Lula va ser condemnat per corrupció. Davant el debat sobre si cal defensar-lo o no, o si hi ha en curs un “cop de la dreta”, Izquierda Socialista sosté que Lula és part dels governs capitalistes que defensen interessos dels de dalt amb corrupció. Lula va trair a l’esquerra i als treballadors. Per això la veritable esquerra no el pot defensar.

Molts treballadors i joves poden creure, o es pregunten, si és cert o no que Lula ha estat condemnat sense proves per “la dreta”, o si el volen proscriure per a les presidencials d’octubre. Comprenem aquestes inquietuds, que poden estar generades per les decisions d’una justícia patronal còmplice del poder de torn, o per la campanya de que hi ha un cop enarborada per part de Lula, el PT, el kirchnerisme i el centreesquerra a l’Argentina.

Des d’Esquerra Socialista som clars: opinem que Lula representa una falsa esquerra que es va corrompre governant per als rics i les multinacionals i que, per tant, no se l’ha de recolzar ni defensar, sinó que cal lluitar perquè tots els corruptes vagin presos, a Brasil, l’Argentina i a on sigui.

FETS CONTUNDENTS
Lula diu que l’han condemnat sense proves, però els fets són contundents. No es tracta només que es va quedar amb un apartament a Guarujá com a part de les coimas que va rebre conjuntament amb el PT, sinó que Lula va encapçalar una veritable trama per la qual ja estan a la presó José Dirceu, ex-home fort del PT i cap de gabinet de Lula, condemnat a 23 anys de presó; el tresorer del PT i desenes de polítics del partit de Lula.

Petrobras licitava obres a empreses com Odebrecht com a part d’un programa impulsat per Lula quan era president al costat de la seva llavors ministra d’Energia, l’ex presidenta Dilma Rousseff. Petrobras demanava suborns que després repartia entre el govern i partits patronals, entre ells el PT de Lula–Dilma i el PMDB de Témer.

Odebrecht –durant el govern lulista– va replicar aquest “model” de suborns a l’Argentina (amb Cristina Kirchner i ara Macri) i la Veneçuela de Chávez–Maduro. A Perú està pres l’ex president Ollanta Humala i pròfug l’altre ex, Alejandro Toledo, i Macri i el president Santos de Colòmbia van reconèixer que Odebrecht va finançar les seves campanyes electorals. És a dir, es diguin “de dreta o de centreesquerra”, tots aquests polítics estan involucrats en aquest entramat capitalista corrupte, mentre que qui perd és el poble treballador.

LULA NO ÉS D’ESQUERRES
Lula va arribar al govern el 2003 amb el prestigi d’haver combatut a la dictadura brasilera, ser obrer industrial i haver fundat el Partit dels Treballadors (PT) que deia lluitar per un govern dels treballadors. Va guanyar amb la consigna “treballador vota treballador” generant una gran il·lusió en milions d’obrers i el poble pobre. Però després de tretze anys de govern van ser milions també els qui van acabar repudiant-lo. Què va passar? El que va passar amb tots els governs llatinoamericans de doble discurs: van usar el suport popular per governar per als bancs, les multinacionals i l’imperialisme.

Lula va abandonar els principis originaris del PT, va trair a la classe obrera i va passar a governar per als patrons. Representa a una falsa esquerra que es va corrompre al servei de governar pels de dalt.

Lula parla d’un “cop de la dreta” i els seus defensors recorden que “és d’esquerres”. Gens més lluny de la realitat. No només Lula va reconèixer que no és d’esquerres, sinó que la campanya intenta encobrir que va governar amb la dreta (Témer va ser el vicepresident de Dilma); que en les passades eleccions el PT va anar en llistes comunes amb el partit de Témer en molts districtes; el PT va impulsar la Llei Antiterrorista (que sí que va violar les llibertats democràtiques perseguint lluitadors i joves!); va reprimir la protesta social i va posar de ministres a agents dels bancs i a oligarques. Fins i tot el mateix Lula acaba de declarar que, en cas de guanyar les eleccions, no revisaria les mesures d’ajust de Témer!

També diu que la seva condemna és “un cop a les llibertats democràtiques” perquè no es podria presentar a les eleccions. Però són els seus mateixos fets els que el condemnen. A més, va ser el seu govern el que per defensar la
«transparència» va impulsar la llei perquè els condemnats per corrupció no puguin ser candidats.

Esquerra Socialista no impugna que Lula pugui ser candidat. El que repudiem és la campanya mentidera del PT de la “proscripció” per desviar la lluita contra els ajustos i els corruptes, siguin Lula, Témer i tots els polítics patronals acusats. No es tracta aleshores de cap cop o violació a suposades llibertats democràtiques conculcades, sinó de lluitar perquè els corruptes vagin presos.

Presó als corruptes, a baix l’ajust de Témer

El debat és molt important, ja que, si cal defensar a Lula com sostenen els seus seguidors, s’arribaria a l’extrem d’haver de demanar per la llibertat dels polítics corruptes que ja estan presos a Brasil o a Argentina, demanar que De Vido, Jaime, Lázaro Báez o participar dels actes en defensa de Cristina davant les causes per corrupció.
Per a Izquierda Socialista tot corrupte ha d’anar pres i retornar el que es va robar. No posem les mans en el foc per cap justícia. Si els jutges estan obligats a investigar, és fruit del reclam popular que demana des de fa anys que els corruptes vagin presos. Aquesta lluita ha d’anar al costat de la d’acabar amb els plans d’ajust capitalistes dels governs patronals, siguin “progressistes” o de “dreta”, com el que està aplicant Témer (i abans Lula). Per això discrepem amb les postures dels companys del PTS i el PO. El partit aliat al PTS a Brasil (MRT) parla que això és una “continuïtat del cop institucional que va segrestar el dret al vot de desenes de persones en destituir a Dilma”, i el Partit Obrer fa una crida a “derrotar aquesta temptativa reaccionària” contra Lula. El centre de la realitat política de Brasil no implica defensar a Lula com proclamen al PT, la seva central sindical (CUT) i les direccions dels moviments socials (totes elles dirigides pel PT i l’estalinista PCdoB), sinó intervenir a l’actual situació amb una política per derrotar el brutal ajust, per fer fora Témer, la seva reforma de les jubilacions, la reforma laboral i el seu pla econòmic de lliurament econòmic. La CUT acaba de desactivar la vaga general del passat 5 de desembre, quan el que fa falta és un pla de lluita conseqüent. També cal donar la lluita electoral amb un front d’esquerres contra totes les variants patronals, amb una candidatura i un programa d’independència de classe en defensa de la classe obrera i el poble brasiler, com proposa el nostre partit germà, la Corrent Socialista dels Treballadors (CST) en el PSOL.

Juan Carlos Giordano,
Diputat nacional Izquierda Socialista/FIT

Témer, sobre Lula

El reaccionari president de Brasil va dir: “Des del punt de vista polític m’agradaria que Lula pogués participar en les eleccions i que sigui vençut. Però si no pot participar, això crearà tensió al país i hem de distendre les relacions perquè Brasil viu en tensió permanent”(Sant Pablo EFE-AFP, citat per Clarín 30/01). Això demostra que no hi ha en curs cap cop de destitució de part del govern de Témer contra Lula.

La nota agrega: “Lula i Témer són vells coneguts. L’aliança entre el PT i el partit de Témer es va afermar a finals del 2004 quan el sindicalista va decidir premiar al partit tradicional amb alguns càrrecs en el seu gabinet [...] el 2010 Témer va ser triat candidat a vicepresident per acompanyar a Rousseff, fórmula que es va repetir el 2014 [...]”.

El “Mensalao”

S’anomena Mensalao (o “gran mensualitat”) al procés judicial per la compra il·legal de vots de diputats al Congrés brasiler durant el primer govern del PT per votar la reforma de les jubilacions de Lula el 2003.

Entre els condemnats pel famós Mensalao hi ha polítics molt propers a Lula. L’escàndol va esclatar el 2005 quan un diputat va acusar el governant PT d’haver pagat des del 2003 l’equivalent a 10.000 dòlars mensuals a polítics patronals per assegurar-se els seus vots. Vint-i-cinc persones, algunes d’elles, alts membres del partit de Lula, van ser condemnades a presó, entre elles el ja esmentat Dirceu (nota principal); l’expresident del PT, José Genoino, i l’extresorer, Soares. a suposades llibertats democràtiques conculcades, sinó de lluitar perquè els corruptes vagin presos.

Debat en el PSOL

El Partit Socialisme i Llibertat (PSOL, segons les seves sigles en portuguès) és el principal i més dinàmic partit de l’esquerra brasilera. Va ser fundat el 2004, després que el PT expulsés als diputats radicals Babá, Luciana Genro i Heloisa Helena, que es van oposar a la reforma de les pensions i a la política de conciliació de classes del govern de Lula.

Davant l’elecció presidencial del 2018 el PSOL tindrà el seu propi candidat a les eleccions de març i hi ha dos referents principals ja postulats: Guilherme Boulos, proposat per la direcció majoritària del PSOL, i Plinio de Arruda Sampaio Junior, que té el suport de l’esquerra del partit.

Aquestes dues candidatures condensen dues orientacions diferents dins del PSOL. Boulos, líder del Movimento dos Trabalhadores Sem Teto (MTST) es va mobilitzar contra una suposada “persecució política” per la condemna judicial a Lula, considerant-lo com el “mal menor” enfront del “cop” i “l’avanç de la dreta”, i planteja obertament una aliança amb el PT en la segona volta electoral. En aquest sentit, la direcció majoritària del partit ha publicat un comunicat en defensa de Lula i considera un “atac a la democràcia” la decisió judicial en la seva contra.

Per contra Plinio Junior, economista i professor universitari, fa un balanç crític dels dotze anys de governs de conciliació de classe del PT i fa una crida a construir un front d’esquerres al Brasil per superar l’experiència del lulisme. El Corrent Socialista dels Treballadors de la UIT-CI dóna suport a la candidatura presidencial de Plinio Junior.

Javier Leonforte

Publicat a Izquierda Socialista, secció argentina de la UIT-QI