L’abstenció més alta en unes eleccions presidencials en 60 anys ha deixat nu al govern cívic-militar encapçalat per Maduro i Cabello. L’enorme majoria dels veneçolans van girar l’esquena a la farsa electoral, deixant buits els centres electorals i els carrers el 20 de maig. La imatge de Maduro sortint del seu centre de votació i saludant triomfalment a un pati buit, més enllà de la qual es reunien un grapat de militants del partit oficial, va resumir la jornada de diumenge. El 67% de la votació que el govern es va autoadjudicar no són res al costat de l’abstenció oficialment acceptada del 54%, la més alta en unes eleccions presidencials en la història del país. Les estimacions independents s i t u e n l’abstenció per sobre del 70%, xifra corroborada anònimament per funcionaris del Consell Nacional Electoral a agències de notícies internacionals. Malgrat que les autoritats van prohibir que es filmessin els voltants dels centres de votació, a través de les xarxes socials han circulat les imatges de carrers buits i centres de votació sense cues que delataven una baixíssima concurrència de votants.

Els mecanismes d’extorsió política instituïts pel govern, com l’anomenat «carnet de la Pàtria», supervisats en punts de control als afores dels centres de votació per constatar si les persones, que reben assistència social o adquireixen aliments subsidiats, participaven en l’elecció, han demostrat la seva li- mitada eficàcia. Desesperat, Ma- duro va llançar el mateix matí de diumenge la consigna de «Vots o bales» per intentar acovardir a la població perquè participés en l’elecció.

Al final tot va fracassar, la majoria dels i de les treballadores i habitants de les comunitats populars van boicotejar l’elecció. Tant el candidat opositor Henri Falcón com el Front Ampli Veneçuela Lliure (que agrupa la MUD i a xavistes opositors com Nicmer Evans i l’exministre xavista empresonat Miguel Rodríguez) Tores, no han reconegut el resultat i han plantejat la necessitat de realitzar noves eleccions. La fallida política de l’oposició patronal i proianqui és total perquè es neguen a fer cap acció contra el govern i criden a confiar en la pressió de governs estrangers, celebrant el no reconeixement de l’elecció per la majoria dels governs de l’hemisferi. Els balbucejos incoherents i l’immobilisme d’aquests dirigents d’oposició, les ziga-zagues i la vocació negociadora que han provocat la derrota de les protestes populars de l’any passat, han tingut com a resultat un enorme rebuig, només superat pel rebuig al mateix govern de Maduro.

En celebrar el seu pírric i fraudulent triomf electoral, Maduro va pronunciar un grotesc discurs en què va assegurar que ara sí anava a resoldre els problemes econòmics del país. Després de més de cinc anys governant, en els quals l’economia s’ha reduït a la meitat, retallant dràsticament les importacions i la producció nacional per sostenir els pagaments del deute extern, enfonsant el país en la hiperinflació amb preus que es dupliquen mensualment, aplicant una brutal repressió amb centenars d’assassinats i milers de presos per p r o t e s t a r, forçant a més de dos milions d’emigrants a sortir del país per escapar dels salaris de fam, les perspectives amb Maduro són totalment negres.

El Partit Socialismo y Libertad va cridar a l’abstenció i a la mobilització per derrotar el frau electoral i la fam. Només la lluita dels i de les explotades i oprimides pot derrotar el govern i imposar les reivindicacions d’alimentació, salaris dignes i salut per a tots/es, en la perspectiva d’un canvi de règim i de sistema que posi el poder veritablement en mans de les organitzacions obreres i populars.

Simón Rodríguez Porras

Membre del Partit Socialismo y Libertad (PSL)
Secció veneçolana de la Unitat Internacional dels Treballadors - Quarta Internacional (UIT-QI)