El 24 de juny les eleccions llampec es van dur a terme sota estat d’emergència. L’oposició no va tenir temps de preparar-les, ni tampoc va tenir llibertat d’expressió. Durant el període previ a les eleccions, tots els partits excepte Aliança de la Gent, principalment HDP, van ser blanc de significatives opressions. Moltes ciutats van ser testimoni de les provocacions contra l’oposició. Després del tancament de les enquestes, es va dur a terme una gestió de la percepció massiva dels resultats electorals transmesos per l’Agència Anadolu, al punt que no estaria malament dir que tota la preparació estava llesta per part d’Erdogan per afrontar una possibilitat de derrota.

L’oposició i les masses

D’acord als resultats no oficials, l’AKP i MHP van gestionar una aliança per retenir una part significativa de la porció de vots d’islamistes i de sectors d’extrema dreta, l’Aliança del Poble. L’oposició dels partits burgesos, per la seva banda, va deixar clar que realment no vol mobilitzacions massives amb la seva actitud de «vota per nosaltres i ja ens ocuparem de les coses». Tot el que van aconseguir com a resultat va ser crear un somni de democràcia, principalment imaginat al voltant de Muharrem Ince. Malgrat el fet que podien mobilitzar masses que havien estat enfrontades a l’AKP per la democràcia, els i les treballadores, davant la direcció que van donar a les eleccions reduint la democràcia a mers vots, amb la mobilització al voltant de les enquestes, van acabar garantint la victòria d’Erdogan.

El capitalisme està en una crisi profunda, per això ja no es pot permetre el luxe de fomentar una democràcia. Amb la insistència dels seus polítics de canviar la ràbia de la gent per mers vots, els partits burgesos arrosseguen a les masses a la derrota. El moviment no es construeix a través de rèpliques contra Erdogan o de sàtira. Cons- truir el moviment requereix confiança per acabar organitzant una contínua mobilització de les masses.

La victòria parcial de HDP

Malgrat les mesures repressives, el manteniment dels escons al Parlament de HDP en superar el llindar de l’elecció, és una sortida positiva per a les lluites del poble kurd. No hi ha dubtes que HDP està buit d’un programa revolucionari que pugui portar als i les treballadores al poder. Encara que, la seva defensa dels drets democràtics del poble kurd serà l’objectiu davant del regim d’Erdogan i l’Aliança del Poble. En aquest, sentit recolzar al HDP i als milions que representa en la seva lluita per demandes democràtiques serà important per al futur proper.

Possibilitats i lluita de classes

La victòria d’Erdogan en la primera volta de les eleccions presidencials evidentment l’enforteix així com enforteix el poder de destrucció de l’Aliança del Poble. No obstant això, els 16 anys del govern de l’AKP només han portat crisis recurrents a Turquia. S’ha tornat impossible evitar les crisis en l’economia, la política i en suposats processos diplomàtics.

Conseqüència de les eleccions, la sobirania d’AKP s’ha garantit l’ús dels recursos de l’Estat per encara més temps. La burgesia industrial seguirà recolzant al règim d’Erdogan en la mesura en què sigui capaç de seguir atacant als i les treballadores mitjançant la baixada de salaris i el seu poder adquisitiu, confiscació d’indemnitzacions i prohibició de vaga. Malgrat això, el règim d’Erdogan enfrontarà dificultats en el futur proper no simplement per les contradiccions entre treball i capital, sinó també per les contradiccions internes del capitalisme basades en la lògica de tractar de treure profit de la competència al mercat, accés al crèdit, al saqueig i l’espoliació. L’increment del dèficit de Turquia, els problemes arrelats al país, com també el creixement del deute extern cap a nivells impagables sota el règim d’Erdogan són expressions concretes d’aquestes dificultats. En el proper període, Erdogan intentarà arreglar aquests problemes atacant als i a les treballadores i al medi ambient. No obstant això, el capitalisme turc ha entrat en una profunda crisi i no importa quines mesures repressives triï Erdogan per arreglar-ho, no serà capaç de fer-ho. És molt probable que recorri al imperialisme per no perdre l’oportunitat tant d’aparèixer «renyant-li», com demanant-li ajuda. Això tindrà efectes negatius en els i les treballadores mentre al mateix temps prepara el terreny per ala seu trencament amb el règim.

Per tant, la classe obrera tindrà moltes raons per lluitar en els propers dies. L’alliberament no hi cap en una urna electoral, ni arriba a través d’un mer vot. La democràcia no resideix en un vot; resideix en la nostra lluita, la lluita dels i de les treballadores.

Un futur de confiança només pot ser garantit a través de la lluita de les masses en la mobilització i no per l’habilitat de comptar vots d’un en un. Donada la crisi i la crisi mediambiental que estem patint, també aquest hagués estat el cas fins i tot si Erdogan hagués perdut les eleccions a la primera. L’urna electoral no va ser capaç d’evitar la confiscació de la nostra indemnització per acomiadament, la disminució del nostre poder adquisitiu, la destrucció de la naturalesa, o l’increment del preu de l’aliment bàsic. El futur no s’escriu en el còmput de números, està determinat per les lluites i l’organització dels i les treballadores. Com a Partit de la Democràcia Obrera continuarem utilitzant tota la nostra energia per construir el nostre futur juntament amb els i les treballadores en lluita.

Istanbul, 30/06/2018

Partit de la Democràcia Obrera, secció turca de la UIT-QI