocs de treball i baixaven els salaris, els bancs i especuladors «salvats» començaven a jugar de nou, obtenint nous guanys espectaculars amb els seus sofisticats mecanismes especulatius.

Així es compraven accions a crèdit, i aquests títols (amb valors inflats) s’usaven com a garanties per adquirir noves accions. O les empreses recompraven les seves pròpies accions per fer-les pujar de preu. O es repartien dividends entre els accionistes sense cap relació amb el guany real de l’empresa per promoure que el valor de l’acció seguís pujant. En síntesi, es va començar a «inflar» una enorme bombolla especulativa en les Borses de les principals economies del món, començant per la ianqui.

Les caigudes d’aquestes setmanes són ja l’inici d’una nova crisi aguda com la de 2007/2008? No ho sabem. Fins i tot pot ser que els governs dels països imperialistes i els grans especuladors financers aconsegueixin «estabilitzar» el vaixell per un temps. Però el que sí és clar és que s’ha destapat l’olla: estem davant un brutal moviment especulatiu, una festa que, indefectiblement, acabarà volant pels aires. I aquí, com ja va passar abans, els governs tornaran amb la seva consigna que la crisi la paguin els treballadors, amb nous ajustaments. Nosaltres, per contra, denunciem que així funciona el capitalisme imperialista actual, generant més misèria, explotació i marginació, saquejant riqueses, mentre en l’altre pol l’especulació financera i borsària acumula superguanys i incuba noves crisis. L’única sortida per als treballadors i els pobles sotmesos del món és acabar amb aquest sistema, reemplaçant-lo per un altre que resolgui les més urgents necessitats de la humanitat: el socialisme.

José Castillo
Publicat a El Socialista 379, febrer 2018. Premsa d’IS, secció argentina de la UIT-QI